Aquesta setmana hem assistit a un debat interessant sobre la recollida de les olives a Ja\u00e9n i a Toledo. Els propietaris dels olivars no troben prou gent per a la recol\u00b7lecci\u00f3 de les olives. El salari que ofereixen per a aquesta feina \u00e9s d’uns 8,5 \u20ac\/h, uns 1.500 euros nets al mes. \u00c9s una feina temporal, de tres mesos, que implica anar a viure a la finca si no ets del poble i per la qual s’ha optat per no portar emigrants perqu\u00e8 l’atur en aquesta zona \u00e9s del 24%. Aix\u00ed que els prop de 50.000 llocs de treball no es poden cobrir en la seva totalitat i els propietaris agr\u00edcoles ja pensen demanar per a l’any vinent l’autoritzaci\u00f3 per portar aquests treballadors del Marroc.
\nQu\u00e8 fa possible que en un entorn de manca de treball no es vulgui anar a treballar? Per un costat diuen que la feina \u00e9s dura: fa fred. Cal fer caure les olives de les oliveres i recollir les teles sobre les quals han caigut les olives, vessar-les a petits dip\u00f2sits i transportar-les a la cooperativa per al seu premsat. Tot i aix\u00f2, cada vegada \u00e9s una feina m\u00e9s mecanitzada, menys dura f\u00edsicament. L’altre problema \u00e9s l’allotjament. Tot i que els ajuntaments ofereixen albergs, nom\u00e9s s’hi pot estar durant tres dies seguits, i els pisos de lloguer s\u00f3n dif\u00edcils de trobar davant la por dels propietaris que quedin malmesos o de no cobrar.
\nLes causes d’aquest desequilibri cal cercar-les en el sistema de protecci\u00f3 del camp d’Andalusia, d’Extremadura i de Castella-la Manxa. Resulta que, despr\u00e9s de guanyar 3.200 euros durant dos mesos i mig, havent treballat 35 jornades, un treballador agrari t\u00e9 dret a apuntar-se al PER i cobrar 426 euros mensuals durant els sis mesos seg\u00fcents. \u00c9s dif\u00edcil entendre el que passa. Podria ser que qui ja cobra els 426 euros mensuals pensi que l’esfor\u00e7 de treballar dur, cobrar de 1.000 a 1.500 euros al mes i pagar 200 o 300 euros al mes per a l’habitatge no valgui la pena. Tamb\u00e9 pot ser que una part d’aquesta feina sigui no oficial i no doni acc\u00e9s posterior a cobrar el PER. Sigui el que sigui, cal treballar per resoldre aquest desequilibri amb accions positives.
\nRecordo un exemple de quan Sarkozy era president de Fran\u00e7a. Una treballadora guanyava m\u00e9s estant a l’atur que no pas en una nova feina en una fleca. Doncs b\u00e9, l’estat franc\u00e8s va optar per aportar la difer\u00e8ncia salarial a fi que aquella treballadora torn\u00e9s a la feina. Accions com aquesta s\u00f3n les que s’han de practicar perqu\u00e8 el que \u00e9s m\u00e9s important \u00e9s que tots els treballadors treballin i contribueixin a sostenir l’estat del benestar. Si cal trobar solucions per a l’allotjament dels treballadors s’han de trobar i, si cal arribar a l’extrem d’obligar els beneficiaris del PER a anar a treballar, s’haur\u00e0 de fer, per\u00f2 no es poden permetre disfuncions d’aquesta dimensi\u00f3.
\nEn el conflicte del PER hi ha un rerefons de lamentacions i de subsidi que s’ha transformat en clientelisme. Si Portugal va tenir un atur inferior a l’espanyol tot i tenir una crisi m\u00e9s greu va ser perqu\u00e8 molts treballadors van emigrar per trobar treball, car el sistema de protecci\u00f3 portugu\u00e8s no els va poder acollir. A Espanya aix\u00f2 no va passar perqu\u00e8 la seguretat social ha pogut fer-se’n c\u00e0rrec, per\u00f2 aix\u00f2 genera el risc que en derivi una cultura de no treballar, de viure amb molt poc, de l’aire del cel… cultura fomentada per un clientelisme electoral que treballa per tenir estabornits els seus electors.
\nLa hist\u00f2ria est\u00e0 plena de situacions semblants. El declivi de l’imperi de Roma va comen\u00e7ar quan August va posar en pr\u00e0ctica canvis que van fer a les institucions pol\u00edtiques molt m\u00e9s extractives. L’emperador Tiberi, que va succeir August l’any 14, va abolir l’assemblea plebea i va transferir els poders al senat. Per domesticar el poble, els ciutadans romans van rebre gratis el blat i, m\u00e9s endavant, l’oli d’oliva, el vi i el porc. Estaven entretinguts gr\u00e0cies al circ i als combats de gladiadors. L’imperi va entrar en una gran inestabilitat que va portar a nombroses guerres civils i a la seva destrucci\u00f3 al segle V.
\nEl sistema de protecci\u00f3 del camp andal\u00fas \u00e9s excessiu pel fet que no incentiva que la gent faci un esfor\u00e7 per progressar. L’exc\u00e9s de protecci\u00f3 acaba impedint trobar feina i, encara m\u00e9s greu, crear oportunitats laborals a la zona. En el debat de les olives he llegit que una soluci\u00f3 seria pagar 15 euros l’hora. \u00c9s evident que pot ser una soluci\u00f3, per\u00f2 llavors falta veure si el cost de l’oli d’oliva \u00e9s suficient per poder vendre’l al mercat o el resultat seria la p\u00e8rdua de tots els olivars. Si ara hi ha propietaris que s’estimen m\u00e9s deixar caure l’oliva i perdre-la tot cobrant la subvenci\u00f3 europea, qu\u00e8 fa pensar que es pugui apujar el preu de l’hora treballada?
\nEl nucli del problema sembla trobar-se en un exc\u00e9s de protecci\u00f3 que acaba difonent una cultura de viure amb molt poc. Com pot ser que la ciutat de Linares tingui un atur del 39%, C\u00f2rdova del 33,2%, Sanl\u00facar de Barrameda del 33,1% i Jerez de la Frontera del 32% i la gent no emigri cap a zones amb m\u00e9s oportunitats? A Catalunya falten desenes de milers d’operaris mec\u00e0nics, el\u00e8ctrics o programadors.
\nL’exc\u00e9s de protecci\u00f3 ha vingut d’un clientelisme electoral i ha fet el joc al model extractiu de l’Espanya centralista, radial. El PSOE ha participat activament de les elits extractives de l’estat, model que va ser intensificat per Aznar a partir de l’any 2000 i que s’ha agreujat encara m\u00e9s amb la fugida de grans corporacions de Catalunya arran del proc\u00e9s. El problema d’Espanya \u00e9s dependre d’un model econ\u00f2mic extractiu en lloc d’un d’inclusiu.<\/p>\n