Tot i que ens costa veure el cam\u00ed cap a la transici\u00f3 energ\u00e8tica i sembla que no avancem, el cert \u00e9s que el m\u00f3n es mou, tot i que la percepci\u00f3 de vegades no \u00e9s prou clara. Sense anar m\u00e9s lluny, les tres grans empreses espanyoles que venen combustibles f\u00f2ssils han girat la seva proa cap a la generaci\u00f3 renovable o cap a una diversificaci\u00f3 en serveis basats en energies renovables. Cepsa va anunciar que construir\u00e0 el seu primer parc e\u00f2lic de 28,8 MW a Jerez (Cadis), amb una inversi\u00f3 de 35 milions. El seu director Juan Manuel Garcia-Horrillo deia que volen complementar la cartera de derivats de combustibles f\u00f2ssils amb fonts d\u00b4energia renovable per a satisfer les necessitats energ\u00e8tiques de cada client. Tota una declaraci\u00f3 de principis d\u00b4una icona dels combustibles f\u00f2ssils. Repsol tamb\u00e9 fa mesos que va comen\u00e7ar un pla estrat\u00e8gic per entrar en el sector de l\u00b4energia renovable nombrant conseller a Ignacio Mart\u00edn, provinent de Gamesa. Les primeres compres de Repsol han estat la brit\u00e0nica SeaEnergy per 57 milions d\u00b4euros i (tan sols fa una setmana) les centrals hidr\u00e0uliques de Navia i Cabrales amb una pot\u00e8ncia total de 2.300 MW per un import de 750 milions d\u00b4euros. Aquesta generaci\u00f3 es suma als 600 MW que tenia l\u00b4empresa en cogeneraci\u00f3. El moviment de Gas Natural ha estat un canvi de nom, que ara passa a dir-se Naturgy dins el seu moviment d\u00b4aproximar-se al m\u00f3n renovable. Una mostra d\u00b4aix\u00f2 \u00e9s que ja es comen\u00e7a a parlar de certificaci\u00f3 verda pel gas comptant que aviat hi comen\u00e7ar\u00e0 a haver injecci\u00f3 a la xarxa de gas de biog\u00e0s procedent de tractament d\u00b4aig\u00fces residuals, de purins i d\u00b4hidrogen. Aix\u00f2 obre una perspectiva nova en l\u00b4espai energ\u00e8tic, un cam\u00ed cap el gas renovable.
\nPer qu\u00e8 les petrolieres fan el cam\u00ed cap a energia renovable? Perqu\u00e8 ja tenen la certesa que el futur cotxe no anir\u00e0 amb combustibles f\u00f2ssils. El cotxe el\u00e8ctric amb bateria de liti ha estat el catalitzador d\u00b4aquesta explosi\u00f3, no exempta de barreres. A principis dels anys 2000, quan es va popularitzar el Prius, vaig escoltar bestieses per part de presidents d\u00b4empreses de cotxes sobre els cotxes h\u00edbrids. Des de llavors i fins fa ben poc tots els experts en cotxes deien bajanades sobre la c\u00e0rrega de bateries: freq\u00fcentment es resistien a emprendre aquest cam\u00ed el\u00e8ctric. El canvi era massa disruptor per a ser assimilat pel sector de l\u00b4autom\u00f2bil i per aix\u00f2 han necessitat molts anys per a veure-hi clar. Avui el canvi de la gasolina i el gas-oil per altres formes de potenciaci\u00f3 ja s\u00f3n una evid\u00e8ncia. Darrerament fins i tot hi ha noves expectatives que van m\u00e9s enll\u00e0 de la bateria de liti. Una d\u00b4elles \u00e9s una patent de bateria d\u00b4una empresa israeliana anomenada StoreDot que t\u00e9 una bateria apta tant per a m\u00f2bils com per a cotxes, un invent disruptor que ha estat comprat per Mercedes. La nova bateria resol el tr\u00e0nsit energ\u00e8tic entre el\u00e8ctrodes de les bateries de liti, una aut\u00e8ntica barrera en la c\u00e0rrega i la desc\u00e0rrega de les bateries. Consisteix en un el\u00e8ctrode multifunci\u00f3 (MFE) amb una estructura que cont\u00e9 uns pol\u00edmers org\u00e0nics amb components oxi-met\u00e0l\u00b7lics que permeten reaccions redox. Aix\u00ed, el c\u00e0tode s\u00b4oxida amb l\u00b4aire, produint electricitat i una capa d\u00b4\u00f2xid en la seva superf\u00edcie. Llavors un l\u00edquid neteja la superf\u00edcie per permetre la continuaci\u00f3 de la oxidaci\u00f3. Quan el l\u00edquid est\u00e0 saturat, cal canviar-lo. L\u00b4empresa diu que un cotxe amb aquesta bateria que porti 60 litres de l\u00edquid, podr\u00e0 fer 480 km abans de canviar-lo. La regeneraci\u00f3 d\u00b4aquest l\u00edquid requereix l\u00b4energia que ha cedit en la reacci\u00f3 en el cotxe m\u00e9s la p\u00e8rdua d\u00b4efici\u00e8ncia, acci\u00f3 que es pot fer quan i on m\u00e9s convingui al sistema el\u00e8ctric, per exemple en ple sol als Monegros. Ens trobem davant una idea completament trencadora que pot donar lloc a noves idees.
\nLa via dels alemanys va m\u00e9s per l\u00b4\u00fas del gas renovable, un gas que saben cremar b\u00e9 en els motors de combusti\u00f3. Si un motor de combusti\u00f3 d\u00b4un cotxe t\u00e9 un rendiment del 26%, un motor de gas pot tenir un rendiment del 43,5% sense produir part\u00edcules i amb una producci\u00f3 de NOx que es pot eliminar amb catalitzadors. El gas renovable t\u00e9 l\u00b4avantatge de resoldre problemes de residus agr\u00edcoles i urbans, a m\u00e9s de necessitar hidrogen provinent de l\u00b4exc\u00e9s d\u00b4energia renovable del sistema.
\nNo sabem quina soluci\u00f3 ser\u00e0 la que s\u00b4acabar\u00e0 imposant en el transport, tot i que segurament podem pensar que seran ambdues, una per vehicles petits i dist\u00e0ncies curtes i l\u00b4altra per a camions i dist\u00e0ncies llargues.
\nEl que \u00e9s important \u00e9s crear espais on puguin sorgir noves idees, com els ecosistemes de recerca i innovaci\u00f3 de Calif\u00f2rnia i d\u00b4Israel, model en el que ens hem d\u00b4emmirallar i treballar per acostar-nos-hi. Tot i que el sector del petroli sigui particularment r\u00edgid, tard o d\u00b4hora caldr\u00e0 assumir que s\u00b4ha de fer pedagogia a la gent cap a un canvi profund en determinats productes. Tot dep\u00e8n de com adaptem l\u00b4entorn de l\u00b4usuari, de com li fem veure que cal modificar l\u00b4\u00fas dels productes i les maneres de fer. I aix\u00f2 es fa amb lleis i amb pedagogia, amb la taxa de carboni i amb molta transpar\u00e8ncia en els productes, explicant les raons per les que hem de fer les coses diferents.
\nEstem fent el cam\u00ed, hi ha evid\u00e8ncies i el potencial \u00e9s enorme. Nom\u00e9s falta posar-hi m\u00e9s velocitat amb la taxa de carboni.<\/p>\n