Aquesta setmana ha aparegut a la premsa una not\u00edcia que diu aix\u00ed: als coreans els va cr\u00e9ixer el cap una vegada va acabar l\u00b4ocupaci\u00f3 japonesa. La not\u00edcia explica les pen\u00faries i opressi\u00f3 que va patir Corea arran de l\u00b4ocupaci\u00f3 japonesa a final del segle XIX i com l\u00b4estabilitat econ\u00f2mica i la millora en alimentaci\u00f3 a partir de la d\u00e8cada de 1970 van contribuir a un augment mitj\u00e0 de 92 cm3 de la cavitat cranial. Els homes nascuts els anys 1930 tenien un volum cranial de 1.502 cm3 i els nascuts el 1970 el tenien de 1.594 cm3. Per a les dones, el volum cranial va passar de 1.336 a 1.425 cm3.
\nS\u00b4estima que el cervell del g\u00e8nere hum\u00e0 va cr\u00e9ixer en tres milions d\u00b4anys de 450 cm3 fins a 1.500 cm3, un augment de 1.050 cm3 en trenta mil segles, \u00e9s a dir, un creixement de 35 mm3 per segle… o, dit d\u00b4una altra manera, un creixement de 14 mm3 de capacitat cranial per a cada nova generaci\u00f3. Per aix\u00f2 un creixement de 92 cm3, \u00e9s a dir, 92.000 mm3, \u00e9s un creixement fenomenal durant una generaci\u00f3, cosa que explica que l\u00b4augment del cervell es fa a base de superaci\u00f3 de moments de canvi radical, de tal manera que durant molts segles, potser milions d\u00b4anys, no esdev\u00e9 cap creixement substancial.
\nSi el consum energ\u00e8tic del cervell \u00e9s del 20% de l\u00b4energia consumida pel cos, durant el creixement encef\u00e0lic el cos hum\u00e0 va haver d\u00b4espavilar-se per estalviar energia. L\u00b4any 2002 L. Aiello i J.C.K. Wells van formular la hip\u00f2tesi de \u00abl\u00b4\u00f2rgan cost\u00f3s\u00bb, a partir de la qual diuen que no seria possible un augment del volum del cervell sense que es redu\u00eds un altre \u00f2rgan amb un consum semblant d\u00b4energia. L\u00b4altre sistema que consumeix tanta energia \u00e9s l\u00b4aparell digestiu. Aix\u00f2 explica que l\u00b4home, a mesura que va anar creixent en habilitat, va canviar el seu sistema d\u00b4alimentaci\u00f3, reduint la ingesta de verdures i fruites, que afecta l\u00b4intest\u00ed gruixut, i augmentant el consum de carn, que afecta l\u00b4intest\u00ed prim. Aquest canvi va suposar una reducci\u00f3 de la mida i del consum metab\u00f2lic de l\u00b4aparell digestiu, alliberant un 20% de consum d\u00b4energia. Evidentment aquest canvi va ser facilitat pel descobriment del foc ara fa 1,5 milions d\u00b4anys.
\nUn augment de la mida del cap tenia tamb\u00e9 implicacions en el part. Un cap d\u00b4un recent nascut \u00e9s dues vegades m\u00e9s gran que el d\u00b4una cria de qualsevol primat proper. Com que l\u00b4augment del volum cranial posava en perill el part, la soluci\u00f3 que va trobar l\u00b4evoluci\u00f3 va ser parir un nen sense que el cervell s\u00b4hagu\u00e9s acabat de desenvolupar. Aix\u00ed, si el nen hagu\u00e9s de ser autosuficient despr\u00e9s de n\u00e9ixer, tal i com fan la resta d\u00b4animals, hauria de tenir una gestaci\u00f3 de 16 mesos enlloc de 9, fent impossible la seva sortida pel canal de part. La soluci\u00f3 va ser deixar el cervell a mig desenvolupar en el moment del naixement i deixar que s\u00b4acabi de desenvolupar durant el temps de lact\u00e0ncia, fent que el cervell passi d\u00b4una mida de 400 cm3 a 1.000 cm3 en els primers dos anys de vida.
\nTot plegat mostra que l\u00b4home est\u00e0 en plena evoluci\u00f3 (ho acabem de veure a Corea) i que el cos cerca estrat\u00e8gies adequades per permetre la millor adaptaci\u00f3, sovint trobant millores en estalvi energ\u00e8tic. Ara ens podr\u00edem fer algunes preguntes. No \u00e9s cert que cada vegada hi ha m\u00e9s nens prematurs? Si el coneixement augmenta de forma exponencial com ho est\u00e0 fent en les darreres d\u00e8cades, voldr\u00e0 dir que el cervell augmentar\u00e0 m\u00e9s de mida? La prematuritat dels recents nascuts \u00e9s un senyal? Els canvis en l\u00b4alimentaci\u00f3, com la irrupci\u00f3 dels vegans, no va en direcci\u00f3 contr\u00e0ria? O, per altre banda, la incursi\u00f3 cada cop de m\u00e9s d\u00b4aliments elaborats i altament cal\u00f2rics, disminuir\u00e0 encara m\u00e9s el treball digestiu, alliberant energia pel cervell?
\nFa 1,8 milions d\u00b4anys sembla que la desaparici\u00f3 dels boscos d\u00b4\u00c0frica oriental va permetre que a uns humans estranys, amb grans cervells, els an\u00e9s millor que no pas a l\u00b4Homo habilis. Una fase brutal de l\u00b4edat de gel, ara fa uns cent mil anys, va donar possiblement a l\u00b4Homo sapiens la oportunitat de demostrar la seva v\u00e0lua. Ara, al segle XXI potser passi alguna cosa semblant. Les dures condicions del segle XXI podrien causar el mateix efecte que les dificultats de fa 1,8 milions d\u00b4anys o de les de fa cent mil anys, creant una oportunitat per a homes amb un nou tipus de cervell que reemplacin els anteriors.
\nLa civilitzaci\u00f3 actual pot acabar en la seva desaparici\u00f3, com tamb\u00e9 en la adaptaci\u00f3 en un entorn massa complex per a ser dirigit per un hum\u00e0. La tecnologia ens empeny r\u00e0pidament cap a un lloc on potser no voldr\u00edem anar i que no puguem evitar. La uni\u00f3 d\u00b4humans i m\u00e0quines potser sigui una fase abans de que aix\u00f2 que denominem intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial reemplaci l\u00b4Homo sapiens completament tal i com aquest va fer-ho amb els anteriors.
\nEl canvi en el que estem sotmesos potser sigui tan inevitable com el que hi va haver entre la cultura de la ca\u00e7a i la recol\u00b7lecci\u00f3 a la de l\u00b4agricultura i ramaderia, el que hi va haver dels poblats a les ciutats i el que hi va haver de la mateixa agricultura a la ind\u00fastria.<\/p>\n