Avui se celebren eleccions a Andalusia. Per la campanya que han fet semblava que el que se celebr\u00e9s fossin les eleccions a Catalunya, car nosaltres hem anat sortint cont\u00ednuament a la campanya electoral.
\n\u00c9s normal que durant una campanya electoral es facin comparacions amb altres pa\u00efsos, per exemple aqu\u00ed ens comparem sovint amb Dinamarca, com un objectiu a aconseguir en atur, economia o en desenvolupament democr\u00e0tic. Tamb\u00e9 ens comparem sovint amb Alemanya quan parlem de registres econ\u00f2mics. Per\u00f2 no, en la campanya dels \u00faltims quinze dies s’ha anat citant Catalunya per fotre canya, per repartir retrets i donar lli\u00e7ons als catalans. \u00c9s amor o odi?
\nEls andalusos tenen ra\u00f3 de fer la campanya sobre Catalunya perqu\u00e8 \u00e9s el territori que m\u00e9s els afecta despr\u00e9s de Madrid. Catalunya, amb el seu d\u00e8ficit fiscal estructural, \u00e9s la culpable que Andalusia pugui viure com viu, i aix\u00f2 les elits ho saben i la gent del carrer ho sospita o ho intueix. Per qu\u00e8 canten \u00aba por ellos?\u00bb, perqu\u00e8 res canvi\u00ef de com est\u00e0.
\nCatalunya tenia un PIB per c\u00e0pita l’any 1995 de 14.100 euros davant dels 8.600 \u20ac que tenia Andalusia. La difer\u00e8ncia entre ambd\u00f3s territoris era de 5.500 \u20ac. L’any 2017 aquests valors han estat de 29.936 \u20ac per al PIB per c\u00e0pita de Catalunya i de 18.470 \u20ac per a Andalusia, amb una difer\u00e8ncia de 11.466 \u20ac. \u00c9s a dir, en 22 anys s’ha multiplicat la difer\u00e8ncia per 2,1, i creixent.
\nEl problema del creixement de l’economia andalusa \u00e9s estructural. Una economia que va arribar a tenir el 2016 un pes dels funcionaris sobre els assalariats del 23,3% i un atur del 28,3% vol dir que un 51,6% viu del que genera el 48,4% restant. Si b\u00e9 \u00e9s cert que l’atur ha disminu\u00eft fins al 22,9% el 2018, l’estructura de l’economia andalusa s’ha basat en els \u00faltims 30 anys en el subsidi, en una inversi\u00f3 massiva del Govern central en infraestructures que pretenien modernitzar la regi\u00f3 i en la creaci\u00f3 d’ajudes al treball agrari, que el que fan \u00e9s perpetuar la manca de treball, la no industrialitzaci\u00f3 i l’establiment de la cultura de la superviv\u00e8ncia.
\nAra far\u00e0 un any que l’ABC va publicar un estudi del Consejo General de Economistas sobre el balan\u00e7 de l’economia en el cas que es permeti a Catalunya tenir un finan\u00e7ament basat en un concert econ\u00f2mic amb un \u00abcupo\u00bb com el del Pa\u00eds Basc. L’estudi, demolidor perqu\u00e8 acaba acceptant l’espoli de Catalunya, diu que Catalunya passaria de tenir un saldo actual de finan\u00e7ament de -9.892 milions d’euros a +10.427 milions, \u00e9s a dir, un augment de finan\u00e7ament de 20.319 milions d’euros. A tots els que es manifesten aquests dies reclamant m\u00e9s pressupostos socials, no els diu res aix\u00f2? Per\u00f2 parlem d’Andalusia. Aquest concert econ\u00f2mic suposaria per a Andalusia passar d’un finan\u00e7ament de 7.689 milions d’euros a 5.274 milions, amb una p\u00e8rdua de 2.415 milions. Si ara ho transformem en llocs de treball, mentre a Catalunya es guanyarien 201.863 llocs de treball, posant l’atur definitivament a zero, a Andalusia l’atur creixeria en 35.134 persones. I aix\u00f2 nom\u00e9s fa refer\u00e8ncia a les transfer\u00e8ncies de rendes a trav\u00e9s dels pressupostos. Si Catalunya marxa d’Espanya aix\u00f2 afecta un altre pressupost molt m\u00e9s important: el de la seguretat social, amb un saldo favorable a Catalunya permanent des que es va inventar.
\nAix\u00ed \u00e9s clar que a la campanya andalusa Catalunya ha de tenir un lloc important. L’economia andalusa viu repenjada a la catalana i, alhora, per culpa d’aix\u00f2, no sap deslligar-se del subsidi i crear teixit emprenedor.
\nFar\u00edem b\u00e9 d’establir un di\u00e0leg amb ciutadans d’Andalusia per fer-los veure que aquesta actitud de superviv\u00e8ncia perjudica la seva gent alhora que estrangula la nostra economia, que cal fer canvis substancials en el seu model productiu. Per exemple, han d’acabar amb els latifundis i crear un moviment de potenciaci\u00f3 de la productivitat agr\u00e0ria, encara que aix\u00f2 faci perdre moment\u00e0niament llocs de treball; han d’impulsar la formaci\u00f3 professional industrial i crear embrions de pimes que acabin desenvolupant teixit industrial. Res d’start-ups! Calen pimes lligades a la activitat agroaliment\u00e0ria, el millor sector per crear treball. Andalusia t\u00e9 un potencial enorme en el turisme: junt amb Can\u00e0ries, Balears, Comunitat Valenciana i Catalunya s\u00f3n cinc de les 10 primeres regions tur\u00edstiques d’Europa. Catalunya va rebre el 2017 uns 18,2 milions mentre que Andalusia va rebre 11,0 milions, als quals cal afegir els 7,3 milions de visitants espanyols.
\nAndalusia avui votar\u00e0 no fer res, continuar com est\u00e0, sotmesa a unes elits que tenallen la poblaci\u00f3 amb un clientelisme electoral que no els deixa veure la revoluci\u00f3 que els cal fer. La clau la tenen posada a Catalunya i serem nosaltres, resolent el nostre problema fiscal, els que m\u00e9s incidirem en el seu futur. Amor o odi? Ni una cosa ni l’altra: cal intel\u00b7lig\u00e8ncia.<\/p>\n