La conquesta d’Am\u00e8rica no va constar nom\u00e9s de matar quatre indis, com va dir el ministre il\u00b7luminat Josep Borrell. Va ser una operaci\u00f3 a llarg termini que va basar-se en un robatori inicial, una matan\u00e7a a gran escala mentre se sembrava la por i la instauraci\u00f3 de sistemes de governan\u00e7a a favor d’uns quants, un plantejament que encara t\u00e9 seq\u00fceles. Precisament aquestes seq\u00fceles s\u00f3n les que diferencien la prosperitat d’Am\u00e8rica Llatina de la d’Estats Units o Canad\u00e0.
\nQuan Hern\u00e1n Cort\u00e9s va arribar a la capital asteca de Tenochitl\u00e1n el novembre de 1519 va ser rebut per l’emperador asteca Moctezuma, que havia sortit a saludar els espanyols de forma pac\u00edfica. El que va oc\u00f3rrer, segons el frare francisc\u00e0 Bernardino, va ser el seg\u00fcent:
\n\u00abLos espa\u00f1oles se apoderaron enseguida de Moctezuma… entonces, se dispararon cada una de las armas… Reinaba el miedo. Era como si todo el mundo se hubiera tragado el coraz\u00f3n. Incluso antes de que hubiera oscurecido, hab\u00eda terror, estupefacci\u00f3n, aprensi\u00f3n, la gente estaba aturdida. Con la puesta de sol se proclamaron todas las cosas que los espa\u00f1oles necesitaban: tortillas blancas, pavas asadas, huevos, agua dulce, madera, le\u00f1a, carb\u00f3n… Cuando los espa\u00f1oles se hubieron asentado bien, preguntaron a Moctezuma sobre el tesoro de la Ciudad… buscaban oro con gran celo. Cuando llegaron al almac\u00e9n, a un lugar llamado Teocalco, se llevaron todas las cosas brillantes, el abanico de cabeza de plumas quetzal, los artefactos, los escudos, los discos dorados…. las narigueras de oro con forma de luna creciente, las bandas de oro para las piernas, los brazos y la frente. Se separ\u00f3 el oro… prendieron fuego a todas las cosas preciosas, lo quemaron todo y hicieron barras a partir de aquel oro. M\u00e1s tarde fueron al propio almac\u00e9n de Moctezuma, al lugar llamado Totocalcoy se llevaron las posesiones del propio Moctezuma… todos los objetos preciosos, collares con colgantes, bandas de brazo con penachos de plumas de quetzal, bandas de oro para los brazos, brazaletes, bandas de oro con conchas… y la diadema de turquesas, caracter\u00edstica del gobernante\u00bb.
\nAquest model de saqueig a discreci\u00f3 i atemoriment de la poblaci\u00f3, matant a tort i a dret, es va repetir per tots els llocs on van passar, sobretot en el cas dels inques de Per\u00fa i Bol\u00edvia. El pas seg\u00fcent era establir-se com a elit de la nova societat ind\u00edgena i aconseguir el control dels impostos i tributs ja existents i, sobretot, dels treballs for\u00e7ats. Aquest model d’organitzaci\u00f3 de la societat que nom\u00e9s afavoreix uns quants va ser perpetrat en forma d’institucions extractives fins als nostres dies. Aquest esquema institucional va impedir un creixement econ\u00f2mic adequat i va propiciar \u00adinestabilitat pol\u00edtica, amb guerres civils i cops d’estat. La revoluci\u00f3 mexicana va anar seguida de la de Bol\u00edvia, la de Cuba, la de Nicaragua i de guerres civils a Col\u00f2mbia, el Salvador, Guatemala, Xile, Vene\u00e7uela.
\nA Espanya les coses no van ser pas massa diferents. Si b\u00e9 a Catalunya els pagesos van posar a ratlla els senyors feudals a \u00adl’any 1492, a Andalusia el mateix any (a partir de la conquesta de Granada), les terres es van repartir entre uns pocs senyors i la desamortitzaci\u00f3 posterior encara les va concentrar m\u00e9s. El resultat \u00e9s un sistema de latifundis a Andalusia, Extremadura i Castella i Lle\u00f3, amb senyors que controlen el pa\u00eds fins al punt d’impedir qualsevol revoluci\u00f3 industrial. El sistema pol\u00edtic d’Espanya s’ha assemblat al dels pa\u00efsos d’Am\u00e8rica: amb cops d’estat, guerres civils i canvis traum\u00e0tics de governs, deixant un sistema institucional extractiu, que xucla tant com pot la riquesa del pa\u00eds per posar-la en mans de pocs, una elit dirigent que ho controla tot.
\nA l’any 1680 l’illa de Barbados tenia 60.000 persones de les quals 39.000 eren esclaus africans propietat dels 75 propietaris de plantacions de canya de sucre. El control es feia tamb\u00e9 a trav\u00e9s de la just\u00edcia perqu\u00e8 dels 40 jutges i jutges de pau de l’illa, 29 eren propietaris de grans plantacions. Tamb\u00e9 ho eren els 8 oficials militars de major rang. Impossible canviar res.
\n\u00c9s a dir, un estat extractiu es mant\u00e9 perqu\u00e8 hi ha el control total sobre el sistema, judicial incl\u00f2s.
\nAquesta setmana ha proliferat amplament el relat que a Catalunya hi hauria morts, un relat per crear p\u00e0nic i preparar la intervenci\u00f3 de l’elit dominant. \u00abMi duda es qui\u00e9n ser\u00e1 el primer muerto \u00fatil: \u00bfun juez o un fiscal que tengan un mal tropiezo con un descerebrado? \u00bfun manifestante o un transe\u00fante que se encuentren con los due\u00f1os de la calle?… \u00bfo ser\u00e1 un soldado de la nueva patria que se deje convencer por los irresponsables que lo jalean? Mi duda es qui\u00e9n ser\u00e1 el primer muerto \u00fatil, el primer muerto de Catalu\u00f1a.\u00bb Aix\u00f2 ho escriu un jutge vocal del Consejo General del Poder Judicial, al meu entendre, un propietari de l’elit espanyola que defensa els seus interessos.
\nEl problema d’Espanya \u00e9s no haver fet prou els deures des de l’any 1500 com ho han fet els altres estats europeus. No es modernitza perqu\u00e8 els qui estan al poder prenen decisions que creen pobresa. No ho fan b\u00e9, no perqu\u00e8 s’equivoquin o per ignor\u00e0ncia, sin\u00f3 que ho fan a prop\u00f2sit, per perllongar el seu control extractiu.
\nEm sento asteca o inca, gestionat per una elit que ens vol mantenir en la ru\u00efna.<\/p>\n