Expliquen que durant la setmana pr\u00e8via del consell de ministres a Barcelona, quan tots els partits PP, PSOE i Ciutadans bramaven per aplicar l’article 155 gaireb\u00e9 de forma preventiva, de cop un incident va fer canviar el relat del PSOE i es va posar a obrir una via de negociaci\u00f3. Uns diuen que va ser Alemanya que va recordar a Pedro S\u00e1nchez la visita d’Angela Merkel a Do\u00f1ana, exigint no fer servir m\u00e9s la viol\u00e8ncia. Fernando Onega, en una tert\u00falia a Antena3, ha citat una conversa entre Josep Borrell i Donald Trump en qu\u00e8 a\u00adquest li diu que no ent\u00e9n com Espanya maltracta a la regi\u00f3 m\u00e9s pr\u00f2spera d’Europa.
\nEls actes protagonitzats pel PP i Cs, tamb\u00e9 per les faccions m\u00e9s falangistes del PSOE, semblen haver entrat en descontrol. Aquesta setmana una persona amb autoritat dins el PSC ha proposat aplicar el 155 durant 8 anys com a soluci\u00f3 per desinfectar la societat catalana, pensen. No entenen res, veuen que no ens podran posar el peu al coll i que el moviment sobiranista catal\u00e0 no s’arronsa. Ara constaten que no hi haur\u00e0 una altra sortida que, en un dia lluny\u00e0, fer una proposta i negociar-la. Aquesta confirmaci\u00f3 \u00e9s la que els fa embogir i dir disbarats a tort i a dret. He pogut comprovar en algun debat com tenen els nervis a flor de pell que, per cert, se’ls ha tornat molt fina i salten per qualsevol cosa. No entreveien cap m\u00e9s sortida que la rendici\u00f3, el retorn a l’estatus quo d’abans i, per tant, la continuaci\u00f3 en el conflicte els confon. Cal dir que l’espant que es van endur durant el mes d’octubre de l’any passat amb la DUI va ser monstru\u00f3s, fet que els va transformar d’espectadors passius a actius, i d’aqu\u00ed el cam\u00ed de la ultradreta que van eixamplant: la catalanof\u00f2bia anir\u00e0 a molt m\u00e9s. Podr\u00edem dir que tenim la fera amb una ferida que li fa mal i est\u00e0 desbocada, sense poder preveure o intu\u00efr qu\u00e8 far\u00e0.
\nLa situaci\u00f3 dels presos, la seva enteresa i for\u00e7a, l’acci\u00f3 de la vaga de fam i la pedagogia que fan els exiliats, \u00e9s una pressi\u00f3 sobre Espanya que comen\u00e7a a fer mal a la seva estructura. Veurem si l’esquerda arriba a fer un forat i explota en una revoluci\u00f3 d’algun tipus positiu. De moment, la batalla del relat internacional torna a ser guanyada, encara que aix\u00f2 no serveixi perqu\u00e8 els pa\u00efsos reconeguin una Catalunya independent. Per\u00f2 almenys frenen la pulsi\u00f3 sexual d’Espanya d’actuar amb viol\u00e8ncia contra Catalunya.
\nConstatem la for\u00e7a de mantenir els arguments, de ser tossuts en voler canviar la situaci\u00f3 paracolonial de Catalunya. Per\u00f2 hi ha una altra for\u00e7a que cal cuidar perqu\u00e8 \u00e9s la que ens protegeix: l’economia catalana. Els avisos d’Alemanya i d’Estats Units provenen dels seus interessos a Catalunya i aquest aspecte \u00e9s un punt a mantenir: Aqu\u00ed hi ha el 60% de les empreses nord-americanes, el 62% de les franceses i el 61% de les alemanyes amb seu a Espanya. La nostra fortalesa rau en la industrialitzaci\u00f3 de Catalunya (el 23,5% d’Espanya), en el turisme (el 23,2%), en la nova economia digital (el 58%), en el nombre de patents (el 37,6%) i en el turisme de congressos (el 53,8%). Aix\u00f2 permet tenir una exportaci\u00f3 fabulosa (25% del total d’Espanya), mai vista en la hist\u00f2ria del pa\u00eds, creixent de forma continuada (el 8,3% el 2017). Sis de cada 100 llocs de treball que s’han creat a Europa des de l’any 2013 s\u00f3n a Catalunya. Tenim una economia creativa, innovadora, que es modernitza a la velocitat que requereixen els temps actuals, que ha agafat el gust a vendre pel m\u00f3n, i que s’agrada de com ho fa. Aix\u00f2 explica per qu\u00e8 al m\u00f3n es veu amb astorament que es vulgui esclafar Catalunya. No saben el que fan, diuen, Catalunya \u00e9s la gallina dels ous d’or d’Espa\u00adnya.
\nLa constataci\u00f3 de l’estat actual \u00e9s aquesta fortalesa de l’economia, la manca d’un full de ruta clar de cap on s’ha d’anar i el ve\u00ed embogit que no sap qu\u00e8 far\u00e0. Com que les dues darreres accions s\u00f3n indeterminades, ens cal treballar per la que estem segurs: enfortir l’economia.
\nTot i que la ind\u00fastria \u00e9s un tret distintiu de l’economia catalana, hi ha s\u00edmptomes que indiquen una p\u00e8rdua de pistonada amb una dislocaci\u00f3 d’ind\u00fastria gran cap a l’Arag\u00f3. Que es traslladin seus corporatives \u00e9s una q\u00fcesti\u00f3 pol\u00edtica, per\u00f2 que es traslladin f\u00e0briques ja \u00e9s una altra cosa. Si es traslladen f\u00e0briques a Arag\u00f3 (Agroaliment aquest mes) \u00e9s perqu\u00e8 all\u00e0 hi ha m\u00e9s facilitats burocr\u00e0tiques per resoldre la implementaci\u00f3 i perqu\u00e8 troben terrenys amb prou superf\u00edcie a preu acceptable, sovint gratis. Tamb\u00e9 perdem pistonada per legalitzar qualsevol instal\u00b7laci\u00f3 fotovoltaica o e\u00f2lica. \u00c9s a dir, la bombolla immobili\u00e0ria ens va deixar una complexitat administrativa que impedeix l’execuci\u00f3 raonable de projectes industrials, essent de 2 anys a Arag\u00f3 i de 6 o m\u00e9s anys per a molts projectes a Catalunya. Aix\u00f2 dep\u00e8n de la nostra reglamentaci\u00f3 i legislaci\u00f3, i \u00e9s urgent posar-hi remei.
\nUn altre punt feble \u00e9s la m\u00e0 d’obra qualificada. Un exemple del que ens trobem quan cerquem joves per treballar \u00e9s la quantitat de curr\u00edculums que rebem en una cerca. Si \u00e9s un lloc per enginyer poden arribar m\u00e9s de 150 curr\u00edculums, si \u00e9s per un lloc administratiu en poden arribar 280 i si \u00e9s per un lloc d’ajustador, electromec\u00e0nic o mecatr\u00f2nic et pots trobar que no n’arriba cap. Si volem mantenir la for\u00e7a de l’economia cal fer la revoluci\u00f3 en la formaci\u00f3 professional.
\nDavant la incertesa del cam\u00ed, enfortir l’economia productiva ens allunya m\u00e9s d’Espanya i aix\u00f2 ja \u00e9s avan\u00e7ar. Hauria de ser el prop\u00f2sit pel 2019.<\/p>\n