{"id":1722,"date":"2018-09-16T17:14:12","date_gmt":"2018-09-16T15:14:12","guid":{"rendered":"http:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=1722"},"modified":"2018-09-16T17:14:12","modified_gmt":"2018-09-16T15:14:12","slug":"canvi-climatic","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=1722","title":{"rendered":"Canvi clim\u00e0tic"},"content":{"rendered":"<p>Tot i que hi ha gent que nega el canvi clim\u00e0tic, hi ha prou dades per constatar que aquest efecte \u00e9s ben real. La m\u00e9s important d\u00b4elles \u00e9s el contingut d\u00b4anhidre de carboni, el CO2. Els russos van fer una exploraci\u00f3 a Vostok, al centre de l\u00b4Ant\u00e0rtida, realitzant una perforaci\u00f3 al gel de 3.600 metres de profunditat. El cilindre extret mostra l\u00b4acumulaci\u00f3 de gel per a cada any des de fa milers d\u00b4anys i en ell es pot estudiar com ha evolucionat la concentraci\u00f3 de CO2.<br \/>\nAl llarg de la hist\u00f2ria de la Terra hi ha hagut molts canvis clim\u00e0tics deguts a modificacions en la seva estructura, a violents volcans i a majestuosos incendis. Tot aix\u00f2 va afectar la concentraci\u00f3 de CO2 amb pujades i baixades. El gr\u00e0fic de la concentraci\u00f3 de CO2 en els \u00faltims 400.000 anys mostra que els pics m\u00e9s alts en aquests anys van tenir una concentraci\u00f3 de 280 ppm cap al 420.000 aC, de 300 ppm cap al 330.000 aC, de 280 ppm cap al 240.000 aC i de 280 ppm entre els anys 130 i 110.000 aC. Mai la Terra havia sobrepassat el nivell de 300 ppm i a l\u00b4any 2016 vam assolir el valor de 403 ppm.<br \/>\nEl clima de la Terra en els milions d\u00b4anys que existeix ha patit diversos episodis de glaciaci\u00f3 i d\u00b4escalfament degut a la influ\u00e8ncia de l\u00b4\u00f2rbita de la terra i de la seva inclinaci\u00f3 respecte al sol. Hi ha hagut aproximadament una glaciaci\u00f3 cada 100.000 anys fins a l\u00b4\u00faltima, que va ser ara fa uns 40.000 anys. S\u00f3n els cicles de Milankovitch. Les an\u00e0lisis del gel de Vostok tamb\u00e9 han perm\u00e8s avaluar la temperatura de l\u00b4aire atrapat de forma que la correlaci\u00f3 entre els valors de temperatura i de CO2 s\u00f3n sorprenentment alts. Aix\u00f2 \u00e9s aix\u00ed perqu\u00e8 el CO2 \u00e9s un regulador de l\u00b4atmosfera de la Terra: per un costat, col\u00b7loca una capa protectora a l\u00b4atmosfera, junt amb el vapor d\u00b4aigua, que atrapa la calor de la Terra i no la deixa sortir a l\u00b4espai. Sense aquesta capa protectora la temperatura de la Terra seria de -20 \u00baC enlloc dels 15 \u00baC que t\u00e9. Per altre costat, com m\u00e9s alta \u00e9s la temperatura, m\u00e9s reacciona el CO2 amb el mar, produint carbonats minerals, fet que alhora fa baixar la temperatura, regulant el sistema.<br \/>\nAl llarg de la hist\u00f2ria hi ha hagut per\u00edodes calents i glaciacions on la vida es feia extremadament dif\u00edcil. A partir del Neol\u00edtic, els per\u00edodes freds han estat comptats, fent que l\u00b4home pat\u00eds canvis notables per poder superar el per\u00edode. A l\u00b4any 3800 aC, la retirada dels monsons va afeblir Egipte i Mesopot\u00e0mia, per\u00f2 va enfortir la ciutat d\u00b4Uruk. A l\u00b4any 2200 aC i a l\u00b4any 1250 aC tenen lloc noves sequeres que enfonsen Egipte i Mesopot\u00e0mia desencadenant migracions massives i el col\u00b7lapse dels estats, amb plagues terribles. A l\u00b4any 800 aC l\u00b4eix de la Terra va patir una lleugera oscil\u00b7laci\u00f3 que va provocar vents hivernals a tot l\u00b4hemisferi nord, cosa que va afavorir l\u00b4\u00e0rea del Mediterrani en lloc del nord i oest d\u00b4Europa, propiciant el creixement de Gr\u00e8cia, Fen\u00edcia i It\u00e0lia. Entre els anys 200 i 500 dC, les temperatures van baixar 1,1\u00ba, fet que, combinat amb l\u00b4intercanvi entre Europa i \u00c0sia, va portar a una permuta de microbis que va matar 5.000 persones di\u00e0ries a Roma, provocant una mis\u00e8ria immensa. La temperatura d\u00b4Egipte havia servit de barrera per al desenvolupament de les puces que portaven la pesta bub\u00f2nica, per\u00f2 una baixada de temperatura a l\u00b4any 541 va activar les puces, matant unes cent mil persones. A l\u00b4any 900 dC, un canvi en l\u00b4\u00f2rbita de la Terra va provocar un augment de la temperatura d\u00b4entre 0,5 i 1,1 \u00baC, reduint les precipitacions en un 10%. La poblaci\u00f3 musulmana va caure un 10% mentre que la del nord d\u00b4Europa es va duplicar en tres segles. Entre 1645 i 1715 hi va haver uns anys terriblement freds a Europa i \u00c0sia, fet que va resultar en una desforestaci\u00f3 radical d\u00b4Europa, fent entrar el carb\u00f3 com a combustible a Anglaterra. Durant aquests anys, la pesta negra es va estendre per tot Europa, provocant una mortalitat que va sumir els territoris en la pobresa.<br \/>\nEl canvi clim\u00e0tic, doncs, \u00e9s una constant en la hist\u00f2ria de la humanitat, canvis que anaven acompanyats de per\u00edodes llargs de morts i mis\u00e8ria, sovint d\u00b4emigracions. Per\u00f2 els canvis foren sobretot per per\u00edodes freds, pocs van ser calents i ara ens trobem en una situaci\u00f3 en la que la concentraci\u00f3 de CO2 pot fer augmentar la temperatura 2 \u00baC, 3 \u00baC o 4 \u00baC segons l\u00b4escenari que es desenvolupi.<br \/>\nL\u00b4efecte hivernacle d\u00b4ara no es deu a fen\u00f2mens naturals ni a la inclinaci\u00f3 de la Terra, es deu exclusivament a la combusti\u00f3 d\u00b4energia f\u00f2ssil en forma de carb\u00f3, petroli o gas. Aquests combustibles van atrapar CO2 de l\u00b4atmosfera en boscos fa milers d\u00b4anys, quedant emmagatzemat en format f\u00f2ssil. La seva combusti\u00f3 massiva allibera aquell CO2 i l\u00b4afegeix a l\u00b4acci\u00f3 normal de la Terra. Aquest fet no pot ser neutralitzat pels mecanismes naturals del planeta, augmentant la seva concentraci\u00f3 a l\u00b4atmosfera i aixecant l\u00b4efecte hivernacle.<br \/>\nPer aix\u00f2 \u00e9s important actuar per frenar l\u00b4augment de CO2 generat a partir de la combusti\u00f3 de f\u00f2ssils, perqu\u00e8 el canvi clim\u00e0tic ha estat hist\u00f2ricament un inductor de la hist\u00f2ria, afavorint la fam, la migraci\u00f3, la malaltia i el col\u00b7lapse dels estats, els cinc genets de l\u00b4apocalipsi d\u00b4Ian Morris. Veurem, doncs, com som capa\u00e7os de frenar la concentraci\u00f3 de di\u00f2xid de carboni, l\u00b4augment de la temperatura de la Terra i com minimitzem els efectes de fam, migraci\u00f3 i malalties. El coneixement i la tecnologia s\u00f3n capa\u00e7os de frenar les emissions, nom\u00e9s falta que els canvis socials, culturals i pol\u00edtics es posin en marxa&#8230; perqu\u00e8 per progressar fa falta canviar!<\/p>\n<div style=\"padding-top:0px;\t\r\npadding-right:0px;\r\npadding-bottom:0px;\r\npadding-left:0px;\r\nmargin-top:0px;\r\nmargin-right:0px;\r\nmargin-bottom:0px;\r\nmargin-left:0px;\"><a href=\"https:\/\/twitter.com\/share\" class=\"twitter-share-button\" \r\n\t\t\t\t        data-url=\"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=1722\" \r\n\t\t\t\t        data-via=\"joanvilallanars\"\r\n\t\t\t\t\t    data-text=\"Tuiteja\"\r\n\t\t\t\t\t    data-related=\"\"\r\n\t\t\t\t\t    data-count=\"horizontal\"\r\n\t\t\t\t\t    data-hashtags=\"\"\r\n\t\t\t\t\t    data-lang=\"ca_CA\"\r\n\t\t\t\t\t    data-counturl=\"\"\r\n\t\t\t\t\t    data-size=\"medium\"\r\n\t\t\t\t\t    data-dnt=\"false\"\t> Tweet <\/a> <\/div>\r\n\t\t                <script>\r\n\t\t\t\t\t    !function(d,s,id) {\r\n\t\t\t\t\t      var js,fjs=d.getElementsByTagName(s)[0];\r\n\t\t\t\t\t      if(!d.getElementById(id)) {\r\n\t\t\t\t\t       js=d.createElement(s);js.id=id;js.src=\"https:\/\/platform.twitter.com\/widgets.js\";fjs.parentNode.insertBefore(js,fjs);\r\n\t\t\t\t\t      }\r\n\t\t\t\t\t    }\r\n\t\t\t\t\t   (document,\"script\",\"twitter-wjs\");\r\n\t\t\t\t\t    <\/script>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Tot i que hi ha gent que nega el canvi clim\u00e0tic, hi ha prou dades per constatar que aquest efecte \u00e9s ben real. La m\u00e9s important d\u00b4elles \u00e9s el contingut d\u00b4anhidre de carboni, el CO2. Els russos van fer una exploraci\u00f3 a Vostok, al centre de l\u00b4Ant\u00e0rtida, realitzant una perforaci\u00f3 al gel de 3.600 metres de profunditat. El cilindre extret mostra l\u00b4acumulaci\u00f3 de gel per a cada any des de fa milers d\u00b4anys i en ell es pot estudiar com&#8230;<\/p>\n<p class=\"read-more\"><a class=\"btn btn-default\" href=\"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=1722\">Llegeix l&#8217;article<span class=\"screen-reader-text\"> Llegeix l&#8217;article<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":101011,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-1722","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-opinio"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/1722","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/101011"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=1722"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/1722\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1723,"href":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/1722\/revisions\/1723"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=1722"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=1722"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=1722"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}