L’aprovaci\u00f3 del pressupost del govern de Madrid ha esdevingut una q\u00fcesti\u00f3 de dif\u00edcil soluci\u00f3: \u00e9s complicat saber si beneficia Catalunya i m’atreviria a q\u00fcestionar, fins i tot, si beneficia Espanya. Per un altre costat hi ha el pressupost de la Generalitat de Catalunya, lligat completament a l’aprovaci\u00f3 del de Madrid.<\/p>\n
Estem acostumats a mirar la pol\u00edtica a trav\u00e9s dels pressupostos. Justament \u00e9s a partir d’aquesta observaci\u00f3 que va comen\u00e7ar a formar-se el catal\u00e0 emprenyat, que\u00a0Enric Juliana<\/strong>\u00a0va descriure amb encert, o la desafecci\u00f3 amb el president\u00a0Montilla<\/strong>. A l’any 2005 a Catalunya ja es tenia la visi\u00f3 que, quan acabessin d’arribar els fons europeus a Espanya, Catalunya seria la m\u00e9s perjudicada en els pressupostos de l’estat. D’aquesta observaci\u00f3 va n\u00e9ixer el nou estatut del 2006 que pretenia limitar la p\u00e8rdua de pes en els pressupostos de Madrid posant-hi el criteri d’ordinalitat. Aquest criteri, tombat pel Tribunal Constitucional, incorporava una correcci\u00f3 dels pressupostos a partir del qual la regi\u00f3 que cedeix diners mai pot quedar en ordre inferior una vegada fet el repartiment. Aix\u00ed, si Catalunya \u00e9s la segona regi\u00f3 en PIB per c\u00e0pita, una vegada fet el repartiment no pot quedar en una posici\u00f3 inferior a la segona com ara passa. A m\u00e9s es va intentar introduir un mecanisme pel qual, si la inversi\u00f3 en infraestructures \u00e9s inferior al pes per c\u00e0pita o per PIB, cal retornar la difer\u00e8ncia a Catalunya amb diners en un any posterior.<\/p>\n Cap d’aquests criteris va ser acceptat i el catal\u00e0 emprenyat va passar a sentir desafecci\u00f3 amb Espanya i m\u00e9s tard va esdevenir independentista. Des de l’any 2010 fins al dia de la votaci\u00f3 del refer\u00e8ndum, durant set anys, s’ha volgut trobar una soluci\u00f3 a aquest desequilibri que dessagna Catalunya en m\u00e9s de 10.000 milions anuals. \u00c9s la contribuci\u00f3 de solidaritat envers altres regions d’Espanya, es diu. Fals! Catalunya contribueix pel sol fet de ser m\u00e9s rica en 6.000 milions addicionals a la seguretat social, necessita menys pensions i subsidis, i alhora aporta el 21% dels ingressos quan els habitants s\u00f3n nom\u00e9s el 16%. Per tant, quan es parla de pressupost no cal aportar m\u00e9s del que ja s’aporta pel sol fet de ser m\u00e9s ric en un context normal. Catalunya \u00e9s la locomotora de la modernitat d’Espanya amb el 37% de les patents, el 58% de les noves empreses tecnol\u00f2giques, el 25% de l’exportaci\u00f3 i el 53% del turisme de congressos, i per aix\u00f2 mateix es necessita un m\u00ednim flux d’inversi\u00f3 per mantenir la velocitat de la locomotora.<\/p>\n El resultat \u00e9s que l’economia catalana continua anant a bona velocitat per\u00f2 a costa de tenir la pressi\u00f3 fiscal m\u00e9s elevada d’Europa i de no poder donar el suport adient a la capa m\u00e9s pobra de la nostra societat: els pobres de Catalunya estan finan\u00e7ant els rics d’altres regions d’Espanya. Per aix\u00f2 \u00e9s tan punyent escoltar gent com\u00a0Carmen Maura<\/strong>\u00a0quan diu que li emprenya donar diners als catalans. O per aix\u00f2 fot de tanta mala llet escoltar pol\u00edtics i parlaments d’altres regions d’Espanya quan diuen que volen anul\u00b7lar la democr\u00e0cia a Catalunya imposant un control amb l’article 155 per robar a mans plenes molt m\u00e9s del que fan ara, sense veure que ara s\u00f3n tot el moderns que s\u00f3n gr\u00e0cies al nostre esfor\u00e7.<\/p>\n Tot aix\u00f2 cal tenir-ho en compte quan reflexionem sobre si cal aprovar els pressupostos. \u00c9s a dir, el fet d’aprovar-los no pot fer malb\u00e9 tot el cam\u00ed que hem fet fins arribar on som. Perqu\u00e8, qui garanteix que la inversi\u00f3 pressupostada es realitzar\u00e0, quan estem acostumats que se n’executi tan sols una part? El 53% l’any 2016, per ser precisos.<\/p>\n Diem que ens tenien la mesura presa, que quan ens queix\u00e0vem ho resolien amb l’aportaci\u00f3 d’uns quants calerons, fruit de la pol\u00edtica de peix al cove. Quatre copets a l’esquena, bones intencions per al futur i assumpte resolt. Quan va arrencar el moviment independentista no es van creure que aquella manera de fer s’havia acabat i es van inventar all\u00f2 del sufl\u00e9, que s’acabaria desinflant. \u00c9s el mateix que va dir\u00a0Borrell<\/strong>\u00a0fa poc: \u00ab\u00bfQu\u00e9 se juegan a que van a acabar votando los presupuestos?\u00bb.<\/p>\n Per tant, no hem de mirar tant el contingut dels pressupostos com l’actitud del govern de Madrid i la dels pol\u00edtics espanyols. No podem fer malb\u00e9 el recorregut des del 2005 fins avui, de 14 anys d’evoluci\u00f3 intentant resoldre la situaci\u00f3. Si els pol\u00edtics espanyols continuen essent tan cecs que encara veuen un sufl\u00e9 i esperen que tots aquests anys no serveixin per resoldre res, no cal que continuem.<\/p>\n Com a empresari a mi m’interessa molt que es faci l’estaci\u00f3 intermodal de Vilamalla, ra\u00f3 per la qual hauria d’estar d’acord a aprovar un pressupost que inverteixi en l’eix Mediterrani. La patronal Pimec a la que pertanyo tamb\u00e9 desitja l’aprovaci\u00f3 dels pressupostos perqu\u00e8 implica una millora del teixit empresarial. Tots sabem que \u00e9s bo aprovar pressupostos que millorin infraestructures i resolguin injust\u00edcies socials.<\/p>\n Per\u00f2 cal mirar lluny. No serveix de res caure en el mateix parany on hem estat durant tants anys. Si no hi ha un canvi d’actitud d’Espanya per resoldre el cas catal\u00e0, no cal participar en la seva governabilitat. Hi ha d’haver canvis evidents. El dia 29 tenen una pilota de partit al TC, que ha de resoldre si es deixen en llibertat els presos pol\u00edtics catalans tot seguint la jurisprud\u00e8ncia del Tribunal de Drets Humans d’Estrasburg.<\/p>\n