{"id":176,"date":"2010-08-15T18:05:16","date_gmt":"2010-08-15T16:05:16","guid":{"rendered":"http:\/\/74.53.186.210\/~jvilacat\/ca\/?p=176"},"modified":"2010-08-15T18:05:16","modified_gmt":"2010-08-15T16:05:16","slug":"perdius-blanques-a-bacivers","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=176","title":{"rendered":"Perdius Blanques a Bacivers"},"content":{"rendered":"

<\/embed><\/object><\/p>\n

Arriba l\u2019estiu amb el que les excursions canvien de lloc. A la tardor, a l\u2019hivern i a la primavera les excursions a la Vall de Camprodon les fem per sota de 2.000 m., sobretot a la Garrotxa i al pati de darrera de la vall, \u00e9s a dir, a l\u2019Alt Vallespir. Amb l\u2019arribada del bon temps, la fosa de la neu i l\u2019allargament de les hores de dia, tornem a agafar les rutes de la part alta, m\u00e9s amunt de 2.000 metres. Setcases esdev\u00e9 llavors la porta de gaireb\u00e9 totes les excursions.<\/p>\n

\u00c9s diumenge i sortim a les 7 de Camprodon. Avui anem a mesurar una excursi\u00f3 que farem amb el club durant el mes d\u2019agost. El dia \u00e9s excel\u00b7lent, amb possibilitat d\u2019alguna tronada a la tarda.<\/p>\n

Sortim de l\u2019estaci\u00f3 de Vallter tot pujant per la pista de Morens. Fa un lleuger vent i, quan passem per davant els canons de neu, veiem que les aspes del rotor giren per efecte del vent. El rotor \u00e9s un ventilador que bufa aire barrejat amb gotes d\u2019aigua per fabricar neu artificial. Se\u2019ns acut que quan no estan de servei tamb\u00e9 podrien servir com generadors e\u00f2lics per produir electricitat. Alg\u00fa ho haur\u00e0 de patentar, diem.
\nContinuem pujant per la pista de xemeneies amb un pas petit. Aqu\u00ed, en el pendent de la muntanya, sovint hi ha isards, per\u00f2 avui no n\u2019hi veiem cap. Ara la pista s\u2019aplana una mica m\u00e9s, perdent inclinaci\u00f3, fent la pujada m\u00e9s suau. Passem pel costat del contrap\u00e8s del tele-arrossegador i ens posem enmig de la canal de la morrena que la neu fa a l\u2019hivern. Ara \u00e9s una canal de rocs. El cam\u00ed comen\u00e7a a estar senyalitzat amb fites i ens sorpr\u00e8n que ja \u00e9s fresat. En tots els anys que portem pujant no ho hav\u00edem vist mai, cosa que vol dir que hi passa for\u00e7a gent i que les fites han conduit tothom pel mateix lloc. Arribem al final de la canal de rocs i el cam\u00ed gira a l\u2019esquerra per fer una diagonal que puja al Pla de Regal\u00edssia. Just al comen\u00e7ament de la pujada trobem un ramat de xais que pasturen al seu aire. Una vegada som a dalt el Pla, que mai ha estat pla sin\u00f3 amb pendent, la vista sobre el Gra de Fajol, el Coll de la Marrana, Bastiments i l\u2019estaci\u00f3 d\u2019esqu\u00ed \u00e9s magn\u00edfica. Val la pena filmar-ho. Una mica m\u00e9s endavant, abans de comen\u00e7ar a pujar el pendent del Pla de Regal\u00edssia(?) trobem el primer grup d\u2019isards. Estan pasturant a la part m\u00e9s alta i, a mesura que ens anem acostant, marxen poc a poc sense treure\u2019ns l\u2019ull de sobre. El cam\u00ed del pla tamb\u00e9 est\u00e0 fresat, per\u00f2 aqu\u00ed ja ho havia estat sempre. Ara l\u2019aigua dels ruixats ja hi fa mal doncs, com que l\u2019herba de les gram\u00ednies t\u00e9 dificultats a cr\u00e9ixer per l\u2019al\u00e7ada (ens trobem a 2.600 m.), l\u2019erosi\u00f3 de l\u2019aigua corrent \u00e9s cada vegada m\u00e9s important.<\/p>\n

<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

Arribem dalt el pla, al Coll de la Geganta. Es diu aix\u00ed perqu\u00e8 el Pic de Bastiments a Fran\u00e7a s\u2019anomena Pic del Gegant, topon\u00edmia que suposem lligada a la llegenda d\u2019en Roland i a la batalla amb el gegant moro. Ens trobem just en la ratlla fronterera i podem veure el pic de Gallin\u00e0s, el<\/p>\n

Pic de Bacivers i, seguint la mateixa carena on som, el Pic Bastiments. Tamb\u00e9 podem veure tota la vall de Bacivers i un altre ramat de xais sobre el tur\u00f3 que hi ha dalt de Xemeneies.<\/p>\n

Com que fem la volta a Bastiments baixem cap a la vall de Bacivers per anar al llac. El cam\u00ed baixa en diagonal fins arribar al circ de Bacivers. Una vegada arribats en aquest relleix el cam\u00ed que baixa a la vall gira a la dreta i porta al Ras de Caran\u00e7\u00e0. Per\u00f2 avui no fem la vall i nom\u00e9s anem al circ. Faig una presa de v\u00eddeo i els meus companys Toni i Sidro continuen fent cam\u00ed una mica enganxats al llom de Bastiments. Quan torno a caminar decideixo fer una mica m\u00e9s de drecera del seu recorregut fins que, de cop, davant meu apareix una perdiu blanca. En aquest temps ja no \u00e9s blanca, \u00e9s completament grisa. Per primer cop la perdiu no aixeca el vol. Poso el tr\u00edpode i comen\u00e7o a filmar. Un noi s\u2019acosta per demanar-me alguna cosa. Li faig que s\u2019aturi, que no arribi fins on soc. La perdiu continua caminant davant meu, ara darrera un roc, ara passant enmig d\u2019altres. Est\u00e0 relativament tranquil\u00b7la, fent un petit krr, krr, per\u00f2 no para de moure\u2019s. Despr\u00e9s de gravar un minut decideixo no molestar-la m\u00e9s i m\u2019allunyo. El noi em pregunta pel cam\u00ed de Caran\u00e7\u00e0 i li senyalo que ha de tornar enrere per seguir la vall.<\/p>\n

Les perdius blanques s\u00f3n una raresa al nostre territori. Es suposa que van venir amb la glaciaci\u00f3 i que van quedar atrapades ara fa uns 10.000 anys quan la temperatura va pujar i es va fondre la neu. Altres animals van tornar a l\u2019\u00c0rtic, per\u00f2 les perdius van quedar atrapades o van decidir quedar-se dalt les muntanyes. Habiten entre els 2.000 i els 3.000 metres. A l\u2019estiu el seu territori es troba per sobre 2.600 m. La major caracter\u00edstica de la perdiu blanca \u00e9s el seu mimetisme amb l\u2019entorn, la discreci\u00f3 dels seus moviments que dificulta la seva visi\u00f3. A l\u2019hivern el seu plomatge \u00e9s blanc, per\u00f2 a l\u2019estiu \u00e9s gris\u00f3s, del mateix color que les roques de granit. Aquest fet \u00e9s el que li garanteix la superviv\u00e8ncia. \u00a0No t\u00e9 res a veure amb les perdius, essent de la fam\u00edlia dels tetra\u00f2nids, m\u00e9s en concret de les gallin\u00e0cies. El seu vol \u00e9s curt i gaireb\u00e9 sempre corre per terra. Si mai heu vist un fais\u00e0, corre igual. La perdiu blanca, o de les neus, \u00e9s una au especialitzada a viure en la neu. A l\u2019hivern el seu plomatge arriba a cobrir els dits dels peus. Menja el que pot, entre branques de nerets i de pins, i durant una nevada queda completament coberta, aixoplugant-se aix\u00ed de la tempesta. \u00c9s una au relativament gran amb un pes entre 300 i 500 g., una envergadura de 60 cm., i viu fins a 10 anys. A la primavera s\u2019aparella amb un ball nupcial semblant al del gall fer, del que \u00e9s cos\u00ed. En aquella \u00e8poca el color del plomatge \u00e9s barrejat entre blanc i negre, igual com el terra. A mig juny la femella pon 7 o 8 ous que els covar\u00e0 durant 22 o 23 dies posats en un niu a terra. El mascle vetlla l\u2019entorn del niu i si s\u2019acosta un intr\u00fas intenta atraure-li l\u2019atenci\u00f3 per fer-lo allunyar del lloc on hi ha la prole. \u00c9s just el que vaig tenir la sort de trobar, el mascle que em va despistar, no veient per enlloc la resta de la fam\u00edlia.<\/p>\n

Al Coll de la Geganta, Pla de Regal\u00edssia, Circ de Bacivers i Ja\u00e7a dels Burros, hi ha una col\u00f2nia de 26 perdius blanques. Diuen que enguany els guardes forestals han portat un mascle provinent de la Cerdanya per millorar gen\u00e8ticament el grup.<\/p>\n

Deixo la perdiu blanca per retrobar els meus companys als que explico la bona troballa. Al costat de l\u2019estany de Bacivers decidim esmorzar, tot veient com els isards que hi ha en aquest lloc han marxat tots. Aqu\u00ed hi deu haver el ramat m\u00e9s gran d\u2019isards del nostre entorn. Nosaltres en comptabilitzem uns 150. A aquesta hora del mat\u00ed, amb el tr\u00e0nsit que hi ha, ja no en queda ni un, tots han anat a trobar un lloc m\u00e9s tranquil i discret. La vista del lloc \u00e9s majestuosa, amb el pic de Bastiments davant nostre i la carena que el lliga amb el Pic Bacivers. Les canals van aportant rocs i rocs al fons del circ.<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

Acabats d\u2019esmorzar enfilem la pujada del pic Bacivers. El cam\u00ed puja darrera una esp\u00e8cie de barraca amb capacitat nom\u00e9s per a una persona. El pendent \u00e9s fort i cal anar a poc a poc. Sense aturar-me, controlant el pas, arribo dalt la carena. Filmo els meus amics que pugen i tamb\u00e9 la vista que apareix davant meu. A l\u2019est veig el Pic de la Dona, el Costabona i el Canig\u00f3. A l\u2019oest els pics Rod\u00f3 i Gallin\u00e0s, i al fons, Fran\u00e7a endins, els pics Carlit i Peric. Continuem pujant enmig de blocs de granit per trobar finalment el Pic de Bacivers (2.884 m.). Dalt hi trobem un pessebre en inoxidable que hi vam posar amb el grup de rescat de la Creu Roja l\u2019any 1993. Encara est\u00e0 intacte 17 anys despr\u00e9s.<\/p>\n

Una vegada parlat i filmat tot, continuem el cam\u00ed seguint la carena que connecta el Pic de Bacivers amb el de Bastiments fins arribar a una esp\u00e8cie de coll dit de Bacivers. Trobem unes clapes de neu que encara no s\u2019han fos i comencem la baixada a Coma Mitjana per una canal. El pendent \u00e9s fort i la terrellera no t\u00e9 bona qualitat com per anar baixant de pressa i saltant. S\u2019han de fer passos assegurant no relliscar i aix\u00f2 vol paci\u00e8ncia. En Toni troba flor d\u2019\u00e0rnica i m\u2019explica que \u00e9s diferent de la que es troba a la vall, que aquesta t\u00e9 el bot\u00f3 que es torna marr\u00f3 quan es fa madura. Arribem al fons del circ de Coma Mitjana on hi ha un petit estany. No gaire m\u00e9s avall n\u2019hi ha un parell m\u00e9s. La visi\u00f3 des d\u2019aqu\u00ed \u00e9s totalment fer\u00e9stega, nom\u00e9s superada per la de la Coma de l\u2019Infern. El circ est\u00e0 tancat pel Pic de Bacivers, Bastiments, Segre, Infern i pel Pic de Coma Mitjana. Els pendents de les muntanyes s\u00f3n plens de rocs i nom\u00e9s queden algunes clapes d\u2019herba.<\/p>\n

En Sidro decideix banyar-se al llac, tot dient que l\u2019aigua no \u00e9s gaire freda. Dalt de Bastiments hi ha gaireb\u00e9 un aplec de gent. Una vegada acabada la sessi\u00f3 continuem fent cam\u00ed, pujant cap el coll de Coma Mitjana, entre el Pic de Bastiments i el Pic Freser. No pugem pas per la via directa sin\u00f3 que trobem un cam\u00ed que voreja un bony de la muntanya. Finalment la pujada \u00e9s m\u00e9s f\u00e0cil del que hav\u00edem suposat, sobretot per en Sidro que va fresc de la remullada que ha fet.<\/p>\n

Des del coll decidim no baixar a les fonts del Freser i fer nivell pel llom de Bastiments fins el coll de la Marrana. El cam\u00ed est\u00e0 una mica marcat i passa enmig de blocs de rocs que han baixat de Bastiments. Passa per sota dels Madelons d\u2019en Sobirana (nosaltres en diem ronyons de Bastiments), uns rocs que es troben a uns 2.700 m., i segueix fins el Coll de la Marrana. Abans trobem un altre grup d\u2019isards que es deixen filmar correctament. El coll est\u00e0 ple de gent com sempre. Baixem i agafem el cam\u00ed que porta al xalet vell. Aqu\u00ed tamb\u00e9 fem el mateix comentari de fresat: fa anys la feina era saber per on passava el cam\u00ed, ara \u00e9s completament fresat. Just al trobar el riu Ter una parella ens demana pel naixement, ensenyant-los que \u00e9s una mica m\u00e9s amunt de la pista. Acabem baixant a l\u2019estaci\u00f3 per les pistes d\u2019esqu\u00ed. Haurem fet 11 quil\u00f2metres amb un desnivell de 835 m., aix\u00f2 s\u00ed, acumulant un munt de viv\u00e8ncies en poques hores. Si ho voleu veure podeu anar a youtube.com i demanar volta a Bastiments.<\/p>\n

Tweet <\/a> <\/div>\r\n\t\t