L’economia extractiva espanyola fa possible que grans empreses abusin de la seva influ\u00e8ncia al BOE per obtenir regulacions favorables als seus interessos. Aix\u00ed, les grans empreses tenen for\u00e7a en els partits principals del pa\u00eds (PP, PSOE i Cs a Espanya, PSC i CiU abans a Catalunya).
\nAquests partits controlen el Govern i el Parlament de forma que les lleis es poden regular a benefici seu. Alhora, amb el judici al proc\u00e9s hem pogut constatar que tamb\u00e9 controlen el poder judicial pel fet que els membres del CGPJ i els del Tribunal Constitucional s\u00f3n proposats pels partits. \u00c9s el CGPJ qui nombra els membres del Tribunal Suprem i de l’Audi\u00e8ncia Nacional. Cal afegir a tot aix\u00f2 el control dels mitjans de comunicaci\u00f3 que s’exerceix a trav\u00e9s de l’accionariat o del deute que controlen els bancs. Per tant, esdev\u00e9 una evid\u00e8ncia que la democr\u00e0cia espanyola t\u00e9 importants mancances atribu\u00efbles al control que exerceixen les grans empreses sobre tots els poders i contrapoders. La pregunta \u00e9s, per qu\u00e8 aix\u00f2 ha estat possible, quins altres interessos hi ha darrere aquesta deriva tan descarada?
\nPassar\u00e9 revista a alguns exemples que demostren aquest progressiu control. El primer \u00e9s el canvi tarifari el\u00e8ctric que va fer el govern del PP el 2012. El consum d’electricitat anava baixant des de l’any 2009, amena\u00e7ant els ingressos de les companyies el\u00e8ctriques. De cop, el 2012 el Govern del PP va decidir canviar la tarifa el\u00e8ctrica, apujant la part fixa de la factura i abaixant la part variable d’energia. Aix\u00ed, la factura va passar a ser menys sensible al consum i m\u00e9s constant en els ingressos fixes. El resultat va ser la penalitzaci\u00f3 del petit consumidor i de l’estacional (hotels, c\u00e0mpings, pagesos), i un augment en els ingressos i beneficis de les el\u00e8ctriques que no van caure en tot el per\u00edode de crisi. El sector el\u00e8ctric va ser l’\u00fanic de la borsa que no va veure redu\u00eft els seus beneficis per la crisi. \u00c9s clar: mentre que els salaris van caure un 8% en termes reals, el preu de l’electricitat va pujar un 28%, cosa que vaig resumir aquells anys afirmant que la crisi de les el\u00e8ctriques l’hav\u00edem pagat els consumidors.
\nUn altre exemple \u00e9s el de la morositat de les grans empreses. Sabeu que les grans empreses agafen grans projectes (de construcci\u00f3 i de serveis) que subcontracten a petites empreses. Doncs b\u00e9, la llei contra la morositat preveu que el per\u00edode de pagament ha de ser de 60 dies per les empreses i de 30 dies per les administracions. El cas \u00e9s que el per\u00edode mig de pagament de les empreses en els primers mesos de 2019 continua essent de 81 dies i la del sector p\u00fablic de 68 dies. Una trampa que fan les grans empreses per complir el per\u00edode de pagament \u00e9s el d’emetre un confirming just quan s’acaba el per\u00edode de 60 dies. El confirming \u00e9s una figura per la qual un banc es compromet a pagar aquell document al final d’una data determinada a canvi d’un tipus d’inter\u00e8s i d’una comissi\u00f3 d’apertura. Aix\u00ed, si una gran empresa ha de pagar una factura de 100.000 \u20ac, al cap de 57 dies (abans dels 60) dona un confirming a l’empresa que ha em\u00e8s la factura per cobrar 5 mesos despr\u00e9s, per exemple. Si la factura es va emetre el 20 de febrer i s’havia de cobrar avui 21 d’abril, dijous ens haurien donat un confirming per cobrar el 18 de setembre. El tipus d’inter\u00e8s l’ha negociat la gran empresa, suposem a un 2,73% amb una comissi\u00f3 del 0,5%. Aix\u00ed, si la factura es vol cobrar anticipadament avui ens cobraran 1.152,24 \u20ac m\u00e9s 500 \u20ac de comissi\u00f3, cobrant finalment 98.348 \u20ac, que significa un 4,02% TAE. Per\u00f2 si volem guardar el confirming al calaix i cobrar-lo al venciment ens cobraran els 3 dies d’avan\u00e7ament amb un inter\u00e8s de 22,74 \u20ac m\u00e9s els 500 \u20ac de comissi\u00f3. Llavors l’inter\u00e8s haur\u00e0 sigut del 87,56% TAE. El parlament espanyol es resisteix a penalitzar les males pr\u00e0ctiques i les trampes que fan les grans empreses per amagar la morositat amb la qual treballen, perjudicant enormement el creixement de les pimes.
\nUna cosa semblant passa amb la connexi\u00f3 a dades. A Espanya la connexi\u00f3 m\u00f2bil amb 1.000 minuts i 10 GB costa mensualment 37 \u20ac de mitjana, mentre que a Irlanda i a Finl\u00e0ndia costa 25 \u20ac, a Gran Bretanya 24 \u20ac, a It\u00e0lia i a Fran\u00e7a 23 \u20ac i a Dinamarca 19 \u20ac. \u00c9s un exemple de manca de compet\u00e8ncia en el sector que perjudica el petit consumidor.
\nPer\u00f2 el cas m\u00e9s alli\u00e7onador sobre el control extractiu el va donar la sent\u00e8ncia del Tribunal Suprem sobre qui havia de pagar l’impost de les hipoteques. Primer el TS va fallar a favor dels consumidors i 20 dies m\u00e9s tard, davant l’alarma del sector financer, va fallar a favor dels bancs, deixant en entredit la independ\u00e8ncia judicial. \u00c9s en aquest moment quan un s’adona que el principal problema que t\u00e9 el pa\u00eds rau en l’elecci\u00f3 dels magistrats de les \u00faltimes inst\u00e0ncies de la just\u00edcia. Si b\u00e9 els magistrats de totes les capes ordin\u00e0ries de la just\u00edcia es nomenen per meritocr\u00e0cia, les places de les \u00faltimes inst\u00e0ncies s\u00f3n nomenades a trav\u00e9s de direccions pol\u00edtiques. Aix\u00f2 es va fer aix\u00ed junt amb l’aforament dels parlamentaris per evitar que un jutge pugui encausar f\u00e0cilment un pol\u00edtic. Si els jutges d’\u00faltima inst\u00e0ncia s\u00f3n propers al sistema i els aforats nom\u00e9s poden ser jutjats per aquests jutges, el tema est\u00e0 controlat. Per\u00f2 qui realment exerceix aquest control s\u00f3n les grans empreses i les elits funcionarials del pa\u00eds, frenant qualsevol modernitzaci\u00f3 de l’economia i exercint una for\u00e7a centr\u00edpeta dels recursos del pa\u00eds cap a Madrid, on viuen ells.
\nDesmuntar el control judicial per pol\u00edtics provocant que l’elecci\u00f3 es faci per votaci\u00f3 de tots els jutges esdev\u00e9 la tasca m\u00e9s important en la pol\u00edtica actual.<\/p>\n