Divendres el Govern central va aprovar el reial decret que posa fi a l’impost al sol. El decret de l’autoconsum fotovoltaic permetr\u00e0 el desenvolupament massiu de la generaci\u00f3 fotovoltaica, alhora que crear\u00e0 nous problemes a la xarxa que caldr\u00e0 resoldre amb el temps.<\/p>\n
La transici\u00f3 energ\u00e8tica per frenar el canvi clim\u00e0tic avan\u00e7a lentament, per\u00f2 decididament. He explicat sovint aqu\u00ed la necessitat d’internalitzar els costos ambientals de l’economia, de posar preu a la contaminaci\u00f3, que en el cas del canvi clim\u00e0tic vol dir posar un preu al CO2 generat per la nostra activitat. Tamb\u00e9 he explicat que hi ha determinats sectors de l’economia europea (la generaci\u00f3 el\u00e8ctrica, l’acer, el ciment, el refinatge de petroli, el vidre, el paper, la qu\u00edmica, la cer\u00e0mica), que totalitzen 11.000 instal\u00b7lacions, amb el 45% de les emissions de la UE, que des de l’any 2005 estan sotmesos a uns drets d’emissi\u00f3 de CO2 i a un mercat d’aquests drets. Aquestes instal\u00b7lacions (a excepci\u00f3 de la generaci\u00f3 el\u00e8ctrica) reben uns drets d’emissi\u00f3 de CO2 que s\u00f3n com un dret a contaminar, podent intercanviar-los en un mercat de carboni. A dia d’avui el preu \u00e9s de 23,65 \u20ac\/tCO2. A l’estiu de 2017 el preu era de 5 \u20ac\/tCO2 i a finals de l’any passat va arribar a un pic de 25 \u20ac\/t CO2 que va fer pujar el preu de l’electricitat. La UE ja ha dit que al 2020 restringir\u00e0 els drets d’emissi\u00f3 a aquestes ind\u00fastries, per la qual cosa s’espera que el preu del mercat de CO2 pugi, afectant els costos de l’electricitat i dels b\u00e9ns fabricats amb aquests drets.<\/p>\n
La situaci\u00f3 al m\u00f3n avui \u00e9s la seg\u00fcent. Canad\u00e0 t\u00e9 preus de la tona de CO2 des de 15 $ a 30 $, i Gran Bretanya de 25 $. Molt interessant \u00e9s el cas d’Estats Units, on \u00e9s coneguda la pol\u00edtica de Donald Trump contra accions per al canvi clim\u00e0tic. Nou estats de l’est del pa\u00eds (Connecticut, Delaware, Maine, Maryland, Massachusetts, New Hampshire, New York, Rodhe Island i Vermont) han constitu\u00eft la Regional Greenhouse Gas initiative (www.rggi.org) amb l’objectiu de reduir les emissions de CO2. Virginia i New Jersey tamb\u00e9 s’estan movent cap al RGGI. El programa va comen\u00e7ar el 2014 de forma que, entre el 2015 i el 2020 els drets van disminuint un 2,5% cada any. El preu actual encara \u00e9s molt baix, de 5 $\/tCO2. Cas apart \u00e9s Calif\u00f2rnia amb un programa propi amb un preu del CO2 de 15 $\/t. La Xina est\u00e0 experimentant el mercat de CO2 amb proves pilot a Shanghai i a Shenzen, esperant comen\u00e7ar oficialment el 2020 mentre van aprenent del mercat europeu i de Calif\u00f2rnia. Austr\u00e0lia, pa\u00eds de carb\u00f3, tamb\u00e9 t\u00e9 un mercat de CO2 de forma que les activitats m\u00e9s emissores de CO2 compren drets a altres que n’estalvien, amb un preu de mercat de 10 $\/tCO2. Altres pa\u00efsos tamb\u00e9 estan treballant en el mateix concepte, com M\u00e8xic, Col\u00f2mbia, Xile, Argentina, Nova Zelanda, Mong\u00f2lia, Corea del Sud, Jap\u00f3 i Isl\u00e0ndia. \u00c0frica del Sud (exportador de carb\u00f3) s’ho est\u00e0 estudiant.<\/p>\n
Vist aix\u00ed, sembla que el cam\u00ed est\u00e0 ben encarrilat, i en pocs anys tindrem en vies de soluci\u00f3 a llarg termini aproximadament la meitat de les emissions de CO2 del m\u00f3n. Per\u00f2 queda l’altra meitat, la que afecta als ciutadans directament i a les pimes. Un exemple: el bitllet aeri no t\u00e9 ni IVA ni taxa de CO2. Aplicar els conceptes arreu implica canvis estructurals importants, per exemple, volar menys i frenar el turisme.<\/p>\n
El cas franc\u00e8s \u00e9s el cas on aprendre el que cal i no cal fer. Fran\u00e7a \u00e9s un pa\u00eds que actua de forma tremendament racional en el que fa al sector p\u00fablic. Va subscriure el protocol de Kyoto el 1997 i el 31-01-2007 els candidats a la presid\u00e8ncia van signar un pacte amb Nicolas Hulot per posar una taxa al carboni a les energies f\u00f2ssils. Despr\u00e9s del pacte de la Grenelle Environnement amb Nicolas Sarkozy (desembre 2007) i amb el govern Ayrault (amb la presid\u00e8ncia de Fran\u00e7ois Hollande) el 2014 van acabar d’introduir el \u00abcomponent carboni\u00bb al gas natural, gasolines i al carb\u00f3. Aix\u00ed, aquesta esp\u00e8cie de taxa va passar de 7 \u20ac\/tCO2 el 2014 a 44,6 \u20ac\/tCO2 el 2018 i havia d’arribar a 100 \u20ac\/CO2 a l’any 2020.<\/p>\n
En aquests anys la taxa s’ha multiplicat per vuit. Fins el 2017 la taxa no es notava per la baixada del preu mundial del petroli, per\u00f2 la pujada d’aquest ha fet visible la taxa que, a m\u00e9s, ha coincidit amb la pol\u00edtica de converg\u00e8ncia del preu de la gasolina amb el del gasoil. Aix\u00f2 va fer que el gasoil augment\u00e9s la sobrec\u00e0rrega fiscal de 40 c\u20ac\/l a 60 c\u20ac\/l, amb la projecci\u00f3 que a l’any 2020 arribi a 70 c\u20ac\/l. El resultat ha estat l’explosi\u00f3 dels Armilles Grogues al carrer i la frenada del projecte franc\u00e8s de taxa de carboni.<\/p>\n
Pr\u00e8viament hi havia hagut una altra frenada en la taxa de carboni quan, tamb\u00e9 arran del pacte de la Grenelle, es volia taxar el recorregut dels camions amb uns arcs posats a les carreteres. Llavors van ser els pagesos de la Bretanya els que van fer desmuntar els arcs que havien costat 3.500 milions. Fran\u00e7a va topant amb la resist\u00e8ncia de la societat a la creaci\u00f3 de la taxa de carboni. Per\u00f2 no cedeix i es remou internament per trobar la soluci\u00f3. Hem d’estar molt atents perqu\u00e8 segurament quan la trobin l’haurem d’aplicar aqu\u00ed.<\/p>\n