{"id":1775,"date":"2019-02-03T06:20:26","date_gmt":"2019-02-03T05:20:26","guid":{"rendered":"http:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=1775"},"modified":"2019-02-04T06:22:01","modified_gmt":"2019-02-04T05:22:01","slug":"democracia-i-coto","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=1775","title":{"rendered":"Democr\u00e0cia i cot\u00f3"},"content":{"rendered":"

Fa pocs dies va sortir a la llum un \u00cdndex de Democr\u00e0cia que realitza The Economist. Ha estat un \u00edndex discutit a Espanya pel fet que en sortia ben parada, en el n\u00famero 19. El primer pa\u00eds d’aquest r\u00e0nking \u00e9s Noruega, amb una puntuaci\u00f3 de 9,87, i despr\u00e9s segueixen Isl\u00e0ndia, Su\u00e8cia, Nova Zelanda, Dinamarca, Irlanda, Canad\u00e0, Finl\u00e0ndia, Austr\u00e0lia, Su\u00efssa, Pa\u00efsos Baixos, Luxemburg, Alemanya, Regne Unit, Uruguai, \u00c0ustria, Maurici, Malta i Espanya, amb una puntuaci\u00f3 de 8,08. La nota que s’atorga a cada pa\u00eds fa refer\u00e8ncia al proc\u00e9s electoral i al pluralisme (9,17 per Espanya), al funcionament del govern (7,14), a la participaci\u00f3 pol\u00edtica (7,78), a la cultura pol\u00edtica (7,50) i a les llibertats civils (8,82). El resultat d’aquesta publicaci\u00f3 va impulsar el discurs del \u00abveus com Espanya est\u00e0 ben valorada democr\u00e0ticament? Est\u00e0 per davant d’Estats Units, de Fran\u00e7a, d’It\u00e0lia i de Gr\u00e8cia\u00bb.
\nTot dep\u00e8n del mirall amb qu\u00e8 es mira, de qu\u00e8 i de com es valora. \u00c9s cert que la just\u00edcia ordin\u00e0ria funciona amb independ\u00e8ncia, amb bons jutges i molt plurals. Per\u00f2 aix\u00f2 no ho podem dir de la c\u00fapula judicial, on el Consell del Poder Judicial \u00e9s triat pol\u00edticament i alhora aquest tria els membres del Tribunal Suprem i de l’Audi\u00e8ncia Nacional. El Tribunal Constitucional tamb\u00e9 \u00e9s triat pol\u00edticament. Per tant, amb 40 anys de democr\u00e0cia governada per dos partits han deixat una c\u00fapula judicial exempta de pluralitat a prop\u00f2sit. Primer per controlar que ning\u00fa desmembri l’Estat, amb capacitat per influir en les decisions m\u00e9s punyents del poder i despr\u00e9s per protegir els pol\u00edtics aforats. I el resultat ha estat un control exhaustiu per part del PP que poc a poc ha anat retocant per interpretaci\u00f3 lleis que configuraven l’estat plural, deixant-lo m\u00e9s singular.
\nEl m\u00f3n ha anat evolucionant des de formes autorit\u00e0ries cap a formes m\u00e9s plurals, passant de models extractius a altres d’inclusius. Aquest proc\u00e9s no ha estat, i encara no \u00e9s, f\u00e0cil, i ha necessitat sovint revolucions per fer-ho possible. Va comen\u00e7ar amb la revoluci\u00f3 a Anglaterra el 1688 i va seguir amb la francesa el 1789 (a Girona amb Napole\u00f3<\/strong>). A tot arreu hi ha hagut aquest conflicte i uns pa\u00efsos ho van resoldre m\u00e9s b\u00e9 que altres, fruit de la circumst\u00e0ncia hist\u00f2rica, del tarann\u00e0 del ciutad\u00e0 o de la intel\u00b7lig\u00e8ncia col\u00b7lectiva. Anglaterra va crear el concepte de rule of law, estat de dret, que no \u00e9s sin\u00f2nim de rule by law, aplicaci\u00f3 de la llei, conceptes que no estan gens clars avui a Espanya.
\nTots tenim al cap el control extractiu de molts col\u00b7lectius com els esclaus a Am\u00e8rica o l’apartheid a Sud\u00e0frica, la corrupci\u00f3 en molts pa\u00efsos africans i sud-americans, el funcionament de Corea del Nord o la hist\u00f2ria recent de la Xina. Per\u00f2, per facilitar retenir a la mem\u00f2ria qu\u00e8 \u00e9s un pa\u00eds extractiu citar\u00e9 el cas d’Uzbekistan, rep\u00fablica escindida de la vella Uni\u00f3 Sovi\u00e8tica. Aquest pa\u00eds \u00e9s un gran productor de cot\u00f3. Les c\u00e0psules de cot\u00f3 comencen a madurar a primers de setembre, al mateix moment que els nens comencen l’escola. El president Karimov<\/strong> (mort el 2016) don\u00e0 ordres als governadors locals per enviar quotes de cot\u00f3 a les escoles i aix\u00ed, a primers de setembre, 2.700.000 nens deixen les aules per anar al camp. Els mestres es converteixen en reclutadors laborals de forma que cada nen ha de recollir de 20 a 60 kg\/dia segons la seva edat. La collita dura dos mesos i a la primavera hi han de tornar per treure les males herbes i trasplantar. Cal dir que aquest president condemnava la gent, bullint-los.
\nLa fi de l’esclavitud i m\u00e9s endavant la igualtat de drets dels negres dels Estats Units va ser possible perqu\u00e8 els estats del sud van haver d’acceptar la legislaci\u00f3 de la just\u00edcia federal. La fi de la corrupci\u00f3 i dels models extractius necessiten de la pluralitat a les urnes per\u00f2 tamb\u00e9 a les institucions de just\u00edcia, de forma que les elits que dominen no acabin fent trampes permanentment.
\nAqu\u00ed en tenim un exemple recent amb l’episodi de les hipoteques quan una sent\u00e8ncia d’una sala va ser corregida per la c\u00fapula del Suprem, afavorint els interessos dels bancs. Un exemple d’extracci\u00f3 brutal.
\nEls moviments d’Aznar<\/strong> i de Vox van tots cap aqu\u00ed: al retorn del control de l’Estat per als amics. Aix\u00ed ho va fer quan va privatitzar nombroses empreses a partir del 2000 i va posar els seus amics al capdavant, per\u00f2 moltes d’aquestes coses no haurien pogut ser si no hagu\u00e9s estat pel control del poder judicial.
\nEl conflicte catal\u00e0 \u00e9s un cas d’extracci\u00f3 com el del cot\u00f3 d’Uzbekistan: l’extracci\u00f3 de 10.000 milions d’euros anuals \u00e9s major que el cost actual d’ensenyament; 7.800 milions d’euros. \u00c9s equivalent a tenir els nens catalans collint cot\u00f3 a Espanya tot l’any.
\nLa soluci\u00f3 al conflicte catal\u00e0 no pot venir mai d’un acord amb els que ens fan collir el cot\u00f3 perqu\u00e8 pensen que \u00e9s el seu dret, ha de venir de l’estat federal, d’Europa, i aquesta es fa el longuis, mirant cap a un altre costat perqu\u00e8 sap que \u00e9s un conflicte dif\u00edcil i traslladable a altres regions i pa\u00efsos.
\nUna democr\u00e0cia ha de tenir poders independents que facin de contrapoder: legislatiu, executiu, judicial i de mitjans de comunicaci\u00f3. Aix\u00f2 permet que es desenvolupi l’estat de dret, amb protecci\u00f3 de les minories, i no quedi nom\u00e9s en gesti\u00f3 de la llei, car en Franco tamb\u00e9 en feia, de lleis… a la seva manera. Em pregunto si Espanya t\u00e9 soluci\u00f3 mentre Catalunya en formi part.<\/p>\n

Tweet <\/a> <\/div>\r\n\t\t