El dia 21 comen\u00e7a el F\u00f2rum de Davos dedicat a la quarta revoluci\u00f3 industrial (4IR). Els temes del f\u00f2rum donaran voltes a la transformaci\u00f3 que est\u00e0 patint l’economia mundial i intentar\u00e0 donar vies de soluci\u00f3 per resoldre els canvis que es produiran.
\nA partir dels anys 90 del segle passat l’economia mundial va comen\u00e7ar una etapa de globalitzaci\u00f3 que va portar a un transvasament de recursos dels pa\u00efsos desenvolupats a altres no desenvolupats. El pa\u00eds m\u00e9s afavorit va ser la Xina que va comen\u00e7ar un per\u00edode de creixement de la seva economia amb xifres superiors al 10%. Durant molts anys ha crescut per sobre del 6%, l\u00edmit inferior que sembla haver-se trencat en aquest moment. Durant 20 anys, Xina ha estat motor de l’economia mundial alhora que ha estat la culpable de m\u00faltiples desequilibris en el m\u00f3n occidental. Aix\u00ed, la crisi de les subprime del 2009 va ser deguda a una derivaci\u00f3 de l’economia a la recerca d’activitats immobili\u00e0ries a rec\u00e9s de la compet\u00e8ncia mundial, i les crisis de les finances p\u00fabliques dels pa\u00efsos occidentals es van deure al fet que es van haver de fer c\u00e0rrec de multitud de llocs de treball perduts i de menors ingressos deguts a salaris m\u00e9s baixos que competien amb la m\u00e0 d’obra oriental. Una part d’aquesta crisi de competitivitat occidental es va resoldre automatitzant m\u00e9s i m\u00e9s feines, recurs que alhora va provocar m\u00e9s dificultats per generar llocs de treball.
\nAquest joc de transfer\u00e8ncia mundial cap a Xina s’ha acabat quan hi ha hagut alg\u00fa que ha dit prou. Ha estat Donald Trump, amb les seves m\u00e9s que q\u00fcestionables formes, qui ha dit que ja n’hi havia prou d’anar engreixant a Xina. La seva acci\u00f3 contra la importaci\u00f3 de Xina i d’altres \u00e0rees del m\u00f3n ha for\u00e7at a fer nous pactes entre pa\u00efsos i ha portat una frenada notable de l’economia mundial. Avui Alema\u00adnya, m\u00e0xima exportadora d’Europa, est\u00e0 creixent en negatiu i la Xina t\u00e9 creixements anormalment baixos que es desconeixen a hores d’ara per la opacitat de les seves dades, per\u00f2 el mercat de mat\u00e8ries primeres que es destina all\u00e0 ha caigut m\u00e9s d’un 15%, indicador que mostra que les coses van molt malament. En definitiva, estem entrant en un per\u00edode de baix creixement, que pot ser una altra recessi\u00f3 i els governs farien b\u00e9 de prendre’n nota.
\nLa quarta revoluci\u00f3 industrial ve de la m\u00e0 de canvis tecnol\u00f2gics sense precedents en camps com la salut, el transport, la comunicaci\u00f3, la producci\u00f3, la distribuci\u00f3 i l’energia, que seran completament transformats. La gesti\u00f3 d’aquest canvi demana un nou model d’educaci\u00f3 amb nous programes per les noves professions canviants que venen.
\nA mesura que es va fent una aproximaci\u00f3 a la nova economia, cal recordar que no \u00e9s un joc de suma zero (com pret\u00e9n Trump). No \u00e9s q\u00fcesti\u00f3 de lliure comer\u00e7 o proteccionisme, de tecnologia o llocs de treball, d’immigraci\u00f3 o protecci\u00f3 ciutadana, de creixement o igualtat. Totes elles s\u00f3n dicotomies falses que cal evitar desenvolupant pol\u00edtiques que afavoreixin l’\u00abi\u00bb enlloc de l’\u00abo\u00bb, que permetin que tots els interessos es persegueixin en paral\u00b7lel.
\nEl m\u00f3n i la ciutadania viu en un gran desconcert en constatar que les coses no van prou b\u00e9 i a aixecar el cap i no veure cap soluci\u00f3 al davant. Vivim immersos en una boira permanent i aix\u00f2 explica el naixement de m\u00faltiples partits diferents amb caire populista que intenten resoldre sovint amb demag\u00f2gia els problemes dels ciutadans. El moment actual demana, de forma urgent, un gran pacte global per posar ordre als intercanvis de monedes, tal com es va fer durant el 1945 amb el pacte de Bretton Woods. Aquell pacte va suposar el per\u00edode m\u00e9s gran de creixement de l’economia mundial durant 30 anys, fins el 1975. Van ser els trenta gloriosos dels que sempre es parla en la hist\u00f2ria de l’economia. Ara necessitem establir novament noves regles del joc possiblement amb una nova moneda virtual mundial, indexada a una cistella de monedes o definitivament en una criptomoneda mundial.
\nEntre els reptes que caldr\u00e0 resoldre hi ha les relacions entre els gegants tecnol\u00f2gics i els poders p\u00fablics, aconseguir que paguin un volum d’impostos raonable i evitar que desmuntin el teixit de pimes, aix\u00ed com potenciar la m\u00e0xima transpar\u00e8ncia dels mercats sense caure en monopolis encoberts (per exemple Amazon).
\nEl m\u00f3n que ve \u00e9s el de la creativitat, el de la innovaci\u00f3, el de ser el primer en alguna cosa, el de la distribuci\u00f3 a domicili… per\u00f2 tamb\u00e9 el de la menor generaci\u00f3 de CO2. Ambdues direccions semblen contr\u00e0ries, car no es poden augmentar els despla\u00e7aments si volem reduir les emissions.
\nPer exemple, tothom dona per fet que substituirem els cotxes de gasolina per cotxes el\u00e8ctrics i ja haurem fet la transici\u00f3. El cam\u00ed no va per aqu\u00ed: caldr\u00e0 canviar les formes de consum, fent menys \u00fas de tot. Em deia una persona que la seva generaci\u00f3 de CO2 del cotxe en un any equivalia a la d’un viatge a Bangkok. T\u00e9 ra\u00f3. El que no podr\u00e0 fer \u00e9s anar a Bangkok. Un altre em posava l’exemple d’un emb\u00fas a Alemanya de 28.000 cotxes durant 4 hores dels quals 25 van esgotar la gasolina. Em deia, qu\u00e8 passar\u00e0 amb el cotxe el\u00e8ctric? Senzill: no hi hauria 28.000 cotxes en un mateix lloc.
\nEl m\u00f3n es troba davant un gran canvi. Podem seguir amb els conflictes en augment sense resoldre els problemes, immersos en una crisi permanent, o podem continuar sense fer res i entrar en el caos. Em temo que anem cap aqu\u00ed: l’home no anticipa perqu\u00e8 no \u00e9s intel\u00b7ligent, actua quan t\u00e9 la cat\u00e0strofe a sobre.<\/p>\n