El CO2, inductor del canvi clim\u00e0tic i de les seves conseq\u00fc\u00e8ncies, dep\u00e8n del creixement de la poblaci\u00f3 mundial, de la riquesa per c\u00e0pita d\u00b4aquesta poblaci\u00f3, de l\u00b4energia emprada per assolir aquesta riquesa i del CO2 associat a aquesta energia. El producte de tots aquests factors \u00e9s el CO2 generat. Cal estudiar cada un d\u00b4aquests components individualment per veure com es pot gestionar i corregir el canvi clim\u00e0tic. Avui parlarem de la poblaci\u00f3 mundial.
\nDurant tota la hist\u00f2ria a la Terra hi han viscut 108.000 milions de persones, per la qual cosa la poblaci\u00f3 actual \u00e9s nom\u00e9s el 6,5% del total de les que han existit. Des de fa 12.000 anys la poblaci\u00f3 mundial no ha parat de cr\u00e9ixer, essent avui 1.860 vegades la que era llavors. Des d\u00b4aquell temps fins l\u00b4any 1700 el creixement de la poblaci\u00f3 va ser del 0,04% anual.
\nA partir del segle XVIII la poblaci\u00f3 mundial va cr\u00e9ixer de forma exponencial, per\u00f2 va ser a partir de l\u00b4any 1920 quan el ritme de creixement anual ho va fer de forma accelerada: a l\u00b4any 1920 era del 0,6% i el 1970 va ser del 2,06%, el m\u00e0xim creixement hist\u00f2ric mundial. A partir d\u00b4aqu\u00ed el ritme ha anat disminuint, arribant al 2015 amb l\u00b41,18%. Totes les \u00e0rees del m\u00f3n tendeixen ara a disminuir el ritme de creixement de la poblaci\u00f3, unes m\u00e9s r\u00e0pidament que altres, menys \u00c0frica. La Xina va abaixar el ritme de creixement, que havia arribat al 2,69% a l\u00b4any 1970, fins a valors de 0,68% l\u00b4any 2000, fruit de la dr\u00e0stica pol\u00edtica del fill \u00fanic. Ara es troba al 0,54%, xifra equivalent a la d\u00b4Estats Units amb el 0,44%. Un altre pa\u00eds amb dificultats per controlar el creixement de la poblaci\u00f3 \u00e9s \u00cdndia, que va arribar a un m\u00e0xim del 2,28% a l\u00b4any 1985 i ara est\u00e0 creixent suaument fins l\u00b41,3%. Hi ha pa\u00efsos, molts europeus, on el creixement \u00e9s negatiu. Aix\u00ed. Alemanya t\u00e9 un creixement del -0,25%, It\u00e0lia de -0,11%, Espanya de 0,05%, Fran\u00e7a i Gran Bretanya de 0,35% i Jap\u00f3 de -0,17%. Podr\u00edem dir que el creixement de la poblaci\u00f3 mundial est\u00e0 sota control menys a \u00c0frica, que va tenir un pic de creixement a l\u00b4any 1985 amb el 2,89% i en l\u00b4actualitat encara est\u00e0 al 2,6%. S\u00b4espera que els pa\u00efsos amb menys desenvolupament, sobretot africans, tinguin una baixada continuada de creixement de poblaci\u00f3 per arribar a final de segle al 0,55%, moment en el qual la resta del m\u00f3n estar\u00e0 creixent amb valors propers a zero o negatius.
\nA la Terra ara hi ha 7.400 milions de persones i s\u00b4espera que a final de segle n\u00b4hi haur\u00e0 11.200 milions. El que \u00e9s important retenir \u00e9s que aquest augment es far\u00e0 exclusivament a \u00c0frica. El pa\u00eds m\u00e9s poblat d\u00b4\u00c0frica \u00e9s Nig\u00e8ria, amb 186 milions de persones el 2016, seguit d\u00b4Eti\u00f2pia amb 102 milions, Egipte amb 94 milions, Rep\u00fablica Democr\u00e0tica del Congo amb 75 milions, Sud-\u00e0frica amb 56 milions i amb Tanz\u00e0nia amb 55,6 milions de persones. Fins al paral\u00b7lel de Rep\u00fablica Democr\u00e0tica del Congo la poblaci\u00f3 d\u00b4\u00c0frica suma avui 854 milions de persones, amb un creixement de m\u00e9s de 25 milions cada any. En total a \u00c0frica hi ha avui 1.050 milions de persones. La ruta m\u00e9s r\u00e0pida per emigrar a Europa des de Nig\u00e8ria passa per N\u00edger, Alg\u00e8ria, Marroc o L\u00edbia. Per arribar a Espanya o a It\u00e0lia, en total s\u00f3n 4.800 km que es podrien fer amb 65 hores de cotxe.
\nEl canvi clim\u00e0tic far\u00e0 encara m\u00e9s dif\u00edcil la vida a l\u00b4\u00e0rea del desert afric\u00e0, i afectar\u00e0 m\u00e9s de 450 milions de persones que seguiran pressionant per escapar cap a altres \u00e0rees, especialment Europa. La pressi\u00f3 migrat\u00f2ria ser\u00e0 cada vegada m\u00e9s pu\u00adnyent, fet que obligar\u00e0 a canvis culturals i a estrat\u00e8gies diferents a les que Europa ha utilitzat fins ara. El creixement de partits xen\u00f2fobs i la creen\u00e7a que la societat europea no pot encabir infinitament m\u00e9s emigrants \u00e9s una onada que sembla acabar amb la cultura de bra\u00e7os oberts que havia definit Europa en els \u00faltims 50 anys. La pressi\u00f3 per frenar les fronteres a Europa est\u00e0 fent el mateix cam\u00ed que el que havia fet Estats Units d\u00b4Am\u00e8rica i que tant s\u00b4havia criticat des d\u00b4aqu\u00ed. Totes les pol\u00edtiques que es fan s\u00f3n per arribar a acords amb els pa\u00efsos des d\u00b4on embarquen els emigrants cap a Europa, per\u00f2 aix\u00f2 nom\u00e9s s\u00f3n peda\u00e7os que frenen temporalment la pressi\u00f3. Una vertadera pol\u00edtica ha de consistir en inversions massives en pa\u00efsos que puguin cr\u00e9ixer econ\u00f2micament i siguin receptors al sud de l\u00b4\u00e0rea del desert, \u00e9s a dir, fent una esp\u00e8cie de Pla Marshall a la franja que va des de Senegal fins a K\u00e8nia, passant per Ghana, Nig\u00e8ria, Camerun, Rep\u00fablica Democr\u00e0tica del Congo i Uganda. Ajudar-los a cr\u00e9ixer econ\u00f2micament, fent infraestructures en carreteres perqu\u00e8 els productes puguin anar d\u00b4un pa\u00eds a un altre, ajudant a electrificar amb energia solar i obrint rutes de l\u00b4interior cap al mar per exportar, \u00e9s la millor pol\u00edtica migrat\u00f2ria que es pugui fer, encara que aix\u00f2 signifiqui que la nostra societat no creixi m\u00e9s i destini els guanys de la productivitat a resoldre l\u00b4emigraci\u00f3 en origen. El progr\u00e9s econ\u00f2mic frena directament el creixement de la poblaci\u00f3, per la qual cosa \u00e9s el millor que es pot fer per disminuir l\u00b4impacte migratori del canvi clim\u00e0tic.
\nSembla dif\u00edcil controlar el creixement de la poblaci\u00f3 mundial, per\u00f2 la hist\u00f2ria mostra que dep\u00e8n de la capacitat de desenvolupament i tamb\u00e9 que \u00e9s possible. Si ho han fet pa\u00efsos on era molt dif\u00edcil el control com la Xina i \u00cdndia, \u00e9s que \u00e9s possible. La clau del desenvolupament econ\u00f2mic, la millora del benestar social, tamb\u00e9 \u00e9s coneguda i consta a invertir, a crear la capacitat de crear teixit econ\u00f2mic, extraient el millor de la terra en productes de mineria o agr\u00edcoles, engegant una producci\u00f3 industrial a petita escala i obrint vies per al turisme.<\/p>\n