{"id":1732,"date":"2018-10-14T17:24:05","date_gmt":"2018-10-14T15:24:05","guid":{"rendered":"http:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=1732"},"modified":"2018-10-14T17:24:05","modified_gmt":"2018-10-14T15:24:05","slug":"populisme-i-politics-mediocres","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=1732","title":{"rendered":"Populisme i pol\u00edtics mediocres"},"content":{"rendered":"

S’ha posat de moda dir que qualsevol moviment en contra de l\u00b4statu quo \u00e9s populisme. Aix\u00ed, el que fa Donald Trump<\/strong> a Estats Units \u00e9s populisme, el que fa Matteo Salvini a It\u00e0lia \u00e9s populisme, el que fan a Pol\u00f2nia i a Hongria s\u00f3n populismes, el Brexit \u00e9s populisme i el proc\u00e9s cap a la independ\u00e8ncia catal\u00e0 tamb\u00e9 \u00e9s populisme. Tot el que no agrada a l\u00b4establishment \u00e9s tractat com a populisme.
\nAquests moviments s\u00f3n la reacci\u00f3 de les societats davant de problemes que els pol\u00edtics no han sabut resoldre. A Gran Bretanya va ser la p\u00e8rdua de la ind\u00fastria i manufactura local la que va augmentar el descontentament dels ciutadans. La culpa la van posar en la immigraci\u00f3, quan el fet era una p\u00e8rdua de competitivitat del teixit empresarial brit\u00e0nic degut a una lliura sobrevaluada per l\u00b4activitat de la City. La gent no va veure que la decisi\u00f3 de convertir Londres en una capital financera tenia conseq\u00fc\u00e8ncies en altres llocs de treball i la seva idea de naci\u00f3 illa, amb una moneda que els recorda l\u00b4imperi, va prevaldre sobre qualsevol altre an\u00e0lisi: la culpa era d\u00b4Europa i dels immigrants i calia retornar a l\u00b4illa imperial.
\nAls Estats Units va passar una cosa semblant. L\u00b4interior del pa\u00eds es va empobrir al no poder competir amb el mercat global, sobretot amb els productes provinents de la Xina, M\u00e8xic, Canad\u00e0, Jap\u00f3 i Europa. L\u00b4arribada de Trump t\u00e9 la missi\u00f3 de frenar aquest moviment, contenir la globalitzaci\u00f3 i deixar que el teixit econ\u00f2mic del centre del pa\u00eds torni a revifar. Com a Gran Bretanya, la culpa tamb\u00e9 es carrega sobre els immigrants. Trump ha rescatat els aranzels d\u00b4un moviment global que es va inventar Estats Units pensant que podrien vendre serveis i productes a uns pa\u00efsos poc desenvolupats. La hist\u00f2ria ha resultat inversa: els pa\u00efsos subdesenvolupats s\u00b4han espavilat i han acabat venent als pa\u00efsos occidentals.
\nA It\u00e0lia passa el mateix. Durant anys se l\u00b4ha deixat sola per rebre una allau de centenars de milers de refugiats. A m\u00e9s, la seva idiosincr\u00e0sia amb el problema nord-sud, l\u00b4ha deixat descol\u00b7locada per resoldre el problema. El sud va xuclant recursos del nord de forma cont\u00ednua, \u00e9s un mecanisme que funciona aix\u00ed des de la guerra mundial. Amb el temps el desequilibri s\u00b4arranjava amb una devaluaci\u00f3. Amb aquesta, el nord esdevenia novament competitiu front l\u00b4exterior i el sud veia deteriorada la seva riquesa d\u00b4un cop, amb un retorn parcial a l\u00b4inici. La devaluaci\u00f3 era una compensaci\u00f3 a la p\u00e8rdua de riquesa del nord. Amb l\u00b4arribada de l\u00b4euro aix\u00f2 ja no \u00e9s aix\u00ed i els italians no saben trobar una altra f\u00f3rmula per resoldre la transfer\u00e8ncia cont\u00ednua.
\nEl proc\u00e9s cap a la independ\u00e8ncia de Catalunya t\u00e9 s\u00edmils amb el cas itali\u00e0. Catalunya \u00e9s industrial, molt oberta a l\u00b4exterior, com el nord d\u00b4It\u00e0lia. La p\u00e8rdua continuada de riquesa a ra\u00f3 del 8% del PIB \u00e9s un llast per a la competitivitat exterior, at\u00e8s que l\u00b4esfor\u00e7 que es fa no es veu compensat adequadament. Aqu\u00ed el cam\u00ed escollit ha estat el de separar-se d\u00b4Espanya, de posar terreny pel mig. Es podria haver fet com a It\u00e0lia, posar proa contra l\u00b4euro, q\u00fcestionant l\u00b4austeritat de la moneda i atemptar contra ella, com fa Salvini. Per\u00f2 no, aqu\u00ed el problema s\u00b4ha identificat de forma diferent i el que es vol \u00e9s disminuir la transfer\u00e8ncia cont\u00ednua de riquesa cap a un Madrid eg\u00f2latra i cap a un sud que no espavila.
\nEls casos de Pol\u00f2nia i d\u00b4Hongria s\u00f3n casos d\u00b4adaptaci\u00f3 des d\u00b4un r\u00e8gim autoritari sota el paraigua de la URSS a un r\u00e8gim democr\u00e0tic, diferents dels moviments globals.
\nDavant tot aix\u00f2, el que fa la classe pol\u00edtica europea \u00e9s titllar aquests moviments de populistes, sense entrar en l\u00b4arrel del problema. A la Gran Bretanya la soluci\u00f3 hagu\u00e9s estat que la lliura hagu\u00e9s entrat dins el paraigua de l\u00b4euro, com ho va fer el marc alemany. Justament aqu\u00ed hi ha un dels altres problemes que Europa no vol resoldre, la cont\u00ednua revaluaci\u00f3 de l\u00b4euro per culpa d\u00b4Alemanya. L\u00b4economia alemanya es va enfortir a partir de l\u00b4any 2000, i sobretot despr\u00e9s de la crisi de 2008. Ells van saber capejar millor la crisi i en van sortir molt m\u00e9s enfortits que la resta del m\u00f3n. El resultat \u00e9s un super\u00e0vit exportador del 8% del PIB, molt superior que els que permeten els tractats europeus del 6%. Alemanya amb aquestes xifres hauria de ser la locomotora neta d\u00b4Europa i hauria d\u00b4invertir m\u00e9s, apujant el consum, per\u00f2 es resisteix a fer-ho perqu\u00e8 aix\u00f2 li faria perdre competitivitat i apujaria la inflaci\u00f3.
\nUna Alemanya (que pesa m\u00e9s del 25% sobre l\u00b4euro) amb un super\u00e0vit permanent del 8%, fa que l\u00b4euro estigui sempre revaluat, impedint a les economies del sud d\u00b4Europa, Fran\u00e7a, Espanya, Portugal, It\u00e0lia i Gr\u00e8cia, que puguin ser competitives. I alhora no es poden beneficiar de l\u00b4efecte locomotora que hauria de tenir. Alemanya fa trampa com Salvini ho far\u00e0 amb el d\u00e8ficit pressupostari i Espanya ho fa permanentment, per\u00f2 ning\u00fa ho denuncia.
\nEls pol\u00edtics europeus no saben mirar m\u00e9s enll\u00e0, nom\u00e9s saben resoldre el dia a dia, quan el que cal \u00e9s resoldre aquest super\u00e0vit comercial d\u00b4Alemanya, trobar una soluci\u00f3 nord-sud d\u00b4It\u00e0lia i d\u00b4Espanya, i conv\u00e8ncer els brit\u00e0nics que han errat en l\u00b4an\u00e0lisi de la p\u00e8rdua de competitivitat. Per\u00f2 no, prefereixen exculpar la seva inutilitat amb l\u00b4argument dels populismes. Venen temps molt convulsos.<\/p>\n

Tweet <\/a> <\/div>\r\n\t\t