El dimarts 12 de febrer vam anar al Parlament Europeu d’Estrasburg a presentar els nostres aven\u00e7os en la reducci\u00f3 de gasos d’efecte hivernacle (GEH). Hi vam anar amb la patronal europea de fabricants de paper (CEPI), essent els \u00fanics representants a nivell espanyol. El programa es diu Reinvest 2050, era el segon any que es feia i presentava 21 innovacions l\u00edder en producci\u00f3 baixa en carboni de 16 empreses de 12 pa\u00efsos. La nostra presentaci\u00f3 era particularment disruptiva d’entre les que es presentaven, at\u00e8s que suposava reduccions de CO2 en la fabricaci\u00f3 fins arribar a zero.
\nFa molts anys que treballem reduint el consum d’energia en la fabricaci\u00f3 de paper: des de 27 d’abril de 1993, quan es va posar en marxa la central de cogeneraci\u00f3. Des d’aquella data tota la nostra traject\u00f2ria ha estat lligada a l’optimitzaci\u00f3 energ\u00e8tica. Aix\u00ed, la nova m\u00e0quina de paper de 1999 va fer especial atenci\u00f3 a la reducci\u00f3 de pot\u00e8ncia en els circuits d’aigua i buit, l’any 2000 vam ampliar la central de cogeneraci\u00f3 i el 2009 vam inaugurar una nova m\u00e0quina que ens va permetre reduccions d’emissions de fins al 30%. Al llarg dels seg\u00fcents anys hem perseverat en aquest cam\u00ed, fins assolir avui un estalvi energ\u00e8tic acumulat del 63%.
\nExplico aquest cas personal perqu\u00e8 el nostre cam\u00ed s’ha basat en la seq\u00fcencialitat i la iteraci\u00f3, la persist\u00e8ncia en la cerca de solucions continuada. S’ha prioritzat l’actitud per sobre de la inversi\u00f3, entenent que despr\u00e9s d’un pas se’n veu un altre de nou que no era visible al principi. El cam\u00ed no \u00e9s f\u00e0cil; \u00e9s llarg, molt llarg, per\u00f2 penso que aquest \u00e9s l’enfocament correcte. Al 2017, conscients que ja no hi havia gaire marge m\u00e9s per reduir el consum energ\u00e8tic, vam canviar l’objectiu pel de zero CO2. Aix\u00ed va ser com vam instal\u00b7lar una caldera de biomassa que ens permetia no consumir gas natural en una de les dues m\u00e0quines, vam comprar electricitat provinent d’energia renovable i vam engegar un projecte d’un parc fotovoltaic de 3 MW que est\u00e0 frenat per q\u00fcestions administratives.
\nDijous 14, vaig participar en la jornada t\u00e8cnica de Transici\u00f3 Energ\u00e8tica organitzada per la C\u00e0tedra de Processos sostenibles de la UdG, de la qual som patrons amb Wattia. All\u00e0 vaig tenir ocasi\u00f3 de dir que la Generalitat no exerceix l’impuls necessari per a les pol\u00edtiques de canvi clim\u00e0tic: t\u00e9 un programa de joguina.
\nVaig poder constatar aquesta impressi\u00f3 uns dies despr\u00e9s, aquest dimecres 20, quan va tenir lloc la Taula d’entitats del Pacte Nacional per a la Transici\u00f3 Energ\u00e8tica de Catalunya, amb l’assist\u00e8ncia de la consellera M. A. Chac\u00f3n. Vaig explicar que la foto energ\u00e8tica de Catalunya \u00e9s molt dif\u00edcil de resoldre, amb un consum d’energia prim\u00e0ria del 44% de petroli, del 22% de gas i del 26% d’energia nuclear. \u00c9s, en total, un 92% d’energia que caldr\u00e0 passar a renovable d’aqu\u00ed a l’any 2050. Catalunya t\u00e9 avui una emissi\u00f3 de GEH per PIB de 177 g CO2 equ\/$, mentre que Su\u00efssa rebaixa aquesta xifra fins a 75. Per qu\u00e8 Su\u00efssa pot tenir avui el nivell de GEH que nosaltres haurem de tenir a l’any 2030? Perqu\u00e8 el seu model d’economia ho permet, amb un consum d’energia per PIB de 0,63 kWh\/$, quan a Catalunya \u00e9s de 1,07 kWh\/$.
\nPretendre arribar a fer la transici\u00f3 energ\u00e8tica nom\u00e9s canviant cotxes i camions de gasolina per altres d’el\u00e8ctrics o substituir els cremadors de gas per resist\u00e8ncies el\u00e8ctriques, o resoldre tota la problem\u00e0tica a base de comprar l’electricitat renovable, \u00e9s una quimera. Su\u00efssa ha arribat on ha arribat perqu\u00e8 el seu model de mobilitat \u00e9s el tren i no el transport privat, perqu\u00e8 fa molts anys que treballen per a\u00efllar els seus habitatges i centres de treball; en definitiva, perqu\u00e8 han ajustat la seva vida a un consum responsable. Abans de pensar en CO2 cal pensar en consumir menys i sovint aquest cam\u00ed \u00e9s disruptor respecte el propi model de vida i de pa\u00eds.
\nNo vaig gosar dir a la consellera que el cam\u00ed que est\u00e0 fent la Generalitat \u00e9s un cam\u00ed de joguina, com li vaig dir al director de l’ICAEN, Manel Torrent, durant la jornada de la UdG. Per\u00f2 s\u00ed vaig insistir que la Generalitat ha de liderar el proc\u00e9s i ha de ser ambiciosa, fixant un objectiu potent i desenvolupant-lo en petites aproximacions, per etapes. Per entendre’ns, cal que la consellera escrigui a la porta del seu despatx \u00abCatalunya, Carbon-Neutral el 2050\u00bb, perqu\u00e8 aquesta \u00e9s una meta que ja hi ha moltes empreses i ciutadans a Catalunya que s’han fixat i estan assolint. Tamb\u00e9 cal entendre que per tra\u00e7ar el cam\u00ed i posar-se les piles el que ha de fer la Generalitat \u00e9s confeccionar una auditoria del seu cicle de vida, mesurant quants GEH per PIB i per funcionari t\u00e9. Mesurar \u00e9s l’\u00fanic cam\u00ed per poder definir b\u00e9 els objectius i per ser conscients dels problemes que comporta disminuir els gasos d’efecte hivernacle.
\nUna altra bona idea seria utilitzar un \u00edndex perqu\u00e8 cadasc\u00fa de nosaltres, com a consumidors, pugui avaluar f\u00e0cilment la sostenibilitat d’un producte: el footprint ratio, \u00e9s a dir, els grams de CO2 associats a una determinada unitat de producte. En el cas que m’ocupa, la fabricaci\u00f3 de paper tiss\u00fa higi\u00e8nic, el valor de footprint ratio per metre va des de 5,95 g CO2\/m dels menys eficients, a 3,23 g CO2\/m de la majoria del que compreu, a 1,14 g CO2\/m del nostre producte, fins 0,41 g CO2\/m de productes futurs que es comencen a entreveure.
\nSi l’administraci\u00f3 no fa els deures haurem de ser els ciutadans i les empreses els que els haurem de fer, encara que aix\u00f2 signifiqui que el cam\u00ed s’alentir\u00e0 i no arribarem a temps a assolir els objectius marcats pel 2050.<\/p>\n