Divendres vaig veure el documental Dos Catalu\u00f1as a Netflix, un treball que busca narrar una visi\u00f3 imparcial sobre el conflicte catal\u00e0. T\u00e9 l\u00b4avantatge que, per primera vegada, a la resta d\u00b4Espanya podran veure opinions, testimonis i imatges que els mitjans espanyols han amagat sistem\u00e0ticament. Veient-lo, un s\u00b4adona de la quantitat de fets trascendentals que han passat en un any… i dels que encara hauran de passar per resoldre un conflicte que, lluny d\u00b4entrar en via de soluci\u00f3, es complica cada vegada m\u00e9s.
\nAmb la perspectiva d\u00b4un any podem veure-hi m\u00e9s clar en alguns fets de la darrera tardor. Per exemple, que la viol\u00e8ncia del dia 1-O \u00e9s una fita d\u00b4una import\u00e0ncia vital: \u00e9s la icona del conflicte catal\u00e0, la imatge que sustenta la tesi que una determinada Espanya intolerant vol evitar que existeixi cert pensament contrari al seu. Nom\u00e9s cal veure la manifestaci\u00f3 d\u00b4aquest dissabte on els policies condecorats se senten orgullosos dels cops de porra que van estendre a tort i a dret, enlloc d\u00b4avergonyir-se i demanar perd\u00f3. S\u00f3n dos esquemes de valors incompatibles: els qui volen conv\u00e8ncer fent \u00fas de la for\u00e7a i els que volen fer-ho amb la paraula. Si hi afegim l\u00b4enaltiment d\u00b4aquests policies a molts llocs d\u00b4Espanya, encara queda m\u00e9s clar on \u00e9s el problema i una part de la soluci\u00f3: cal posar dist\u00e0ncia, petita o gran, entre aquestes dues maneres d\u00b4entendre la societat, perqu\u00e8 \u00e9s evident que Catalunya no convencer\u00e0 qui no vol ser conven\u00e7ut. Deixem per sempre m\u00e9s aquell argument que Catalunya ajudaria a modernitzar Espanya: perqu\u00e8 sigui aix\u00ed, cal una voluntat bilateral que dista molt de l\u00b4actitud que hem vist.
\nUna altra cosa que ha quedat clara \u00e9s que el 27-O, amb la proclamaci\u00f3 de la Rep\u00fablica, es va consumar un farol que Europa va saber esquivar b\u00e9. El farol es va veure quan no hi va haver cap pa\u00eds d\u00b4Europa que accept\u00e9s la independ\u00e8ncia de Catalunya. Qui va jugar fort per salvar els mobles va ser el president de la comissi\u00f3, Jean Claude Juncker, i el de Fran\u00e7a, Emmanuel Macron. El farol podia haver passat factura a les eleccions del 21-D, com esperaven a Madrid, per\u00f2 no va ser aix\u00ed. Per qu\u00e8? Perqu\u00e8 el problema \u00e9s m\u00e9s de fons que les lluites de partits: ha arrelat als fonaments m\u00e9s profunds de la societat catalana. Una part important de la societat civil catalana se sent menyspreada cont\u00ednuament per les accions pol\u00edtiques de Madrid i s\u00b4ha plantejat, arran de la globalitzaci\u00f3, si la seva superviv\u00e8ncia econ\u00f2mica dep\u00e8n de si ha de continuar carregant el llast d\u00b4Espanya. L\u00b41-O \u00e9s el primer tasc\u00f3 en l\u00b4escletxa: \u00e9s un punt de vista que sobrepassa els estirabots dels partits pol\u00edtics i que proporciona una immensa resili\u00e8ncia.
\nPer altra banda, els fets actuals estan deixant ben clar que la separaci\u00f3 de poders a Espanya \u00e9s d\u00e8bil pel fet que els jutges del Tribunal Suprem i del Tribunal Constitucional s\u00f3n nomenats pel consell del poder judicial, alhora nomenat pels pol\u00edtics. Aquests dies hem sabut que l\u00b4inter\u00e8s d\u00b4un pol\u00edtic per estar aforat radica en el fet que els jutges d\u00b4aquests tribunals s\u00f3n afins i controlats. I aix\u00ed podem anar veient com hi ha dues vares de mesurar la just\u00edcia: no \u00e9s el mateix si ets catal\u00e0 que si ets policia, amic d\u00b4alg\u00fa o conegut. El sistema judicial espanyol no va fer el trencament que altres estrats de l\u00b4estat van fer un cop acabat el franquisme i ha esdevingut una prolongaci\u00f3 del mateix esquema, amb un munt de jutges de baixa talla moral, carpetovet\u00f2nics, intel\u00b7lectualment anacr\u00f2nics, amb qui no podrem dissenyar un pa\u00eds avan\u00e7at i madur. La batalla judicial ser\u00e0 la segona falca que el proc\u00e9s posar\u00e0 per a la separaci\u00f3 d\u00b4Espanya. S\u00b4haur\u00e0 d\u00b4esperar que els tribunals europeus acabin dictant sent\u00e8ncies o empares per\u00f2, quan ho facin, ser\u00e0 un segon tasc\u00f3 permanent en l\u00b4escletxa. Amb pol\u00edtics a la pres\u00f3 i altres a l\u00b4exili, el relat catal\u00e0 es refor\u00e7a, talment com ho va fer la imatge de les porres del dia 1-O. El ministre Josep Borrell no ent\u00e9n com el relat catal\u00e0 t\u00e9 tanta for\u00e7a arreu del m\u00f3n. No ho ent\u00e9n perqu\u00e8 no veu la desmesura entre una societat que demana canvis de forma pac\u00edfica i un estat que ho vol frenar amb la for\u00e7a de les porres i amb jutges adobats. El relat catal\u00e0 t\u00e9 el joc guanyat perqu\u00e8 \u00e9s clar, di\u00e0fan, i aix\u00f2 \u00e9s f\u00e0cil d\u00b4entendre pel ciutad\u00e0 del m\u00f3n.
\nAra b\u00e9, n\u00b4hi ha prou de tenir un relat guanyador al m\u00f3n per materialitzar el trencament? Ja hem vist el 27-O que no. Far\u00e0 falta posar moltes m\u00e9s falques a l\u00b4esquerda per obrir-la. La propera oportunitat ser\u00e0 econ\u00f2mica, amb la pujada de la prima de risc i amb una situaci\u00f3 cada vegada m\u00e9s dif\u00edcil per a la sostenibilitat dels pressupostos de Madrid. El joc catal\u00e0 consistir\u00e0 a augmentar l\u00b4intercanvi exterior, exportar i importar m\u00e9s de fora, fer m\u00e9s lligams amb empreses d\u00b4Europa i d\u00b4Estats Units. Per aquest cam\u00ed ens arribar\u00e0 una altra oportunitat, perqu\u00e8 Espanya dependr\u00e0 encara m\u00e9s de l\u00b4evoluci\u00f3 de l\u00b4economia catalana.
\nTot aix\u00f2 porta a concloure que el punt clau del conflicte \u00e9s que Espanya no vol fer cap proposta per a Catalunya, l\u00b4\u00fanica que t\u00e9 \u00e9s mantenir l\u00b4estatu quo, no tocar res del que hi ha: es va retallar l\u00b4Estatut del 2006, Rajoy no va acceptar cap proposta i s\u00b4ha deixat podrir el proc\u00e9s amb el risc de fer petar per dins l\u00b4estat espanyol, monarquia inclosa. Espanya no vol canviar res, no en sap, no t\u00e9 cap idea, i l\u00b4\u00fanica manera que hi ha de fer-ho \u00e9s esperar que la UE, que fins ara ha mirat cap a un altre costat, acabi dictant una soluci\u00f3. Per tant, anar-hi anant: mobilitzant la gent, denunciant, fent costat als presos, donant suport als exiliats i fent m\u00e9s excel\u00b7lent la nostra economia tot preservant el momentum: obrint l\u00b4escletxa de la roca a cops de tasc\u00f3.<\/p>\n