{"id":1720,"date":"2018-09-09T18:37:47","date_gmt":"2018-09-09T16:37:47","guid":{"rendered":"http:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=1720"},"modified":"2018-09-09T18:37:47","modified_gmt":"2018-09-09T16:37:47","slug":"vigilancia-digital-a-la-xina","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=1720","title":{"rendered":"Vigil\u00e0ncia digital a la Xina"},"content":{"rendered":"

Fa unes setmanes, quan parlava de la futura evoluci\u00f3 del cervell hum\u00e0, deia que potser veurem increments\u00a0 d\u00b4intel\u00b7lig\u00e8ncia amb elements externs al cos, tecnologia que aportar\u00e0 la intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial. Doncs b\u00e9, aquest cam\u00ed ja avan\u00e7a a passos de gegant a determinats indrets.
\nAquesta setmana ha aparegut un article parlant de l\u00b4ull que vigila a Equador. Aquest petit pa\u00eds ha comprat a la Xina un sistema de videovigil\u00e0ncia consistent en una xarxa de c\u00e0meres, drons i sensors termogr\u00e0fics per refor\u00e7ar el sistema de vigil\u00e0ncia i d\u00b4emerg\u00e8ncia. El finan\u00e7ament s\u00b4ha dut a terme mitjan\u00e7ant un cr\u00e8dit xin\u00e8s de 240 milions de d\u00f2lars. La xarxa ECU 911 consta de 4.300 c\u00e0meres, 16 centres de control i m\u00e9s de 3.000 funcionaris. La xarxa ha de permetre reduir la criminalitat i ha d\u00b4ajudar en el cas de desastres naturals. Bol\u00edvia i Per\u00fa tamb\u00e9 segueixen el mateix cam\u00ed, aix\u00ed com K\u00e8nia, Zimb\u00e0bue i Cambodja. La xarxa de vigil\u00e0ncia d\u00b4aquest sistema no \u00e9s pas habitual: \u00e9s una xarxa amb reconeixement facial de forma que, en pocs segons, el sistema pot saber on es troba qualsevol persona. \u00c9s un sistema de control que aspira a ser absolut, i que col\u00b7loca la Xina (l\u00b4impulsor d\u00b4aquest enginy) a ser el pa\u00eds amb m\u00e9s ciberespionatge del m\u00f3n, amb un control absolut sobre la ciutadania.
\nLa vigil\u00e0ncia i el reconeixement facial no s\u00f3n m\u00e9s que els primers elements d\u00b4aquest control total que aspira a exercir el govern xin\u00e8s. Pretenen crear un estat omnipresent, una esp\u00e8cie de dictadura totalit\u00e0ria com la del Gran Germ\u00e0, descrita a la premonit\u00f2ria novel\u00b7la 1984 de George Orwell, escrita el 1949.
\nA la Xina hi ha 176 milions de c\u00e0meres avui, i est\u00e0 previst que n\u00b4hi hagi 450 milions a l\u00b4any 2020. Certes ciutats com Pequ\u00edn estan completament controlades per c\u00e0meres. Per\u00f2 el projecte de Gran Germ\u00e0 no acaba amb la vigil\u00e0ncia de saber on \u00e9s cadasc\u00fa. Aspira a molt m\u00e9s: vol incentivar la figura del ciutad\u00e0 obedient i responsable creant un carnet de punts del bon ciutad\u00e0. Aix\u00ed, si creues un carrer a peu amb el sem\u00e0for vermell i si compres alcohol o tabac per internet et treu punts. Si busques certes coses a Google, si parles de segons quines coses a Facebook o als teus grups de WhatsApp, et penalitza. Tenir bona puntuaci\u00f3 et dona m\u00e9s velocitat en l\u00b4obtenci\u00f3 de certs privilegis com visats o el dret a certs bitllets de tren o d\u00b4avi\u00f3. L\u00b4estat va cam\u00ed de penalitzar les opinions pol\u00edtiques contr\u00e0ries al r\u00e8gim xin\u00e8s via la disminuci\u00f3 del r\u00e0nquing de la puntuaci\u00f3 de cada individu.
\nEvidentment la pres\u00e8ncia d\u00b4un ull omnipresent t\u00e9 conseq\u00fc\u00e8ncies importants, com la creaci\u00f3 d\u00b4una societat submisa i acr\u00edtica, sense independ\u00e8ncia de pensament. El control de tot el que es diu, del que es pensa i dels moviments porten a una societat pitjor que certs r\u00e8gims autoritaris que s\u00b4han esdevingut al llarg de la hist\u00f2ria i aix\u00f2 pot ser una conseq\u00fc\u00e8ncia natural de la creixent preocupaci\u00f3 per poder governar amb efici\u00e8ncia una societat de 1.380 milions d\u00b4habitants… tot i que l\u00b4\u00cdndia, amb 1.320 milions, no sembla pas que vagi per aquest cam\u00ed. Aix\u00f2 nom\u00e9s ho podia fer un r\u00e8gim autoritari i comunista com el que lidera la Xina, amb experi\u00e8ncies recents q\u00fcestionables sota el mandat de Mao Tse Tung<\/strong>, qui va impulsar una revoluci\u00f3 cultural que va acabar amb cada ve\u00ed denunciant el del seu costat.
\nMalgrat la perversi\u00f3 social que significa el sistema de control algor\u00edsmic del cr\u00e8dit social xin\u00e8s, la irrupci\u00f3 de la tecnologia en forma d\u00b4intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial acabar\u00e0 tenint un impacte notable a totes les societats del m\u00f3n. Obtenir m\u00e9s seguretat \u00e9s un argument que no es podr\u00e0 frenar. Recordo l\u00b4oposici\u00f3 de fa anys a posar c\u00e0meres de vigil\u00e0ncia al carrer. Doncs ja ho \u00adveieu: no nom\u00e9s hi ha c\u00e0meres, sin\u00f3 que previsiblement hi haur\u00e0 ben aviat reconeixement facial, que permetr\u00e0 con\u00e8ixer la identitat de cadasc\u00fa en cada moment. Aix\u00f2 no ho frenarem. Per\u00f2 veurem si serem capa\u00e7os de frenar altres derivades com el cr\u00e8dit social, el fet que un ciutad\u00e0 exemplar tingui prefer\u00e8ncia sobre un altre que no aporta res a la societat: una cosa aix\u00ed fa anys que passa a les llistes de la seguretat social anglesa, on es dona prioritat als no fumadors a les cues per rebre atenci\u00f3 m\u00e8dica.
\nLa societat tendeix a ser meritocr\u00e0tica i un sistema de punts socials pot conduir a fer-la m\u00e9s justa. El risc d\u00b4aix\u00f2 \u00e9s caure en un esquema de control que anul\u00b7li l\u00b4individu, aboleixi la creativitat i li resti capacitat de pensar i de criticar el sistema.
\nUna base important de la societat tecnol\u00f2gica \u00e9s la de la llibertat de la informaci\u00f3. Si qualsevol sistema d\u00b4ulls afilats, com deia Mao, implica frenar la circulaci\u00f3 d\u00b4informaci\u00f3, ser\u00e0 negatiu per a la societat, sigui quin sigui l\u00b4entorn on s\u00b4apliqui. El cr\u00e8dit social hauria de fer m\u00e9s responsables els ciutadans, no pas reprimir-los i anul\u00b7lar-los, deixant-los sense opini\u00f3.
\nLa tecnologia est\u00e0 per fer-la servir per a la millora de l\u00b4individu, no pas per liquidar el pensament hum\u00e0: aquest cam\u00ed porta a la fi que la m\u00e0quina acabi predominant sobre l\u00b4home.
\nLa Xina s\u00b4ha proposat dominar el m\u00f3n i va penetrant en territoris on ho t\u00e9 f\u00e0cil, com \u00c0frica i Am\u00e8rica del Sud. Els occidentals ens pensem que la nostra democr\u00e0cia \u00e9s l\u00b4\u00fanic cam\u00ed per al desenvolupament d\u00b4una societat, per\u00f2 els intents d\u00b4implantaci\u00f3 democr\u00e0tica al Magreb o a certs pa\u00efsos d\u00b4Am\u00e8rica no sembla pas donar-nos la ra\u00f3. Cada pa\u00eds t\u00e9 una idiosincr\u00e0sia diferent i sembla que la Xina ho ent\u00e9n millor que nosaltres, fent entrar els seus conceptes a poc a poc, ara amb l\u00b4ull que vigila, l\u00b4ull afilat de Mao.<\/p>\n

Tweet <\/a> <\/div>\r\n\t\t