ocupaci\u00f3<\/a>\u00a0per valor de 3.000 milions d’euros.<\/p>\nQui paga la taxa de carboni? En principi la paga tothom que faci servir energies f\u00f2ssils, per\u00f2 hi acaben havent moltes excepcions arran de compliment d’acords internacionals o de directives europees: el transport mar\u00edtim i aeri, els sectors que disposen dels drets de CO2, els taxis, el transport de mercaderies per carretera, el transport p\u00fablic, els usos agr\u00edcoles, el gasoil per calefacci\u00f3… tot plegat fa que la taxa es concentri en els usuaris de cotxes particulars, sobretot en els que els necessiten per anar a treballar en el m\u00f3n rural. Aix\u00f2 ha provocat injust\u00edcies com que a l’any 2017 el mercat de carboni per als sectors ETS amb drets tenien un preu de 5 \u20ac\/t CO2 mentre que la taxa de carboni francesa era de 30,5 \u20ac\/CO2. Aquesta situaci\u00f3 d’injust\u00edcia, i el fet que el col\u00b7lectiu m\u00e9s afectat fossin els treballadors aut\u00f2noms i la gent amb pocs recursos que necessita el cotxe per anar a treballar, va fer explotar la taxa francesa.<\/p>\n
La soluci\u00f3 que va trobar el president Emmanuel Macron va ser la de dir: ens estem equivocant, pensem que fem les coses de forma justa i racional i els ciutadans no ho perceben aix\u00ed. Fruit d’aquesta reflexi\u00f3 va convocar un gran debat nacional per intentar recondu\u00efr el diagn\u00f2stic, per intentar trobar solucions i per posar en reflexi\u00f3 a la societat francesa sobre els camins possibles: m\u00e9s o menys pressi\u00f3 fiscal? m\u00e9s o menys protecci\u00f3 social? M\u00e9s o menys cam\u00ed cap a la transici\u00f3 energ\u00e8tica?<\/p>\n
Recordo novament els cinc criteris que ha de tenir una taxa de carboni: universal, intensa, progressiva, fiscalment neutra i amb aranzels. L’aplicaci\u00f3 francesa falla sobretot en els aranzels. Si no hi ha protecci\u00f3 exterior sobre la taxa s’han de comen\u00e7ar a fer excepcions per no deixar la ind\u00fastria en males condicions competitives respecte el mercat exterior. I, quan fas excepcions l’aplicaci\u00f3 deixa de ser universal, apareixent injust\u00edcies a cada rac\u00f3 de la normativa.<\/p>\n
El resultat del gran debat, amb gaireb\u00e9 2 milions de participacions, 10.134 reunions amb una mitjana de 45 participants, ha estat posar fre a la taxa de carboni, tenir clar que els impostos han de baixar m\u00e9s r\u00e0pidament, impulsar un reequilibri territorial entre metr\u00f2polis i ajuntaments llunyans, invertir m\u00e9s en transport p\u00fablic, per\u00f2 sobretot que els francesos \u00abno volen que siguin les taxes les que els diguin el que han de fer\u00bb. \u00c9s a dir, no volen que les adaptacions socials es facin a trav\u00e9s de pressi\u00f3 fiscal. Durant la fi d’abril sabrem les mesures que en traur\u00e0 Macron.<\/p>\n
Mentre ha durat el gran debat, altres grups han treballat sobre possibles solucions per salvar la taxa de carboni. El Consell d’An\u00e0lisi Econ\u00f2mica franc\u00e8s, un think tank proper al govern, proposa redistribuir els ingressos de la taxa al 50% de francesos m\u00e9s modestos segons el lloc de resid\u00e8ncia. Es tracta de tornar la totalitat de la taxa de carboni a les fam\u00edlies en funci\u00f3 dels ingressos i de la seva localitzaci\u00f3 entre ajuntaments rurals i petites \u00e0rees urbanes. En concret el 50% de francesos que rebrien el retorn de la taxa serien els que tenen ingressos mensuals nets de menys de 2.200 euros. La distribuci\u00f3 correspondria a uns 310 euros a l’any per al 30% de francesos m\u00e9s pobres, mentre que el 10% que segueix rebrien 300 euros i aix\u00ed decreixent fins al 20% \u00faltim amb m\u00e9s ingressos que rebrien 60 euros anuals. Aquesta f\u00f3rmula es materialitzaria com a xec d’energia que serviria nom\u00e9s per pagar factures de gas o electricitat i tamb\u00e9 pel transport en determinades zones.<\/p>\n
D’aqu\u00ed a unes setmanes veurem m\u00e9s clara la soluci\u00f3 francesa. Per\u00f2 aquesta setmana Alemanya tamb\u00e9 ha dit que vol estendre la taxa de carboni a tota l’economia, tot tenint l’ull posat al frac\u00e0s de Fran\u00e7a. Ara si que enfilem cap a la proposta d’un aranzel europeu per la taxa de carboni, la darrera de les cinc condicions per tenir \u00e8xit. A Estats Units 27 premis Nobel i els 4 \u00faltims expresidents de la reserva federal han proposat la introducci\u00f3 de la taxa de CO2 en base a les cinc condicions que us he descrit. Aix\u00f2 far\u00e0 m\u00e9s f\u00e0cil encara la introducci\u00f3 de l’aranzel europeu.<\/p>\n