{"id":1762,"date":"2018-12-23T06:30:43","date_gmt":"2018-12-23T05:30:43","guid":{"rendered":"http:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=1762"},"modified":"2018-12-24T06:32:03","modified_gmt":"2018-12-24T05:32:03","slug":"catalunya-cada-vegada-mes-lluny","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=1762","title":{"rendered":"Catalunya, cada vegada m\u00e9s lluny"},"content":{"rendered":"

<\/em>Acabem una setmana que es presentava pol\u00edticament complicada. Molts s’havien entossudit a pronosticar (i a denunciar preventivament) un daltabaix, com si el m\u00f3n s’acab\u00e9s divendres. De fet ens volien colar un relat de viol\u00e8ncia m\u00e0xima per poder fer fora als partits sobiranistes del govern i aix\u00ed, nom\u00e9s d’aquesta manera, assolir el govern de la Generalitat. Volen repetir la jugada que van fer al Pa\u00eds Basc quan van impossibilitar a l’esquerra abertzale presentar-se a les eleccions pr\u00e8via il\u00b7legalitzaci\u00f3. Aquella jugada va permetre al PSE arribar a la presid\u00e8ncia del govern basc del 2009 al 2012. Ciutadans mira aquell fet com l’\u00fanica via possible per arribar a la Generalitat. D’aqu\u00ed la furibunda campanya per provocar el decret d’un nou 155 i la insist\u00e8ncia en voler fer veure que a Catalunya hi ha una viol\u00e8ncia pr\u00f2pia d’una guerra civil. Sortosament el relat queda eixut quan es veuen les tietes \u00e0vies participant en les manifestacions intentant frenar els que volen ser violents.
\nPer\u00f2 el m\u00e9s interessant del que va passar divendres \u00e9s la ra\u00f3 per la qual es va decidir fer un consell de ministres a Barcelona. Es diu que va ser un acte gener\u00f3s, d’apropament pol\u00edtic. Podria ser per\u00f2, si aix\u00f2 \u00e9s el que es volia, havia de ser m\u00e9s substancial. Fer-lo el dia 21, primer aniversari de les eleccions del 155, no era pas una idea brillant que ajud\u00e9s a cap reconciliaci\u00f3. Fer-lo f\u00edsicament al mig de Barcelona, bloquejant la ciutat per seguretat, tampoc era una idea assenyada. Fer-lo sense haver pactat res amb el govern catal\u00e0 que justifiqu\u00e9s la idone\u00eftat o la lit\u00fargia pol\u00edtica, tampoc \u00e9s massa idoni. Aix\u00ed, quina era la pretensi\u00f3 de fer un consell de ministres a Barcelona?
\nLa clau es troba en les resolucions del consell que afecten Catalunya: el canvi de nom de l’aeroport del Prat per dir-li Josep Tarradellas, la restituci\u00f3 de la dignitat, no la nul\u00b7litat del judici, del president Llu\u00eds Companys i una bestreta de 112 milions d’euros per acabar obres programades des de fa deu anys. Aix\u00f2 \u00e9s tot? Es veu que s\u00ed. La part m\u00e9s important de l’estada del govern de Madrid va ser el document signat dijous entre els dos governs de Madrid i de Barcelona respecte al reconeixement del conflicte existent a Catalunya, a la necessitat de democratitzar novament Espanya i d’acabar definitivament amb el franquisme.
\nDona la sensaci\u00f3 que el que ha passat aquesta setmana ha estat la visita d’un propietari a les seves terres llunyanes en les que sap que hi t\u00e9 problemes amb el personal. Als ulls de qualsevol catal\u00e0 el canvi de nom de l’aeroport de Barcelona \u00e9s tan insignificant que esdev\u00e9 rid\u00edcul, sobretot si ho comparem amb la reivindicaci\u00f3 que es ve fent des del 2006 de la recuperaci\u00f3 de la gesti\u00f3 dels aeroports i ports catalans. El mateix es pot dir de la partida de 112 milions per a projectes que porten un retard de 10 anys, una ridiculesa quan el que es reclama \u00e9s que any a any les inversions en obra p\u00fablica a Catalunya s\u00f3n molt inferiors a les que toca per poblaci\u00f3 o per PIB. A nosaltres no se’ns hagu\u00e9s acudit cap de les tres mesures per por a fer el rid\u00edcul, per\u00f2 a ells s\u00ed que se’ls acut.
\nTots sabem que l’humor no es pot exportar i una part de l’est\u00e8tica tampoc. Aix\u00f2 explica la difer\u00e8ncia entre TV3 i la resta de televisions espanyoles, i de fet deu explicar la f\u00f2bia que fa TV3 a molts pol\u00edtics espanyols. El periodista R. Besal\u00fa va fer la tesi doctoral mostrant que la resist\u00e8ncia de la comunitat castellana a Catalunya a veure TV3 \u00e9s la difer\u00e8ncia d’est\u00e8tica entre la que tenen i la que ofereix TV3. Doncs b\u00e9, la meva idea \u00e9s que aquestes difer\u00e8ncies est\u00e8tiques, m\u00e9s les de pensament social, pol\u00edtic i judicial, s’han anat fent m\u00e9s grans a mesura que ens allunyem de la crisi econ\u00f2mica del 2010. \u00c9s a dir, la superaci\u00f3 de la crisi ens va allunyar econ\u00f2micament, per\u00f2 tamb\u00e9 mentalment: l’esfor\u00e7 que es va fer a Catalunya per superar el moment \u00e9s una obertura al m\u00f3n, un retrobament amb les forces de cadasc\u00fa que ha propiciat un sentit com\u00fa de superaci\u00f3. Una cosa com la que devia passar, salvant les dist\u00e0ncies, durant la Renaixen\u00e7a a finals del segle XIX. En canvi la sortida de la crisi per part de moltes regions d’Espanya ha estat generalment la d’ensopir-se, la de conformar-se amb una pol\u00edtica de subsidis que intueixen que provenen en gran part de Catalunya (a por ellos!) i d’altres regions que contribueixen significativament per sobre del que reben. \u00c9s semblant al que ha passat a escala global des de la sortida de la crisi: Xina i Alemanya n’han sortit virtuosament i Fran\u00e7a i Estats Units n’han sortit malament. Aix\u00f2 passa dins d’Espanya i ens porta a voler una societat m\u00e9s transparent a Catalunya contra la pretensi\u00f3 de voler una societat m\u00e9s autorit\u00e0ria a altres regions, a tenir una est\u00e8tica contempor\u00e0nia i europea enfrontada a una est\u00e8tica carrinclona del toro i del puro.
\nSi la setmana passada parlava dels tics imperialistes de la classe pol\u00edtica al llarg de la hist\u00f2ria colonial, cal recordar que una part del retorn a aquella pulsi\u00f3 colonial la va reprendre novament Aznar a l’any 2000. \u00c9s aquesta pulsi\u00f3 la que empeny cap al franquisme, en contraposici\u00f3 amb el cam\u00ed que es fa a Catalunya cap a un m\u00f3n global. Els camins s\u00f3n divergents i no veig com poden canviar de direcci\u00f3. Aquesta setmana, per\u00f2, el president Pedro S\u00e1nchez ha considerat suficient treure la poteta colonial anant a visitar els seus territoris.
\nBon Nadal a tothom.<\/p>\n

Tweet <\/a> <\/div>\r\n\t\t