Des de fa mesos el debat entre Catalunya i Espanya se simplifica amb la dicotomia Democr\u00e0cia o Legalitat. \u00c9s una divisi\u00f3 falsa, perqu\u00e8 ambd\u00f3s conceptes no s\u00f3n oposats i van lligats, car un no pot funcionar sense l’altre. Qu\u00e8 es vol dir des de Catalunya quan s’afirma que la democr\u00e0cia est\u00e0 per sobre de la legalitat? Es vol indicar que la democr\u00e0cia a Espanya no est\u00e0 al nivell que desitgem els catalans.
\nLa democr\u00e0cia \u00e9s un concepte que s’ha d’anar desenvolupant en el temps, \u00e9s din\u00e0mic, cal adaptar-lo a l’evoluci\u00f3 de la societat. No \u00e9s comparable la democr\u00e0cia que s’exerceix a Dinamarca, a Su\u00e8cia, a Fran\u00e7a, a Alemanya, a Holanda o a Su\u00efssa, amb la que s’exerceix al Marroc, al Brasil, a l’Argentina o a Espanya. I, \u00e9s clar, nosaltres tenim com a referent democr\u00e0tic els nostres ve\u00efns d’Europa, no els del sud. La democr\u00e0cia no \u00e9s un paquet de lleis que emergeixen d’una constituci\u00f3, \u00e9s un contracte basat en la transpar\u00e8ncia, en la toler\u00e0ncia, en el respecte de les minories i en la just\u00edcia social. Per aix\u00f2 hi ha d’haver separaci\u00f3 entre els quatre poders, legislatiu, executiu, judicial i premsa. Per\u00f2 el concepte va molt m\u00e9s enll\u00e0 i exigeix una actitud determinada. Un pa\u00eds que es diu democr\u00e0tic i actua a cop de rodet legislatiu, imposant sempre la majoria a la resta de la societat, no \u00e9s un pa\u00eds democr\u00e0tic com s’ent\u00e9n en els pa\u00efsos avan\u00e7ats. Un pa\u00eds amb dirigents que fan trampes cont\u00ednuament, que permeten (o practiquen) la corrupci\u00f3, que utilitzen les lleis de forma abusiva, no \u00e9s democr\u00e0tic. Un pa\u00eds que t\u00e9 la just\u00edcia controlada perqu\u00e8 nombra i controla bona part de la seva c\u00fapula judicial, no \u00e9s prou democr\u00e0tic (avui he sabut que la cust\u00f2dia del material judicial a Espanya no la fa la judicatura com fa Fran\u00e7a, sin\u00f3 que la fa l’executiu que, com sabeu, \u00e9s imparcial).
\nL’estat de dret no \u00e9s igual que l’estat de lleis, \u00e9s un pas molt m\u00e9s enll\u00e0. Sobta la doble vara de mesurar quan hi ha vaga de taxis que tallen la Gran Via de Barcelona durant una setmana i la manifestaci\u00f3 del 20-S. O sobta tamb\u00e9 la viol\u00e8ncia de les manifestacions dels Armilles Grogues a Fran\u00e7a i la lupa amb la qual es mesura el moviment independentista. Un estat democr\u00e0tic ha d’assegurar el dret a la llibertat de pensament, el dret a manifestar-lo, el dret a la llibertat d’expressi\u00f3, el dret de reuni\u00f3 i associaci\u00f3, el dret a no ser discriminat i tamb\u00e9 que l’estat no abusa del dret. Per aix\u00f2 va ser important el discurs de Jordi Cuixart quan va recordar que el dret de vaga es guanya fent vaga, el dret de manifestaci\u00f3 es guanya manifestant-se i que el de votar es guanya votant. La democr\u00e0cia es guanya exercint-la.
\nL’estat de dret espanyol \u00e9s un estat en vies de desenvolupament. Va comen\u00e7ar b\u00e9 amb la constituci\u00f3 del 78 que va iniciar el seu desplegament, per\u00f2 aquest cam\u00ed es va frenar l’any 1981 amb el cop d’estat de Tejero i va comen\u00e7ar a fer marxa enrere a partir de l’any 2000 amb la majoria absoluta d’Aznar. I aix\u00ed ha quedat: amb dificultats per negociar entre partits, imposant lleis a les minories, oblidant la toler\u00e0ncia en els actes i obviant la generositat en la soluci\u00f3 de conflictes. Rajoy ha estat el l\u00edder m\u00e9s in\u00fatil des que hi ha la democr\u00e0cia a Espanya. Si Aznar era regressiu i mal\u00e8vol, Rajoy ha estat un tipus incapa\u00e7, envoltat de ministres que no saben, no responen i que posen el cap sota l’ala, passant de la fatxenderia a no recordar res del que va passar. Escoltar aquest personal durant el judici porta sempre a concloure que no es pot seguir vivint amb gent aix\u00ed, que aquest no \u00e9s el nostre model de societat, que el nostre concepte de pa\u00eds no s’assembla gens a aquest. La democr\u00e0cia a Espanya no est\u00e0, de fet, en desenvolupament: est\u00e0 en regressi\u00f3 o en deconstrucci\u00f3 i res fa pensar, donada l’atonia de la ciutadania tenallada per la premsa espanyola, que sigui possible fer un canvi en un futur proper.
\nEl conflicte catal\u00e0 amb Espanya \u00e9s com el d’una parella que, quan es van casar, tenien bones afinitats i que, anys m\u00e9s tard, quan un dels dos evoluciona molt m\u00e9s que l’altre es fa dif\u00edcil mantenir l’entesa que hi havia al principi. El concepte de drets a Catalunya est\u00e0 allunyat del d’Espanya, i aquest judici encara ho fa m\u00e9s evident. Cada cop ens sentirem m\u00e9s distants dels espanyols, fent m\u00e9s i m\u00e9s dif\u00edcil conviure en el mateix espai. La idea de Rep\u00fablica aqu\u00ed s’imposar\u00e0 perqu\u00e8 la conviv\u00e8ncia cada vegada \u00e9s m\u00e9s llunyana i perqu\u00e8 el rei ha pres part pel component ultradret\u00e0 de la pol\u00edtica espanyola. El rei ha decidit prescindir de 3,5 milions de catalans i fer costat als 20 milions d’espanyols escorats a la dreta. Aviat comen\u00e7ar\u00e0 a ser q\u00fcestionat pels altres 23 milions de centre-esquerra a mesura que vagin descobrint que la democr\u00e0cia espanyola no \u00e9s plena, sin\u00f3 decadent i regressiva, que una Rep\u00fablica oferiria una oportunitat de millorar el model per un altre on el cap de l’estat no prengui part.
\nEl conflicte catal\u00e0 no t\u00e9 massa altres opcions de poder-se resoldre. Per fer-ho, cal que Espanya admeti que hi ha una part de la poblaci\u00f3 que demana fer les coses diferents. Veient la composici\u00f3 pol\u00edtica dels partits i la hist\u00f2ria recent des de l’any 2000, alg\u00fa pensa que la pol\u00edtica espanyola ser\u00e0 capa\u00e7 d’evolucionar cap a una societat m\u00e9s transparent, creant un poder judicial independent dels partits, una economia inclusiva front les oligarquies, unes formes tolerants respectant la diversitat del pa\u00eds, plena igualtat, solidaritat i llibertat? Per\u00f2 si aix\u00f2 \u00e9s el concepte de Rep\u00fablica! I a Espanya el dictador Franco va imposar una monarquia on aquests valors no fossin predominants. No, no hi ha massa possibilitats de resoldre-ho. Les societats s\u00f3n molt distants.<\/p>\n