La meva passi\u00f3 pel m\u00f3n de l\u00b4energia em va portar un dia, llegint un article en un diari, a descobrir la figura d\u00b4Ian Morris. Ian Morris \u00e9s doctor en hist\u00f2ria per la universitat de Cambridge i catedr\u00e0tic de la universitat d\u00b4 Stanford, ha dirigit excavacions a Gr\u00e8cia i a It\u00e0lia i ha estat director del Centre d\u00b4Arquelogia de la Universitat d\u00b4Stanford.
\nLa meva atenci\u00f3 per aquest catedr\u00e0tic ve arran del seu treball per quantificar l\u00b4evoluci\u00f3 de la humanitat amb quatre \u00edndexs: el consum d\u00b4energia, la poblaci\u00f3 de les ciutats, la tecnologia de la informaci\u00f3 i la capacitat per a la guerra. Dels nombrosos llibres que ha escrit, n\u00b4hi ha dos que m\u00b4han captivat: La mesura de la civilitzaci\u00f3 i Per qu\u00e8 mana occident… per ara? En ambd\u00f3s passa revista de la evoluci\u00f3 humana des del principi de l\u00b4home fins avui, fent un inc\u00eds en cada canvi de civilitzaci\u00f3, estudiant les causes de la caiguda i de l\u00b4arribada d\u00b4una nova cultura.
\nExplica que, des de l\u00b4arribada del primer home, fa uns 2,5 milions d\u00b4anys, fins els \u00faltims Neardental, l\u00b4evoluci\u00f3 va ser gaireb\u00e9 zero: molt lenta. Va ser a partir de l\u00b4arribada de l\u00b4Homo S\u00e0piens, fa 150.000 anys a \u00c0frica, que l\u00b4home va evolucionar de forma notable, expandint-se per a tota la Terra. Aix\u00ed, fa 60.000 anys l\u00b4home ja havia arribat a l\u00b4\u00cdndia, anant fins Austr\u00e0lia; fa 40.000 anys va pujar cap el nord fins trobar la glacera que cobria Europa, despla\u00e7ant-se cap a Xina i cap a Europa occidental, on va arribar fa 35.000 anys. Fa 15.000 anys va creuar per Alaska i va arribar a Am\u00e8rica del Nord, on es continu\u00e0 despla\u00e7ant per arribar fa 12.000 anys a Am\u00e8rica del Sud. L\u00b4Homo S\u00e0piens es va despla\u00e7ar m\u00e9s d\u00b4un quil\u00f2metre i mig cada any enlloc dels 35 metres que es despla\u00e7aven els primers homes. Els primers anys de l\u00b4Homo S\u00e0piens van ser molt durs a conseq\u00fc\u00e8ncia de glaciacions per\u00f2, a partir de 60.000 any aC la cosa va canviar, amb un clima que va millorar i es va fer m\u00e9s humit, cosa que va fer m\u00e9s f\u00e8rtil la flora i va augmentar la ca\u00e7a. Com que l\u00b4Homo Sapiens venia millorant en els darrers 100.000 anys, quan va tenir la oportunitat d\u00b4un clima millor, la poblaci\u00f3 m\u00e9s evolucionada es va enlairar i va superar a la que era menys evolucionada. Com diu Ian Morris, no hi va haver cap salt endavant, nom\u00e9s una pila de sexe i de beb\u00e8s: s\u00b4estima que per a cada hum\u00e0 que hi havia el 18.000 aC (potser mig mili\u00f3) n\u00b4hi havia 12 cap el 10.000 aC (6 milions).
\nPer fer tot aix\u00f2, l\u00b4home va haver d\u00b4evolucionar de forma que el seu cervell va haver d\u00b4augmentar de 630 cm3, a 800 cm3, a 1.000 cm3 i fins els 1.350 cm3 del nostre. De fet els Neardentals tenien el cervell m\u00e9s gran, fins a 1.520 cm3, per\u00f2 no els va permetre evolucionar perqu\u00e8 no havien desenvolupat la part creativa del cervell i la que possibilita el llenguatge. El punt d\u00b4inflexi\u00f3 va tenir lloc fa 50.000 anys quan aquell Homo Sapiens que havia nascut als 150.000 aC va patir canvis neurol\u00f2gics que li van possibilitar millorar el cervell per poder parlar, segurament propiciat per un gran canvi clim\u00e0tic. La darrera glaciaci\u00f3 als 100.000 aC va fer molt dif\u00edcil la superviv\u00e8ncia de l\u00b4home, estimant-se que va quedar redu\u00eft nom\u00e9s a 20.000 individus. Fa 60.000 anys el clima va canviar i va posar m\u00e9s recursos a l\u00b4abast dels homes, fet que va propiciar el canvi.
\nPer\u00f2 per a fer aix\u00f2 al cervell li calia m\u00e9s energia: el cervell nom\u00e9s suposa el 2% del pes hum\u00e0, per\u00f2 consumeix el 20% de l\u00b4energia. O sigui que sense possibilitat d\u00b4obtenir m\u00e9s energia va ser impossible evolucionar cap a un cervell m\u00e9s din\u00e0mic.
\nUna regla b\u00e0sica de la biologia \u00e9s que un individu m\u00e9s energia igual a una altre individu. Aix\u00ed \u00e9s com ha evolucionat la humanitat: un home m\u00e9s energia igual a un altre home. L\u00b4energia i l\u00b4home van lligats en la seva evoluci\u00f3 i perviv\u00e8ncia. Sense m\u00e9s energia l\u00b4home no hauria pogut evolucionar.
\nDe fet, si mirem la corba d\u00b4augment de poblaci\u00f3 i la del consum d\u00b4energia per a cada individu al llarg de la humanitat, tenen la mateixa figura exponencial.
\nLa teoria de Morris \u00e9s que la humanitat ha anat trobant moments als que ha hagut de fer front a cinc genets de l\u00b4Apocalipsi: el canvi clim\u00e0tic, la fam, la migraci\u00f3, les malalties i el col\u00b7lapse dels estats. Per\u00f2 gaireb\u00e9 sempre el genet inductor \u00e9s el canvi clim\u00e0tic, que ha desencadenat els altres genets. Gaireb\u00e9 tots els col\u00b7lapses dels imperis van coincidir amb un canvi clim\u00e0tic, tant l\u00b4egipci com el rom\u00e0.
\nLa hist\u00f2ria \u00e9s un proc\u00e9s immens i implacable d\u00b4adaptaci\u00f3 al m\u00f3n que genera nous problemes que alhora necessitaran un nou esfor\u00e7 d\u00b4adaptaci\u00f3. Aix\u00f2 porta a una paradoxa del desenvolupament de Ian Morris: el propi augment progressiu del desenvolupament social genera les forces que acaben per minar-lo.
\nQuan una societat s\u00b4aproxima a un d\u00b4aquests episodis es posa en marxa una carrera entre el desenvolupament i el col\u00b7lapse, havent-hi la possibilitat d\u00b4escapar del control, arribant els genets de l\u00b4Apocalipsi que, si coincideixen amb el canvi clim\u00e0tic, fan que el desenvolupament retrocedeixi durant segles. Ser\u00e0 el canvi clim\u00e0tic actual l\u00b4inductor?<\/p>\n