Des de la primavera el preu de l\u00b4electricitat no ha parat de pujar. \u00c9s el resultat d\u00b4un model de generaci\u00f3 de preus basat en un mercat marginal: el sistema encaixa oferta i demanda i assigna el preu per a tothom a partir del cost de l\u00b4\u00faltim element que s\u00b4ha incorporat a la xarxa.
\nEl preu de l\u00b4electricitat es basa en la relaci\u00f3 d\u00b4oferta i demanda del mercat i, en funci\u00f3 d\u00b4aix\u00f2, el pes de les tecnologies amb menor o major cost configuren el preu final. La generaci\u00f3 nuclear t\u00e9 un cost pla, la generaci\u00f3 hidr\u00e0ulica dep\u00e8n de la pluviometria, l\u00b4e\u00f2lica de si fa vent (a l\u00b4hivern), la solar de si fa sol (a l\u00b4estiu) i la de gas i carb\u00f3 depenen del preu del combustible del mercat. A partir de la meitat de l\u00b4any s\u00b4hi ha afegit un altre element que \u00e9s el preu del CO2 em\u00e8s. Aquest mercat, fruit del protocol de Kyoto, tenia un valor de prop de 5,7 \u20ac\/t CO2. La UE ha decidit encarir aquest mercat fent saber que a l\u00b4any 2019 retallar\u00e0 els drets d\u00b4emissi\u00f3, fent que el mercat hagi reaccionat immediatament apujant el preu del CO2 fins a 21 \u20ac\/t. Els mercats de futurs albiren un preu de 35 \u20ac\/t CO2 per a l\u00b4any 2019.
\nLa repercussi\u00f3 sobre el preu de l\u00b4electricitat \u00e9s immediata, car la generaci\u00f3 amb carb\u00f3 t\u00e9 una emissi\u00f3 de 0,95 t CO2\/MWh que, a 21 \u20ac\/t CO2, implica un sobrecost de 19,95 \u20ac\/MWh el\u00e8ctric. La generaci\u00f3 amb gas t\u00e9 una emissi\u00f3 de 0,395 t CO2\/MWh, la qual cosa significa un encariment de 8,29 \u20ac\/MWh.
\nA m\u00e9s, el carb\u00f3 i el gas s\u00b4han apujat notablement a l\u00b4any 2018. Per tant, tota la generaci\u00f3 el\u00e8ctrica amb combustibles f\u00f2ssils s\u00b4ha encarit en valors que sobrepassen el 45%. A aix\u00f2 cal afegir un hivern sec a la conca del Duero, principal riu hidr\u00e0ulic, i una baixa generaci\u00f3 e\u00f2lica a l\u00b4hivern.
\nAmb aquesta tend\u00e8ncia arribem a l\u00b4estiu. El mes de juliol \u00e9s un mes dif\u00edcil perqu\u00e8 coincideixen les altes temperatures, que disparen els aires condicionats, amb les f\u00e0briques que treballen. Aquesta coincid\u00e8ncia desapareix duran el mes d\u00b4agost quan les f\u00e0briques entren en vacances, alleugerint el sistema que pot abaixar el preu. L\u00b4efecte \u00e9s molt m\u00e9s important a Fran\u00e7a a causa de la rigidesa del seu sistema nuclear, fet que repercuteix en preus baixos. En un any normal seria la connexi\u00f3 amb Fran\u00e7a la que faria abaixar el preu marginal del mercat espanyol, per\u00f2 aquest any no ha estat aix\u00ed, perqu\u00e8 la sequera ha afectat el cabal dels rius, fent abaixar la producci\u00f3 nuclear i de cicles t\u00e8rmics, apujant el preu de molts mercats europeus.
\nEs pot fer alguna cosa per millorar el preu el\u00e8ctric?
\nSegur que s\u00ed. El primer \u00e9s q\u00fcestionar el mercat marginal. Si el preu es veu afectat per la tecnologia m\u00e9s cara, el que cal \u00e9s introduir tecnologies m\u00e9s barates, amb \u00adpreus marginals baixos, que excloguin les m\u00e9s cares. L\u00b4energia fotovoltaica t\u00e9 preu marginal zero. Si ara hi ha prop de 3.000 MW fotovoltaics al sistema, un 8% del sistema en hora solar, caldria apuntar a m\u00e9s de 10.000 MW en un per\u00edode curt de 2 anys i de 20.000 MW en un per\u00edode de 5 anys. La dificultat d\u00b4aix\u00f2 \u00e9s el canvi de funcionament del sistema, havent de ser molt m\u00e9s flexible i havent d\u00b4emmagatzemar molta electricitat en les hores punta, cam\u00ed que necessita temps.
\nUna altra soluci\u00f3 \u00e9s la de treure certa tecnologia del mercat el\u00e8ctric. Si se separen l\u00b4energia nuclear i la hidr\u00e0ulica del mercat i es retribueixen a preu fix, el sistema podr\u00e0 gaudir de tecnologies a costos millors tot i els desavantatges que aporten a la societat en forma de risc o d\u00b4afectaci\u00f3 fluvial. S\u00f3n tecnologies que no actuen a mercat lliure perqu\u00e8 ning\u00fa pot instal\u00b7lar una gran presa hidr\u00e0ulica ni una nuclear sense concessi\u00f3. Per tant, falsegen la transpar\u00e8ncia del mercat.
\nFinalment queda l\u00b4efecte impositiu. La generaci\u00f3 el\u00e8ctrica est\u00e0 sotmesa a un import del 7%. A m\u00e9s sobre la factura hi ha un impost del 5,112% i un impost local de l\u00b41,5%. A aix\u00f2 s\u00b4ha d\u00b4afegir l\u00b4IVA del 21% suposant en total una pressi\u00f3 fiscal del 24%.
\nDins de la factura, per\u00f2, hi ha molts components que es poden desviar als pressupostos de l\u00b4estat. Per exemple la insularitat, el bo social, o el pagament del d\u00e8ficit anterior, fruit d\u00b4una mala gesti\u00f3 del sistema (25.000 milions). Aquests conceptes, uns igualitaris i altres de mala gesti\u00f3, no tenen per qu\u00e8 ser pagats a la factura el\u00e8ctrica, sabent que la fiscalitat de la factura \u00e9s molt gran. O es baixa la fiscalitat o es treuen conceptes de la factura, aquesta seria la conclusi\u00f3.
\nL\u00b4augment del preu el\u00e8ctric del mercat des d\u00b4una mitjana dels \u00faltims 7 anys de 46,53 \u20ac\/MWh fins a 64 \u20ac\/MWh (i m\u00e9s segons mercat de futurs) significa un augment de recaptaci\u00f3 per impostos de m\u00e9s de 1.358 milions d\u00b4euros.
\nCal dir que l\u00b4augment del preu del CO2 significa 1.225 milions d\u00b4euros m\u00e9s que haurien d\u00b4anar \u00edntegrament a disminuir el d\u00e8ficit anterior o destinar-los a extreure algun component de la factura.
\nPer tant, hi ha marge fiscal per netejar la factura d\u00b4inputs aliens al sistema el\u00e8ctric, per modificar-lo, o per avan\u00e7ar fiscalment amb dos tipus diferents d\u00b4IVA segons si el consumidor \u00e9s de baix consum (per sota 4 kW contractats, IVA 10%) o d\u00b4alt consum (IVA 21%). Treure el 7% de l\u00b4impost de generaci\u00f3 significa rebaixar un 2,1% l\u00b4import de la factura, uns 2,5 euros d\u00b4una factura particular, quan l\u00b4augment ha estat de 18,3 euros al mes. Cal fer m\u00e9s, molt m\u00e9s.<\/p>\n