Els ciutadans del m\u00f3n estan desconcertats des de fa anys, i cada vegada m\u00e9s. La globalitzaci\u00f3 comen\u00e7ada als anys 2000 va suposar el tancament de moltes empreses i la p\u00e8rdua conseq\u00fcent de molts llocs de treball. Aquella p\u00e8rdua va ser compensada per la bombolla immobili\u00e0ria amb la creaci\u00f3 de feina al sector de la construcci\u00f3, una soluci\u00f3 nom\u00e9s temporal. La crisi del 2008 va fer aflorar la cruesa del panorama de la globalitzaci\u00f3: de cop els pa\u00efsos que en van sortir refor\u00e7ats amb millor productivitat van ser Alemanya i la Xina, per\u00f2 tamb\u00e9 va apar\u00e8ixer la concentraci\u00f3 de l’economia en mans de grans empreses. Encara no s’havia tingut temps per digerir aquesta situaci\u00f3, adaptant els salaris a la nova compet\u00e8ncia exterior, que a partir del 2010 va quedar clar que la tecnologia destruiria un munt de llocs de treball, restant nom\u00e9s els llocs m\u00e9s tecnol\u00f2gics i sofisticats. Amb aquesta angoixa que porta al ciutad\u00e0 a intentar accedir a la millor soluci\u00f3 de futur, s’hi sumen ara les mesures sobre la transici\u00f3 energ\u00e8tica arran del canvi clim\u00e0tic previst que configura una nova societat de l’estalvi. Plou sobre mullat.<\/p>\n
Cada pa\u00eds ha tingut una aproximaci\u00f3 diferent per resoldre aquesta suma de problemes. Alemanya va triar millorar de forma ostensible la productivitat, amb una aposta ferma per la formaci\u00f3, i ajustant el temps de treball al cost salarial, posant l’exportaci\u00f3 com a objectiu de pa\u00eds. It\u00e0lia es va resistir a fer els deures, encadenada com est\u00e0 per la transfer\u00e8ncia nord-sud. Espanya va triar la devaluaci\u00f3 interna per retornar la competitivitat internacional i potenciar les exportacions i el turisme exterior. Fran\u00e7a va elegir redistribuir la riquesa a trav\u00e9s dels pressupostos p\u00fablics, fent cas om\u00eds de qualsevol visi\u00f3 de competitivitat.<\/p>\n
El resultat ja el coneixem. Alemanya va sortir com un llampec de la crisi, amb un creixement sostingut i amb creaci\u00f3 de treball, It\u00e0lia s’ha enquistat en un creixement pobre, Espanya porta uns quants anys creixent entre el 2,5 i el 3,2% i Fran\u00e7a segueix el cam\u00ed d’It\u00e0lia, sense saber cr\u00e9ixer. Ni It\u00e0lia ni Fran\u00e7a han fet cap devaluaci\u00f3 interna de salaris i el seu d\u00e8ficit pressupostari no baixa del 3%, alhora que el deute \u00e9s del 130% i del 100% del PIB, respectivament. Espanya tamb\u00e9 t\u00e9 dificultats per baixar del 3% de d\u00e8ficit i del 100% de deute sobre el PIB.<\/p>\n
La nova taxa de 7 c\u00e8ntims d’euro sobre la gasolina i el gasoil ha estat, doncs, la gota que ha fet vessar el got a Fran\u00e7a. Per qu\u00e8 una decisi\u00f3 tan petita ha fet vessar el got? Perqu\u00e8 a Fran\u00e7a el pes p\u00fablic sobre l’economia \u00e9s del 56% i, per mantenir aquest model, recapta el 46% dels ingressos del pa\u00eds, front del 33% d’Espanya.<\/p>\n
Fran\u00e7a ha anat sempre endavant amb temes de redistribuci\u00f3 de riquesa. El 1997, just abans de la globalitzaci\u00f3,\u00a0Martine Aubry<\/strong>, ministra de treball, va imposar el projecte \u00abtreball per joves\u00bb amb la incorporaci\u00f3 de les 35 hores a la setmana. Una mesura avan\u00e7ada potser en 30 anys en el temps que ha significat una p\u00e8rdua considerable de competitivitat. La jubilaci\u00f3 als 60 anys \u00e9s una altra mesura en detriment de la competitivitat. En resum, Fran\u00e7a vol tenir moltes prestacions socials sense treballar com els altres pa\u00efsos, i aix\u00f2 frena la producci\u00f3 de les empreses franceses, destrueix llocs de treball i, per tant, impacta negativament sobre els ingressos del pa\u00eds. La competitivitat de Fran\u00e7a est\u00e0 a la vintidosena posici\u00f3 mundial, essent els deu primers Su\u00efssa, EEUU, Singapur, Holanda, Alemanya, Hong Kong, Su\u00e8cia, Gran Bretanya, Jap\u00f3 i Finl\u00e0ndia. Espanya es troba al lloc 34, i It\u00e0lia al 43.<\/p>\n El moviment de les armilles grogues vol fer una revoluci\u00f3, proposant un augment del salari m\u00ednim de 1.300 \u20ac\/mes a 1.500 \u20ac\/mes, augmentant la fiscalitat a les grans fortunes, redu\u00efnt els impostos al 25% del PIB, sortint de la UE i de l’OTAN, mantenint les prestacions d’atur i la jubilaci\u00f3 als 60 anys…<\/p>\n Emmanuel Macron<\/strong>\u00a0va arribar a la presid\u00e8ncia francesa amb un programa clar del que s’havia de fer per fer surar la competitivitat francesa, per\u00f2 ha topat amb la mateixa barrera amb qu\u00e8 han topat els anteriors presidents: Fran\u00e7a no vol canviar res, i amb aquesta actitud va cap avall i no pot fer front als nous temps que venen.<\/p>\n Per altra banda, oblidant per un moment el fen\u00f2men de les armilles grogues, s’ha com\u00e8s un error en concebre la fiscalitat de la transici\u00f3 energ\u00e8tica com un nou augment de la pressi\u00f3 fiscal, encara que els seus ingressos vagin destinats a q\u00fcestions energ\u00e8tiques. Cal que les taxes de CO2 siguin neutres fiscalment. Qu\u00e8 haurien dit els ciutadans francesos si els ingressos de les taxes de CO2 haguessin servit per abaixar la cotitzaci\u00f3 social o l’IVA?<\/p>\n Fran\u00e7a t\u00e9 davant seu una oportunitat per encarar el futur d’Europa. Macron ha estat l’\u00fanic pol\u00edtic que conec que ha proposat crear un aranzel de CO2 als productes que entrin a Europa. Repensar la fiscalitat, les prestacions socials i la protecci\u00f3 de l’economia de l’exterior s\u00f3n temes punyents que cal abordar immediatament per poder fer front als nous desafiaments que vindran en els propers deu anys.<\/p>\n