{"id":1777,"date":"2019-02-10T06:33:05","date_gmt":"2019-02-10T05:33:05","guid":{"rendered":"http:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=1777"},"modified":"2019-02-11T06:34:20","modified_gmt":"2019-02-11T05:34:20","slug":"un-mon-binari","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=1777","title":{"rendered":"Un m\u00f3n binari"},"content":{"rendered":"<p>Llegint el llibre Factfulness, de <strong>Hans Rosling<\/strong>, em sobta la reflexi\u00f3 que fa sobre com els humans ens resistim a veure les coses correctament. Explica que en els anys 60 al m\u00f3n hi havia dos grups ben diferenciats: els pa\u00efsos en vies de desenvolupament i els pa\u00efsos desenvolupats. Ara, per\u00f2, no hi ha dos grups sin\u00f3 quatre: els pa\u00efsos que viuen amb 1 d\u00f2lar diari (1.000 milions de persones), els que viuen amb 4 d\u00f2lars per dia (3 mil milions de persones), els que viuen amb 16 d\u00f2lars al dia (2 mil milions de persones) i els que guanyen m\u00e9s de 64 d\u00f2lars diaris (mil milions de persones). Hans Rosling explica que va pel m\u00f3n explicant aix\u00f2 i es troba que tothom encara t\u00e9 la visi\u00f3 del m\u00f3n dividit en dos blocs. Relata que, fins i tot persones que s\u00f3n ben informades, com representants de l&#8217;ONU, mantenen aquesta idea esbiaixada.<br \/>\nPer qu\u00e8 la idea preconcebuda que existeix una separaci\u00f3 entre rics i pobres \u00e9s tan dif\u00edcil de canviar? Es pregunta. I raona que els humans tenim un gran instint dram\u00e0tic cap al pensament binari, una necessitat b\u00e0sica de dividir les coses en grups diferenciats, sense cap lligam entre ells. Ens encanta dicotomitzar. Bo i dolent. El meu pa\u00eds i la resta. Es tracta de dividir el m\u00f3n en dos b\u00e0ndols diferenciats, \u00e9s una cosa senzilla i intu\u00eftiva, tamb\u00e9 dram\u00e0tica, car implica conflicte, cosa que fem constantment, sense pensar. Aix\u00f2 \u00e9s el que explica Rosling.<br \/>\nAquesta dicotomia entre pa\u00efsos rics i pobres, bons i dolents, ha estat la base de la direcci\u00f3 pol\u00edtica en tota la hist\u00f2ria de la humanitat. Hem llegit sovint que els pobles havien de tenir un enemic exterior per poder enfortir la seva identitat. La identitat \u00e9s m\u00e9s f\u00e0cil de veure si la compares amb una altra, no? Els conflictes identitaris s\u00f3n famosos en la hist\u00f2ria, recordem el conflicte cr\u00f2nic amb els jueus i el mateix conflicte amb els catalans, que de fet \u00e9s similar al dels jueus, als que vam suplir despr\u00e9s de la seva expulsi\u00f3.<br \/>\nEl m\u00f3n, amb la proliferaci\u00f3 de les democr\u00e0cies, va anar canviant aquest concepte binari pel de la pluralitat. Un concepte b\u00e0sic en una democr\u00e0cia \u00e9s el respecte de les minories, cosa que condueix al pluralisme, a l&#8217;acceptaci\u00f3 que el m\u00f3n no \u00e9s nom\u00e9s blanc i negre, sin\u00f3 que \u00e9s ple de grisos. Aquesta transformaci\u00f3 va portar alhora a l&#8217;acceptaci\u00f3 multicultural al m\u00f3n, a veure que un individu d&#8217;una tribu a Oceania no \u00e9s pas menys feli\u00e7 que nosaltres pel sol fet de ser m\u00e9s pobre. I aix\u00f2 va portar alhora a un m\u00f3n amb pol\u00edtiques multilaterals, a haver de cooperar amb altres pa\u00efsos per resoldre conflictes mundials. L&#8217;exemple m\u00e9s clar d&#8217;aix\u00f2 \u00e9s la lluita contra el canvi clim\u00e0tic.<br \/>\nAquesta tend\u00e8ncia a la pluralitat i a la multilateralitat, per\u00f2, es troba en clar retroc\u00e9s. La crisi deguda a la globalitzaci\u00f3 i a la revoluci\u00f3 tecnol\u00f2gica que estem patint ha frenat la ra\u00f3 que porta a l&#8217;acceptaci\u00f3 del que \u00e9s diferent i ha retornat les coses al mecanisme binari com una forma de superviv\u00e8ncia. Ara torna a ser m\u00e9s dif\u00edcil l&#8217;acceptaci\u00f3 de l&#8217;emigrant, o haver de fer les coses diferents pel canvi clim\u00e0tic, o haver de participar en conflictes internacionals. Ara el que torna \u00e9s el \u00abA por ellos\u00bb, nosaltres front a vosaltres, America first, el no volem m\u00e9s emigrants, no als gais&#8230;<br \/>\nEl retorn al mecanisme binari \u00e9s una defensa psicol\u00f2gica del que no es sent segur de si mateix, \u00e9s una sortida simple on \u00e9s f\u00e0cil agafar-se i sentir-se c\u00f2mode, \u00e9s una protecci\u00f3 prim\u00e0ria de l&#8217;individu.<br \/>\nEl mecanisme binari \u00e9s un retroc\u00e9s mundial, un retorn als anys anteriors a la democr\u00e0cia. Per aix\u00f2 la soluci\u00f3 a aquest mecanisme \u00e9s un enfortiment de la democr\u00e0cia, un retorn a la pedagogia de la pluralitat i a la multiculturalitat, la qual cosa vol primer ser conscient del problema que tenim.<br \/>\nViure permanentment en la polaritat nom\u00e9s serveix com a mecanisme per centrifugar els problemes, per fer-los m\u00e9s punyents, mentre el que cal \u00e9s reflexi\u00f3, di\u00e0leg, acostament, esfor\u00e7 per entendre el diferent.<br \/>\nL&#8217;augment de l&#8217;extrema dreta a Europa, l&#8217;efecte Trump, el Brexit i el conflicte catal\u00e0 s\u00f3n tots ells resultat d&#8217;un retorn a la singularitat, al jo primer, un mecanisme de superviv\u00e8ncia de molts col\u00b7lectius. Potser algun d&#8217;aquests moviments es resol favorablement un dia, per exemple igual no hi ha Br\u00e8xit i aix\u00f2 \u00e9s una ajuda al retorn a la multiculturalitat. O potser no i les coses s&#8217;agreugen m\u00e9s encara.<br \/>\nPer no deixar les coses a l&#8217;atzar de la hist\u00f2ria cal un impuls a la democr\u00e0cia, un rebuig generalitzat a les manifestacions racistes, para-racistes, a favor de la viol\u00e8ncia masclista, contra els emigrants&#8230; cal un moviment pedag\u00f2gic explicant les difer\u00e8ncies de cultures, insistint en la riquesa de la diversitat. \u00c9s el que haurien de fer tots els pa\u00efsos d&#8217;Europa i, com no, de \u00adforma notable Espanya. El moviment \u00abA por ellos\u00bb cal que sigui combatut directament pel poder de Madrid. Si no \u00e9s aix\u00ed, ser\u00e0 el relat dominant, aquesta setmana n&#8217;hem tingut una mostra. Si volen rescatar els catalans hauran de canviar l&#8217;esl\u00f2gan pel de \u00abcon ellos\u00bb. Mentre no ho facin, el cam\u00ed cap el desastre anir\u00e0 continuant. El conflicte de Catalunya amb Espanya \u00e9s b\u00e0sicament un conflicte democr\u00e0tic entre una part singular i una altra plural, entre binari i multicultural. I, amb tot aix\u00f2, els caldr\u00e0 treure la bandera republicana.<\/p>\n<div style=\"padding-top:0px;\t\r\npadding-right:0px;\r\npadding-bottom:0px;\r\npadding-left:0px;\r\nmargin-top:0px;\r\nmargin-right:0px;\r\nmargin-bottom:0px;\r\nmargin-left:0px;\"><a href=\"https:\/\/twitter.com\/share\" class=\"twitter-share-button\" \r\n\t\t\t\t        data-url=\"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=1777\" \r\n\t\t\t\t        data-via=\"joanvilallanars\"\r\n\t\t\t\t\t    data-text=\"Tuiteja\"\r\n\t\t\t\t\t    data-related=\"\"\r\n\t\t\t\t\t    data-count=\"horizontal\"\r\n\t\t\t\t\t    data-hashtags=\"\"\r\n\t\t\t\t\t    data-lang=\"ca_CA\"\r\n\t\t\t\t\t    data-counturl=\"\"\r\n\t\t\t\t\t    data-size=\"medium\"\r\n\t\t\t\t\t    data-dnt=\"false\"\t> Tweet <\/a> <\/div>\r\n\t\t                <script>\r\n\t\t\t\t\t    !function(d,s,id) {\r\n\t\t\t\t\t      var js,fjs=d.getElementsByTagName(s)[0];\r\n\t\t\t\t\t      if(!d.getElementById(id)) {\r\n\t\t\t\t\t       js=d.createElement(s);js.id=id;js.src=\"https:\/\/platform.twitter.com\/widgets.js\";fjs.parentNode.insertBefore(js,fjs);\r\n\t\t\t\t\t      }\r\n\t\t\t\t\t    }\r\n\t\t\t\t\t   (document,\"script\",\"twitter-wjs\");\r\n\t\t\t\t\t    <\/script>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Llegint el llibre Factfulness, de Hans Rosling, em sobta la reflexi\u00f3 que fa sobre com els humans ens resistim a veure les coses correctament. Explica que en els anys 60 al m\u00f3n hi havia dos grups ben diferenciats: els pa\u00efsos en vies de desenvolupament i els pa\u00efsos desenvolupats. Ara, per\u00f2, no hi ha dos grups sin\u00f3 quatre: els pa\u00efsos que viuen amb 1 d\u00f2lar diari (1.000 milions de persones), els que viuen amb 4 d\u00f2lars per dia (3 mil milions&#8230;<\/p>\n<p class=\"read-more\"><a class=\"btn btn-default\" href=\"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=1777\">Llegeix l&#8217;article<span class=\"screen-reader-text\"> Llegeix l&#8217;article<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-1777","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-opinio"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/1777","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=1777"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/1777\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1778,"href":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/1777\/revisions\/1778"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=1777"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=1777"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=1777"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}