Davant la q\u00fcesti\u00f3 de si Espanya \u00e9s un pa\u00eds homologable a Europa des del punt de vista democr\u00e0tic, una noia em va preguntar: \u00e9s homologable It\u00e0lia a Europa pel que fa al seu tractament del fenomen migratori? En aquest \u00e0mbit no hi ha prou criteri per establir una homologaci\u00f3, vaig pensar. Europa s\u00b4ha perdut.
\nEuropa, en la hist\u00f2ria recent, sempre havia estat un territori d\u00b4acolliment pel fet que la xifra de persones que havia d\u00b4integrar era petita i permetia fer-ho sense tensions i pel fet que el creixement de la seva economia permetia aquesta integraci\u00f3 sense perdre benestar. L\u00b4acolliment europeu era un orgull per al continent, bandera de la defensa dels drets humans. Les coses han canviat de forma molt important arran de la globalitzaci\u00f3. D\u00b4entrada, la xifra de persones que intenten venir a Europa \u00e9s important i, per altra part, el cost de la seva integraci\u00f3 en alguns llocs implica perdre part del benestar adquirit en no tenir augments de productivitat suficients. A partir d\u00b4aqu\u00ed l\u00b4immigraci\u00f3 esdev\u00e9 un problema maj\u00fascul tant a Europa com als Estats Units. A banda de ser un problema econ\u00f2mic, suposa tamb\u00e9 una tensi\u00f3 cultural en haver d\u00b4acceptar la difer\u00e8ncia i haver d\u00b4integrar costums i maneres de fer de cultures variades.
\nL\u00b4economia italiana, per exemple, creix un 0,9%, amb un PIB d\u00b41,12 bilions d\u00b4euros, amb una poblaci\u00f3 de 60,6 milions d\u00b4habitants que ja integra 5,91 milions d\u00b4immigrants, un 9,77% de la poblaci\u00f3. Si la seva economia no \u00e9s capa\u00e7 de crear prou llocs de treball per absorbir els 100.000 nous immigrants cada any, \u00e9s evident que t\u00e9 un greu problema. Si el tema el fem extensiu a tota la Uni\u00f3 Europea, ens trobem amb 1,54 milions d\u00b4emigrants que van entrar l\u00b4any 2017, dels quals 770.000 van anar a Alemanya. La soluci\u00f3 passa, doncs, per decidir quina quantitat de nouvinguts pot rebre cada pa\u00eds en funci\u00f3 del potencial de la seva economia.
\nEspanya va rebre el 2017 uns 89.100 immigrants, dels quals 22.130 van venir, per ordre de magnitud, de Marroc, Guinea Conakry, Alg\u00e8ria, Costa d\u00b4Ivori, G\u00e0mbia, Mali i S\u00edria. Aquell any 2017 Espanya va crear 500.000 nous llocs de treball, per\u00f2 encara arrossega m\u00e9s de 3 milions d\u00b4aturats de la darrera crisi econ\u00f2mica, fent m\u00e9s dif\u00edcil l\u00b4absorci\u00f3 de nouvinguts.
\nPer altre costat, els empresaris ens queixem que ja no hi ha m\u00e0 d\u00b4obra disponible per augmentar la producci\u00f3, sobretot amb formaci\u00f3 professional. Es parla de tornar a captar emigraci\u00f3 de Pol\u00f2nia, Hongria i Romania: gent formada amb oficis, per possibilitar el creixement de les empreses. La ind\u00fastria d\u00b4avui, davant tanta automatitzaci\u00f3 i globalitzaci\u00f3, necessita persones amb capacitat d\u00b4entendre\u00b4s amb les m\u00e0quines, fet que demana certa agilitat mental i capacitat d\u00b4adaptar-se i aprendre, a m\u00e9s d\u00b4una bona predisposici\u00f3 a fer-ho. Sembla que la immigraci\u00f3 africana (a difer\u00e8ncia d\u00b4altres proced\u00e8ncies) arrossega una barrera formativa important que la converteix en poc apte, en general, per a aquesta nova ocupaci\u00f3… almenys la primera generaci\u00f3 que arriba.
\nPer tant, per un costat tenim una poblaci\u00f3 que s\u00b4envelleix i necessita nova m\u00e0 d\u00b4obra per avan\u00e7ar i per un altre costat una arribada de persones que fugen del seu pa\u00eds per q\u00fcestions pol\u00edtiques, clim\u00e0tiques o purament econ\u00f2miques que tenen dificultats per adaptar-se als nous llocs de treball. Una equaci\u00f3 dif\u00edcil que demana molts recursos en formaci\u00f3 sense saber si podran resoldre aquesta adaptaci\u00f3.
\nTornant als pa\u00efsos que tenen m\u00e9s potencial per absorbir onades migrat\u00f2ries, cal destacar que aquests s\u00f3n alhora els que tenen m\u00e9s productivitat: Alemanya, Holanda, \u00c0ustria, Su\u00e8cia i Finl\u00e0ndia. Un augment de productivitat equival a un potencial augment de benestar. A partir d\u00b4aqu\u00ed es pot concloure que, si no es vol perdre benestar, cal no perdre productivitat. Absorbir onades migrat\u00f2ries implica repartir els recursos amb m\u00e9s gent, repartir el benestar. Si no es vol que es noti aquest repartiment cal crear-ne de nou, augmentant la productivitat. D\u00b4aqu\u00ed que els pa\u00efsos m\u00e9s ben posicionats s\u00f3n els citats.
\nLa immigraci\u00f3 \u00e9s un problema europeu que cal enfocar de cara, amb debats transparents. La millora econ\u00f2mica d\u00b4\u00c0frica resoldr\u00e0 parcialment aquesta tensi\u00f3. Hi ha cinturons on el creixement econ\u00f2mic va raonablement b\u00e9, com el de Sud\u00e0frica que arriba fins a Angola, o el de centre-\u00c0frica, des de Ghana fins a K\u00e8nia, per\u00f2 hi ha tot el cintur\u00f3 del desert, amb Maurit\u00e0nia, Mali, N\u00edger, Txad i Sudan, amb els altres pa\u00efsos mediterranis fronterers com Marroc, Alg\u00e8ria, L\u00edbia i Egipte, que s\u00f3n un focus d\u00b4emigraci\u00f3 cap a Europa potent\u00edssim.
\nSi Europa inverteix en els dos grans cinturons econ\u00f2mics d\u00b4\u00c0frica \u00e9s possible que la tensi\u00f3 migrat\u00f2ria cap a Europa afluixi a canvi d\u00b4una emigraci\u00f3 cap a aquests cinturons econ\u00f2mics de centre-\u00c0frica i sud-\u00c0frica. Avui el gran inversor d\u00b4\u00c0frica \u00e9s la Xina, seguint la seva cerca de mat\u00e8ries primeres. Per a Catalunya, Fran\u00e7a i It\u00e0lia, \u00c0frica \u00e9s un territori amb un potencial exportador de gran import\u00e0ncia. Falta fer la pressi\u00f3 suficient a Brussel\u00b7les per impulsar aquesta inversi\u00f3 a \u00c0frica, construint una esp\u00e8cie de pla Marshall per a l\u00b4\u00c0frica, convertint aix\u00ed, un problema en una enorme oportunitat. Europa ha de deixar d\u00b4estar a la defensiva per passar a la ofensiva, eixamplant la visi\u00f3 cap al m\u00f3n global. I ha de resoldre el conflicte intern que no pot ser un espai d\u00b4acollida infinit, tot i mantenint la bandera de defensa dels drets humans.<\/p>\n