Des de fa anys \u00e9s f\u00e0cil escoltar que la mida de les empreses catalanes \u00e9s massa petita per excel\u00b7lir en el m\u00f3n competitiu global. Jo fa 41 anys que treballo. En aquests anys la producci\u00f3 de la nostra empresa ha passat de fabricar 200 milions de metres quadrats de paper a l’any, a 1.600 milions, un augment del 700%. Si ho expressem de forma relativa per a cada lloc de treball, a l’any 1978 fabric\u00e0vem 5 milions de m2 de paper per cada treballador i ara en fabriquem 20 milions per treballador, un augment del 300%. Doncs b\u00e9, en tots aquests 41 anys he escoltat molts banquers que ens han visitat dir que \u00e9rem massa petits. Sovint els he dit: mira’m als ulls, et sembla que a mi m’agrada ser petit? Creus que una ind\u00fastria pot invertir amb els tipus d’inter\u00e8s que tenim (del 5 al 18% segons els anys) i amb amortitzacions dels pr\u00e9stecs a 5 anys? No es pot fer una inversi\u00f3 de 30 milions d’euros amb amortitzacions a 5 o 7 anys, cal que siguin de 10 o 15 anys. Aquesta \u00e9s la difer\u00e8ncia entre la mida de la Pime catalana i la Mittelstand alemanya, on el finan\u00e7ament l’ha tingut hist\u00f2ricament adaptat a les necessitats de cada sector.
\nLes pimes catalanes i espanyoles han tingut una llosa al damunt per cr\u00e9ixer i aquesta llosa es diu gran empresa, organitzada en forma de lobby, monopoli i oligopoli. Aix\u00f2 explica el model de finan\u00e7ament bancari sobre les pimes a curt termini (primer amb lletres de canvi, despr\u00e9s amb p\u00f2lisses de cr\u00e8dit), tamb\u00e9 la morositat de les grans empreses, abusant en el pagament a 180 o 365 dies a pimes que subcontracten, la compra p\u00fablica feta en paquets grans a mida de grans empreses que impedeixen a les pimes fer-hi front, el preu de l’electricitat abusiu (els beneficis de les el\u00e8ctriques van pujar mentre el consum baixava per la crisi!), o una telefonia cara i de baixa qualitat als pol\u00edgons industrials. A aix\u00f2 encara hi cal afegir una fiscalitat a favor de les grans empreses que paguen molt menys impost de beneficis que les pimes.
\nEns trobem davant un model extractiu a favor de les grans empreses, lluny d’un model inclusiu i transparent que demana una economia moderna i que reclama el teixit de pimes. Ha costat anys entendre-ho, per\u00f2 la realitat porta a veure que les grans empreses i les pimes no poden ser representades per la mateixa patronal. Aix\u00ed passa als nostres pa\u00efsos ve\u00efns Fran\u00e7a i It\u00e0lia, on les patronals de grans empreses i pimes s\u00f3n diferents, tamb\u00e9 a la resta d’Europa. Per\u00f2 a Espanya la CEOE es va atorgar la representaci\u00f3 dels dos conjunts d’empreses creant una subpatronal filial, Cepyme, al seu si. La mateixa cosa va passar a Catalunya amb Foment i Fepime.
\nDes de fa anys Pimec intenta canviar aquesta situaci\u00f3 demanant m\u00e9s representaci\u00f3 per a les pimes en els llocs on es negocia. El conseller Felip Puig el 2008 va intentar arreglar la representaci\u00f3, que posteriorment va ser impugnada per Foment als Tribunals. Despr\u00e9s d’anys aquests han fallat que s’havia de mesurar la representativitat de cada patronal per poder atorgar els llocs corresponents. Aquest exercici acaba el 19 de mar\u00e7. Foment fa una proposta d’acord per no haver de mesurar la representativitat de 65% per Foment i 35% per Pimec, millorant el 25% actual. Pimec no vol baixar del 50% i jo penso que no s’ha de negociar res i acceptar la representativitat que doni la mesura directa.
\nFoment diu que no pot tenir la mateixa representativitat un treballador aut\u00f2nom (un enguixador, per exemple) que la Seat. Llavors quin criteri seguim? El vot ponderat per facturaci\u00f3? El vot ponderat per treballadors? El vot ponderat per exportaci\u00f3? No s’adonen que fan el rid\u00edcul i que aix\u00f2 ens portaria el retorn al model feudal? Les pimes a Catalunya s\u00f3n el 99,8% de les empreses, que representen el 65% del PIB, el 60% del valor afegit i el 70% dels llocs de treball. A partir d’aqu\u00ed, la representaci\u00f3 de Foment hauria de ser del 35%, molt lluny del 65% que pretenen i lluny del 50% que generosament ofereix Pimec.
\nLa lluita patronal \u00e9s una lluita de poder, la mateixa lluita de poder que hi ha entre Catalunya i Espanya. \u00c9s una lluita que no accepta maneres abusives de ser tractat, que exigeix transpar\u00e8ncia, equitat i solidaritat. En el fons \u00e9s una lluita per assolir una democr\u00e0cia avan\u00e7ada, per suprimir avantatges d’uns sobre els altres, per acabar amb l’economia de l’amiguisme, del control del BOE que permet l’extracci\u00f3 sobre el conjunt. Alg\u00fa ha trobat a faltar les seus de Caixabank, Banc de Sabadell o Naturgy? L’economia no, i el teixit empresarial encara menys. La capacitat de reacci\u00f3 de les pimes catalanes exportant cada vegada m\u00e9s malgrat tenir un tractament inadequat de finan\u00e7ament, un elevat preu de l’energia i uns millorable fiscalitat, \u00e9s sorprenent. \u00c9s clar que aix\u00f2 es fa a costa de disminuir els salaris potencials, sacrificar beneficis empresarials i, per tant, renunciar a una certa capacitat de cr\u00e9ixer.
\nAquesta lluita ara s’estendr\u00e0 als sindicats, on els sindicats aut\u00f2ctons comencen a plantar cara a la UGT i a CCOO. \u00c9s a dir, el distanciament entre Catalunya i Espanya no ha fet m\u00e9s que comen\u00e7ar perqu\u00e8 aqu\u00ed hem comen\u00e7at un moviment de refor\u00e7ament de valors que all\u00e0 no volen fer. I aix\u00f2 no es pot aturar per m\u00e9s accions de for\u00e7a, per m\u00e9s mentides i subterfugis que es facin. Catalunya exporta tant com Andalusia, Madrid i M\u00farcia junts, o com Comunitat Valenciana, Pa\u00eds Basc i Gal\u00edcia junts. Aquesta \u00e9s la nostra for\u00e7a!<\/p>\n