Cada setmana que passa un t\u00e9 la sensaci\u00f3 que tot es complica encara m\u00e9s. Enlloc de desenredar el nus, encara s’embolica m\u00e9s i m\u00e9s, fins a tenir la percepci\u00f3 que un dia ser\u00e0 impossible de desfer. En el m\u00f3n de l’energia explico que la humanitat ha viscut en una espiral de consum d’energia en qu\u00e8 cada generaci\u00f3 n’ha anat consumint m\u00e9s per millorar el seu benestar. La idea de l’espiral \u00e9s f\u00e0cil d’entendre: \u00e9s una l\u00ednia corba que es va separant del punt inicial gr\u00e0cies a una for\u00e7a que l’empeny cap a fora, lluny. Aquesta for\u00e7a s’anomena for\u00e7a centr\u00edfuga quan ens allunya i centr\u00edpeta quan retorna cap al centre, a la inversa. Doncs b\u00e9, ara ja tinc la impressi\u00f3 que la pol\u00edtica catalana, l’espanyola i la mundial, estan cavalcant en una espiral que ens empeny lluny. Guanya la for\u00e7a centr\u00edfuga.
\nEl problema catal\u00e0-espanyol t\u00e9 molts components que el realimenten i que propicien l’exist\u00e8ncia de l’espiral. L’objectiu de qualsevol l\u00edder d’estat hauria de ser, doncs, deixar d’alimentar l’espiral i contrarrestar la for\u00e7a centr\u00edfuga. Veiem el que ha passat aquesta setmana: comen\u00e7a el judici del proc\u00e9s i es tomba el pressupost del PSOE perqu\u00e8 aquest no ha pogut fer cap gest per avan\u00e7ar en el conflicte catal\u00e0. El resultat ha estat la convocat\u00f2ria d’eleccions generals el 28 d’abril, encadenant aix\u00ed un per\u00edode electoral que anir\u00e0 des de la dissoluci\u00f3 de les corts el 5 de mar\u00e7 fins el 26 de maig quan es facin les votacions europees, auton\u00f2miques i municipals. Mentre aquesta supercampanya duri, la pol\u00edtica es far\u00e0 a l’interior de la sala del Suprem. Els interrogatoris, discursos i proves del proc\u00e9s seran l’embri\u00f3 de la campanya electoral, ser\u00e0 el combustible que alimentar\u00e0 la campanya. En tot aix\u00f2, Vox, el partit d’ultradreta, que no tenia cap espai electoral perqu\u00e8 \u00e9s un partit \u00abnou-arribat\u00bb, gaudir\u00e0 de la m\u00e0xima difusi\u00f3 perqu\u00e8 \u00e9s qui exerceix l’acusaci\u00f3 particular, jugant aix\u00ed amb avantatge sobre els altres partits.
\n\u00c9s evident que s’hauria d’haver apartat Vox del judici pel fet que \u00e9s un partit pol\u00edtic que t\u00e9 per objectiu tenir altaveu electoral. Una soluci\u00f3 a tot aix\u00f2, per treure combustible de l’espiral, seria la de suspendre el judici fins despr\u00e9s del 26 de maig, cosa que perjudicaria els presos allargant la pres\u00f3 provisional. Com que hi ha un jutge que abandona la judicatura obligat\u00f2riament, per q\u00fcesti\u00f3 d’edat, el 9 de maig i el judici no pot continuar despr\u00e9s d’aquella data, havent de recomen\u00e7ar, una altra soluci\u00f3 seria la de frenar amb totes les ast\u00facies possibles el ritme del judici, fent veure al tribunal que no arribar\u00e0 al 9 de maig amb la feina feta, obligant a posposar-lo.
\nSigui el que sigui el que passi, despr\u00e9s del 26 de maig continuarem cavalcant en l’espiral. Si guanya el 155 entrarem novament en la soluci\u00f3 unilateral, car ens convertiran en col\u00f2nia de facto. Si guanya el no-155 continuarem en la troca di\u00e0leg-federalisme-constituci\u00f3-dret a decidir, all\u00f2 que tot es pot discutir… si \u00e9s sense viol\u00e8ncia, si \u00e9s dintre la constituci\u00f3, sense mediador internacional… en fi, si a mi em va b\u00e9 el que es discuteix.
\nEl que comen\u00e7a a ser clar \u00e9s que aix\u00f2 t\u00e9 dif\u00edcil soluci\u00f3 perqu\u00e8 els partits espanyols nom\u00e9s preveuen la rendici\u00f3 i l’estatu quo de sempre com a soluci\u00f3, cosa que no resoldr\u00e0 la q\u00fcesti\u00f3. I amb aix\u00f2, Espanya ser\u00e0 molt dif\u00edcil de governar sense la participaci\u00f3 catalana, just en un moment en qu\u00e8 l’economia comen\u00e7a a afluixar i pot entrar en recessi\u00f3 el juliol, prometent un mes de setembre nefast com algun dels que recordem no fa massa anys.
\nEl conflicte catal\u00e0 no afluixa perqu\u00e8 hi ha components en ell que el realimenten. Un \u00e9s la sensaci\u00f3 de menyspreu que tenen els 2,3 milions de votants que representen a 3,5 milions de catalans. Aquest sentit enforteix el grup talment com uns muntanyencs quan passen dificultats, o quan uns soldats sobreviuen a una guerra. Despr\u00e9s d’aquest sentit solidari ve el de la just\u00edcia fiscal, la idea que Catalunya est\u00e0 escanyada permanentment. Tot aix\u00f2 lligat amb una llengua i una cultura que diferencia el territori d’altres. Si Franco no va poder eliminar aquest combustible intern catal\u00e0, amb una repressi\u00f3 digne dels pitjors malsons, com es poden pensar que ara ho podran fer sense rec\u00f3rrer a aquella mateixa repressi\u00f3?
\nL’espiral nom\u00e9s t\u00e9 dues solucions. O b\u00e9 \u00e9s la que jo preconitzo en el m\u00f3n de l’energia, que consisteix en convertir l’espiral en un cercle, posant la for\u00e7a centr\u00edfuga a un valor que allunyi l’espiral, o b\u00e9 alimentar l’espiral per sortir del sistema i trencar-lo. No tinc clar quina de les dues coses passar\u00e0, car ara el que es veu \u00e9s nom\u00e9s l’alimentaci\u00f3 continua de l’espiral, fent-la cada dia m\u00e9s forta, all\u00f2 que col\u00b7loquialment es diu de \u00abquan pitjor, millor\u00bb.
\nAl meu entendre aquestes situacions cal resoldre-les amb m\u00e9s democr\u00e0cia, en un entorn on encara no es t\u00e9 prou interioritzada aquesta paraula com el respecte pels que no s\u00f3n com tu. Fer-ho implica un proc\u00e9s de redemocratitzaci\u00f3, un per\u00edode de pedagogia democr\u00e0tica. Un angl\u00e8s em va explicar aquesta setmana que l’endem\u00e0 del refer\u00e8ndum del Brexit la paraula m\u00e9s buscada a Google a Anglaterra fou \u00abqu\u00e8 \u00e9s la UE?\u00bb, volent dir que la gent havia votat sortir de la UE sense saber qu\u00e8 era i com els afectava. Redemocratitzar vol dir fer com Su\u00efssa, formar la gent en la responsabilitat, en el debat social i pol\u00edtic, i votar molt. Una cosa aix\u00ed \u00adcomen\u00e7a a fer l’Ajuntament d’Olot, fent participar els ciutadans en les decisions del municipi. Doncs aix\u00f2, la sortida de l’estatu quo ha de ser impulsar la democr\u00e0cia, que nosaltres en podr\u00edem dir Rep\u00fablica.<\/p>\n