{"id":1741,"date":"2018-11-04T06:33:16","date_gmt":"2018-11-04T05:33:16","guid":{"rendered":"http:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=1741"},"modified":"2018-11-05T06:35:43","modified_gmt":"2018-11-05T05:35:43","slug":"torna-la-dreta-intolerant","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=1741","title":{"rendered":"Torna la dreta intolerant"},"content":{"rendered":"

La hist\u00f2ria permet rellegir sovint els episodis que ens atabalen en el dia a dia. Moltes coses que ens passen ja han ocorregut en un passat lluny\u00e0, o no tan lluny\u00e0. Si donem una ullada en els \u00faltims decennis descobrirem els 30 anys gloriosos que van des de la fi de la 2a guerra mundial fins al primer xoc petrolier del 1973. Aquells anys van ser de calma pol\u00edtica, de gran creixement econ\u00f2mic i, sobretot, d’un gran augment del benestar de les persones que vivien en els pa\u00efsos afectats per la situaci\u00f3. Qu\u00e8 va fer possible que hi haguessin aquells anys? Per qu\u00e8 es va acabar aquella situaci\u00f3?
\nEls 30 gloriosos van ser possibles gr\u00e0cies a dos grans pactes. Un d’equilibri mundial amb el tractat de Bretton Woods signat en plena guerra mundial (22 juliol de 1944) entre 44 estats que donava estabilitat a les transaccions comercials entre pa\u00efsos. Va establir que el d\u00f2lar seguiria el patr\u00f3 or amb un canvi de 35 $ per cada un\u00e7a d’or i la resta de monedes es canviarien tenint sempre com a referent el d\u00f2lar mantenint una banda de fluctuaci\u00f3 de l’1%. El resultat va ser un creixement espectacular de les economies europees que van tenir mitjanes de creixement en els 30 anys de 8,2% a B\u00e8lgica, 19,9% a Holanda, 6,5% a Alemanya, 17% a Fran\u00e7a i del 2,5% a Gran Bretanya. I tot aix\u00f2 acompanyat d’una forta creaci\u00f3 de treball i de millora de les desigualtats socials arran de l’arribada de la socialdemocr\u00e0cia a tots els estats europeus.
\nEl segon pacte va ser la socialdemocr\u00e0cia. Va ser la soluci\u00f3 que va trobar el pensament hum\u00e0 per resoldre les greus desigualtats que havia provocat la revoluci\u00f3 industrial iniciada a mitjan segle XIX. Aquestes desigualtats i la no resignaci\u00f3 a elles de la majoria de treballadors, primer els que havien perdut l’artesanat, despr\u00e9s els que treballaven un munt d’hores i no podien sobreviure, va provocar el naixement d’ideologies com el comunisme, la revolta bolxevic a R\u00fassia, i va ser el germen de greus enfrontaments entre Fran\u00e7a i Alemanya, acabant amb les dues guerres mundials, tenint al mig la guerra civil espanyola. Al naixement comunista li sortia sovint un moviment ultradret\u00e0, feixista, la culminaci\u00f3 dels quals van ser els r\u00e8gims d’Alemanya, It\u00e0lia i Espanya.
\nLa lli\u00e7\u00f3 de la hist\u00f2ria \u00e9s que, quan l’economia ha perdut el seu equilibri, li surten moviments ideol\u00f2gics extrems que intenten trobar solucions demag\u00f2giques, sovint trepitjant sense pietat els que no s\u00f3n de la seva corda. Avui ens trobem en un marc de gran incertesa degut primer a la globalitzaci\u00f3 i als canvis que introdueix la introducci\u00f3 de la digitalitzaci\u00f3 en el m\u00f3n de la producci\u00f3 i en els llocs de treball. La desigualtat torna a augmentar de forma important, l’emigraci\u00f3 \u00e9s punyent i tornen a sorgir moviments ultradretans a tots els pa\u00efsos en defensa dels drets tribals. Aix\u00ed hem de veure el naixement de partits xen\u00f2fobs a Alemanya, Hongria, \u00c0ustria, Fran\u00e7a i It\u00e0lia. Aix\u00ed haur\u00edem de veure el conflicte del Brexit i el de la independ\u00e8ncia de Catalunya, i aix\u00ed haur\u00edem de veure els actes de\u00a0Donald Trump<\/strong>\u00a0als EUA.
\nCom es va acabar aquell per\u00edode dels 30 gloriosos? Pel d\u00e8ficit comercial d’Estats Units degut a la guerra del Vietnam que el va obligar a devaluar el d\u00f2lar i a for\u00e7ar una revaluaci\u00f3 del marc alemany i de la lliura esterlina. A partir d’aquell per\u00edode la socialdemocr\u00e0cia va anar cap avall, fent marxa enrere en la pressi\u00f3 fiscal i en la redistribuci\u00f3 de rendes, possiblement perqu\u00e8 tamb\u00e9 hi havia cert ab\u00fas despr\u00e9s de tants anys de model. Per\u00f2, en lloc d’una correcci\u00f3 del model, el que es va anar fent progressivament a tot el m\u00f3n occidental va ser una liquidaci\u00f3 d’aquest fins que va arribar la globalitzaci\u00f3, el zenit de la liberalitzaci\u00f3 de l’economia mundial.
\nLa globalitzaci\u00f3 i digitalitzaci\u00f3 ha tornat la jugada al principi, al mateix punt que la revoluci\u00f3 industrial, apareixent greus desequilibris econ\u00f2mics en els pa\u00efsos on les finances no aguanten la protecci\u00f3 social que encara tenien, i donant peu a nous partits ultradretans que troben seguidors en solucions excloents i de regressi\u00f3 democr\u00e0tica.
\nMirant enrere, nom\u00e9s 100 anys, el perill de caure en greus enfrontaments \u00e9s evident, mentre que les solucions s\u00f3n cada vegada m\u00e9s dif\u00edcils. L’arribada de les xarxes socials fa m\u00e9s dif\u00edcil trobar relats majoritaris per\u00f2 alhora fa m\u00e9s f\u00e0cil combatre extremismes, protegint la seva propagaci\u00f3 massiva.
\nCal trobar pol\u00edtics valents i conven\u00e7uts, que liderin la nova situaci\u00f3, cosa que sembla que tampoc \u00e9s possible. Mireu\u00a0Emmanuel Macron<\/strong>, jove, valent, conven\u00e7ut, per\u00f2 que possiblement no podr\u00e0 fer el canvi que Fran\u00e7a necessita, o\u00a0Angela Merkel<\/strong>\u00a0que, despr\u00e9s de 18 anys, ha de plegar cansada sense poder frenar la pressi\u00f3 que li ve a sobre.
\nNo se m’acut m\u00e9s soluci\u00f3 que impulsar m\u00e9s democr\u00e0cia, m\u00e9s votacions per resoldre temes dif\u00edcils i m\u00e9s socialdemocr\u00e0cia, un nou model econ\u00f2mic que impulsi la meritocr\u00e0cia i que no oblidi els que l’economia ha deixat fora del sistema. Sempre actuem sobre els ingressos, quan \u00e9s molt f\u00e0cil actual sobre els costos frenant l’especulaci\u00f3 de l’economia, pilar b\u00e0sic de qualsevol meritocr\u00e0cia. Per aquest costat hi ha molt per fer, \u00e9s un aspecte on l’economia encara pot innovar de forma important. Ens deixarem portar pels partits ultradretans, o farem els deures?<\/p>\n

Tweet <\/a> <\/div>\r\n\t\t