La mobilitzaci\u00f3 que van comen\u00e7ar els francesos el cap de setmana passat ha durat tota aquesta setmana. La seva resist\u00e8ncia a admetre una pujada del gasoil i de la gasolina, accions pr\u00e8vies a l’aplicaci\u00f3 de l’ecotaxa que es far\u00e0 al gener, ha agafat per sorpresa el govern Macron. Els francesos tenen una manera de fer amb tot el que \u00e9s p\u00fablic molt racional, partint sempre que l’objectiu \u00e9s el b\u00e9 p\u00fablic, fugint sovint de demag\u00f2gies. Aix\u00f2 s\u00ed, a la m\u00ednima protesta solen aturar l’acci\u00f3 per revisar el cam\u00ed o per tancar-lo definitivament.
\nApujar 7 c\u00e8ntims el gasoil no \u00e9s gaire: pot significar un augment de 0,4 euros per 100 km, per\u00f2, en un moment en qu\u00e8 el preu del gasoil frega 1,6 \u20ac\/l, \u00e9s la gota que fa vessar el got. Tots els francesos estan d’acord en que cal frenar el canvi clim\u00e0tic i que cal prendre accions en aquest sentit. Per\u00f2 una cosa \u00e9s entendre-ho, i una altra que et toqui a tu, que t’obligui a fer les coses diferents. He escoltat dir: \u00ab\u00c9s que jo no tinc prou ingressos per comprar-me un cotxe h\u00edbrid o el\u00e8ctric\u00bb; o tamb\u00e9: \u00abHe de fer molts quil\u00f2metres per anar a treballar i aix\u00f2 em penalitza molt\u00bb. Reduir el CO2 implica escur\u00e7ar els despla\u00e7aments en cotxe, cercar feina a la vora d’on vius, anar a treballar a peu, en bicicleta o en transport p\u00fablic. La mobilitzaci\u00f3 de les jaquetes grogues t\u00e9 una vessant reaccion\u00e0ria si no fos perqu\u00e8 posa de relleu un greu problema en el cam\u00ed de la transici\u00f3 energ\u00e8tica: tal com tots els pa\u00efsos la plantegen implica un augment de la pressi\u00f3 fiscal que la ciutadania possiblement no pot resistir. I Fran\u00e7a \u00e9s el pa\u00eds amb m\u00e9s pressi\u00f3 fiscal. Un dels punts importants en l’aplicaci\u00f3 d’una ecotaxa \u00e9s que la fiscalitat ha de ser neutre, \u00e9s a dir, que el que es recapti s’ha de deduir d’altres impostos. La fiscalitat verda ha de servir per canviar h\u00e0bits, no pas per augmentar els ingressos fiscals. Aqu\u00ed els pol\u00edtics hi veuen una oportunitat per tenir m\u00e9s ingressos per a les seves pol\u00edtiques i es resisteixen a ser neutres.
\nFer canvis profunds en la societat topa amb la resist\u00e8ncia de la gent que no vol canviar d’h\u00e0bits, el ciutad\u00e0 vol continuar amb la seva rutina. \u00c9s m\u00e9s f\u00e0cil fer aquests canvis en moments de crisi econ\u00f2mica, pol\u00edtica, o despr\u00e9s d’una guerra, que no pas quan tot va de forma rodada, amb les in\u00e8rcies de la rutina.
\nUn d’aquests canvis s’ha fet a Besal\u00fa durant el mes d’octubre, implantant la recollida porta a porta. El projecte ha madurat durant dos anys, fent pedagogia amb la ciutadania i atorgant a les llars els petits contenidors (a prova de gats) per fer la separaci\u00f3 a casa. Cada dia es recull una cosa diferent: dilluns, org\u00e0nica; dimarts, paper i cartr\u00f3; dimecres, envasos; dijous, org\u00e0nica; divendres, vidre i resta; i dissabte, org\u00e0nica un altre cop. El resultat \u00e9s espectacular. En el primer mes d’actuaci\u00f3 s’han redu\u00eft els residus que van a l’abocador des de 65.000 kg a 18.000 kg, una disminuci\u00f3 del 72%. Nom\u00e9s per aquesta xifra el projecte s’hauria d’estendre per tots els municipis. On han anat els residus? A la fracci\u00f3 org\u00e0nica, augmentant del 13,6% al 47%; al paper i cartr\u00f3, que ha pujat del 3,8% al 7,6%; als envasos, que han evolucionat del 5,1% al 5,8%; i al vidre, que ha anat del 3,4% al 6%. Cal afegir que Besal\u00fa \u00e9s un poble amb molts horts i 80 de les llars de les 1.200 que t\u00e9 el poble practiquen compostatge a casa.
\nLa primera setmana devia costar gestionar les deixalles aix\u00ed per\u00f2, ara, vist el resultat, els besaluencs estan orgullosos del cam\u00ed que han fet, d’haver-se modernitzat sense haver fet massa esfor\u00e7. Ara s’adonen de la quantitat d’envasos amb qu\u00e8 compren els productes i que s\u00f3n superflus, arribant a la conclusi\u00f3 que cal comprar amb menys pl\u00e0stic per no haver de gestionar tants residus. Hi haur\u00e0 un retorn als productes a granel?
\nL’exemple de les jaquetes grogues i el de Besal\u00fa ens mostren clarament el cam\u00ed a fer. La reducci\u00f3 del consum superflu, del que es pot disminuir fent les coses diferents, \u00e9s una obligaci\u00f3 de futur, \u00e9s el cam\u00ed cap a la nova societat que esmento sovint: la societat de l’abund\u00e0ncia frugal.
\nLa humanitat, des de fa 30.000 anys, ha anat construint el benestar fent un \u00fas sense mesura de recursos, fent servir la millora del coneixement per extreure m\u00e9s i m\u00e9s fons sense mirar si era convenient o no, si tenia un efecte sobre el futur o no. El primer resultat va ser la desaparici\u00f3 dels animals salvatges que va necessitar el desenvolupament del neol\u00edtic per tenir l’agricultura i la ramaderia. El segon ha estat l’esgotament de minerals, rius, llacs i de territori. El tercer, fruit de la revoluci\u00f3 industrial i del domini sobre els combustibles f\u00f2ssils, \u00e9s l’efecte hivernacle i el canvi clim\u00e0tic associat.
\nPer\u00f2, ara, amb el domini de la intel\u00b7lig\u00e8ncia que tenim, cal que aquest \u00fas sigui el just. \u00c9s en aquest sentit que no cal que fem m\u00e9s quil\u00f2metres dels que toca per viure i treballar, ni generem m\u00e9s residus que no sabem on posar. El zero ser\u00e0 un n\u00famero que poc a poc anir\u00e0 agafant un lloc en la nova societat: quil\u00f2metre zero, residu zero, lliure de carboni…
\nLa import\u00e0ncia de l’experi\u00e8ncia de Besal\u00fa \u00e9s que es pot trencar el confort de la rutina amb les coses ben fetes i amb la pedagogia adient.<\/p>\n