En els darrers mesos, des de novembre, estem observant un fre en l’economia mundial. Les mesures de Donald Trump per la protecci\u00f3 i la contenci\u00f3 d’importacions a Estats Units han acabat per frenar el flux de mercaderies entre pa\u00efsos. L’efecte m\u00e9s important ha estat a la Xina, on la producci\u00f3 ha frenat de forma notable, amb una reducci\u00f3 de l’exportaci\u00f3 per des\u00e8 mes consecutiu. Un empresari catal\u00e0 que t\u00e9 una f\u00e0brica all\u00e0 m’explicava que els salaris de la Xina s’han acostat molt als occidentals i ara ja no hi ha la dist\u00e0ncia que abans permetia redu\u00efr els costos. Per tant, ara ja no s\u00f3n tan allunyats respecte als europeus.<\/p>\n
Com a resultat de la frenada de l’economia xinesa, els pa\u00efsos que hi exportaven de forma important, com Alemanya i It\u00e0lia, han vist disminu\u00efda la seva activitat, i de retruc els pa\u00efsos que s\u00f3n prove\u00efdors d’aquests, com Espanya i Catalunya. A molts els salva el sector serveis, per\u00f2 tamb\u00e9 en aquest apartat Xina t\u00e9 els valors m\u00e9s baixos dels \u00faltims 14 anys.<\/p>\n
Aquestes caigudes no es poden comparar amb la que hi va haver a l’any 2009, quan tot el comer\u00e7 es va ensorrar fins al punt que hi ha qui fins i tot preveia la fi del sistema capitalista. La gravetat del moment actual ve donada per la fond\u00e0ria del context: no \u00e9s un fet temporal degut al moviment de Trump, sin\u00f3 provocat per canvis profunds en els costos de les empreses.<\/p>\n
Si mirem l’evoluci\u00f3 de l’economia mundial per sectors d’activitat, veiem que sectors lligats als serveis com el finan\u00e7ament, les assegurances, el software, el menjar i el beure, els productes per la llar, el transport i els serveis comercials, encara creixen. A l’altre costat, els productes industrials (el paper i productes forestals, els serveis de telefonia, la maquin\u00e0ria i els equips, els autom\u00f2bils i components, els metalls…) pateixen caigudes considerables.<\/p>\n
Cap\u00edtol a part mereix l’evoluci\u00f3 del sector d’automoci\u00f3. Una not\u00edcia d’aquesta setmana diu que aquest sector perdr\u00e0 al m\u00f3n 13 milions de treballadors en els propers anys. El mateix president de Seat, Luca de Meo, deia en una entrevista diumenge que els cotxes el\u00e8ctrics necessiten un 30% menys d’hores per a la seva fabricaci\u00f3.<\/p>\n
La situaci\u00f3 actual est\u00e0 plena d’incerteses que frenen l’economia. Per un costat el Brexit, que no troba la porta de sortida, \u00e9s un fre a les inversions a Europa i a Gran Bretanya. Per\u00f2 \u00e9s sobretot en el canvi d’usos on la incertesa \u00e9s m\u00e9s punyent. Si us diuen que a partir de l’any 2040 no es podran vendre m\u00e9s cotxes di\u00e8sel i si l’Ajuntament de Barcelona diu que, en cas de contaminaci\u00f3, no podran circular per l’interior de la ciutat els cotxes de gasolina fabricats abans del 2000 i els di\u00e8sel d’abans de 2006 (decisi\u00f3 que em sembla encertada), qui voleu que compri un cotxe di\u00e8sel? El que \u00e9s m\u00e9s important \u00e9s que el comprador tampoc t\u00e9 clar si s’ha de comprar un cotxe de gasolina, i si l’ha de comprar el\u00e8ctric encara ho t\u00e9 menys clar. Per tant, el que fa \u00e9s esperar, no comprar fins que ho vegi clar, i aix\u00f2 \u00e9s una crisi en tota regla per a la ind\u00fastria de l’autom\u00f2bil, que significa el 30% de les exportacions catalanes.<\/p>\n
La import\u00e0ncia del moment consisteix en un possible canvi d’h\u00e0bits de la gent, en un consum diferent, en una p\u00e8rdua important de llocs de treball que faci replantejar la seva distribuci\u00f3 i la seva remuneraci\u00f3. Al meu parer anem cap a un sistema amb menys hores de treball, menors salaris, menys poder de compra i m\u00e9s temps d’oci, cam\u00ed que s’anir\u00e0 obrint poc a poc. Mentre, podria ser que entrem en un per\u00edode de baix creixement, quan no de decreixement.<\/p>\n
Molts podeu pensar que podria ser que els canvis d’h\u00e0bits no es facin realitat. El problema \u00e9s que aquest moviment no el liderem els humans, ens venen dictats per l’evoluci\u00f3 de la tecnologia. Podem frenar la penetraci\u00f3 de l’electricitat fotovoltaica? Podem frenar l’adopci\u00f3 dels cotxes el\u00e8ctrics? Podem ignorar la revoluci\u00f3 de la telefonia m\u00f2bil que ens porta a saber qu\u00e8 diu el major Trapero en el moment que declara? No, no podem anar enrere i retornar a viure incomunicats com es vivia fa 50 anys. El preu d’acceptar l’evoluci\u00f3 tecnol\u00f2gica ser\u00e0 haver d’acceptar que el m\u00f3n ser\u00e0 diferent i que els h\u00e0bits canviaran l’economia.<\/p>\n
El drama d’aquesta observaci\u00f3 \u00e9s constatar que aquest debat no es fa. Sembla com si tothom tingui por de pensar i parlar d’aquest canvi, com si no es vulgu\u00e9s trobar una soluci\u00f3 que ara se’ns presenta com a dif\u00edcil. Per\u00f2, com tothom sap, amagar el cap sota l’ala no sol resoldre els problemes i anticipar hauria de ser la millor opci\u00f3 per un individu, l’home, que es diu intel\u00b7ligent.<\/p>\n
No debatre cap a on ens porta la nova economia \u00e9s perdre for\u00e7a. Per exemple, si no hi ha d’haver tants cotxes, cal que es reforci de forma notable el transport p\u00fablic. Si no hi ha d’haver tant transport internacional amb avions, no cal que continuem expandint els aeroports. Si hem de tenir m\u00e9s temps per estar amb els amics, cal comen\u00e7ar a potenciar llocs com ateneus, biblioteques, grups de teatre i de m\u00fasica, grups esportius…<\/p>\n
Tot aix\u00f2 sense haver reflexionat encara en el canvi energ\u00e8tic que ens ve a sobre i que encara multiplicar\u00e0 molt m\u00e9s els efectes i canvis d’h\u00e0bit en l’economia. Estem a la vora d’una revoluci\u00f3 econ\u00f2mica, del nou postcapitalisme.<\/p>\n