{"id":1693,"date":"2018-06-17T07:00:27","date_gmt":"2018-06-17T05:00:27","guid":{"rendered":"http:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=1693"},"modified":"2018-06-18T07:02:09","modified_gmt":"2018-06-18T05:02:09","slug":"don-venim-i-on-anem","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=1693","title":{"rendered":"D’on venim i on anem"},"content":{"rendered":"

El que t\u00e9 d\u00b4interessant el m\u00f3n \u00e9s que les coses no s\u00f3n eternes, que s\u00f3n canviants. La hist\u00f2ria ens ha ensenyat que, o b\u00e9 ha estat un canvi clim\u00e0tic el que ha propiciat el canvi, ha estat una invasi\u00f3, una entrada d\u00b4un virus… o nom\u00e9s la conflu\u00e8ncia de coneixement i organitzaci\u00f3 social. El cas \u00e9s que en milions d\u00b4ocasions la humanitat ha tingut moments trencadors que han canviat la direcci\u00f3 de la hist\u00f2ria. Hi ha dos exemples que em fascinen. Un \u00e9s l\u00b4arribada de l\u00b4agricultura, la domesticaci\u00f3 de les plantes i dels animals ara fa uns 12.000 anys en una arc de la geografia que agafa el Kurdistan des de la frontera entre l\u00b4Iran i l\u00b4Iraq, fins \u00adarribar a Jord\u00e0nia i Israel. Aqu\u00ed, al peu de les muntanyes, els homes s\u00b4havien establert en grups estables al costat del riu Tigris. Cap al 9600 abans de Crist la Terra s\u00b4havia escalfat, fet que va permetre un millor creixement de les plantes. Doncs b\u00e9, com explica l\u00b4evolucionista Jared Diamond<\/strong>, al m\u00f3n hi ha 200.000 esp\u00e8cies de plantes de les quals nom\u00e9s 2.000 s\u00f3n comestibles i entre aquestes nom\u00e9s 200 tenen potencial per ser domesticades. De les 56 plantes amb llavors m\u00e9s grans i nutritives del m\u00f3n, 32 creixen de forma silvestre a l\u00b4Orient Mitj\u00e0 i a la conca del Mediterrani. \u00c0sia Oriental, en canvi, compta amb nom\u00e9s 6 esp\u00e8cies silvestres capaces de ser domesticades, Am\u00e8rica Central nom\u00e9s 5, \u00c0frica Subsahariana i Am\u00e8rica del Nord nom\u00e9s 4, Austr\u00e0lia i Am\u00e8rica del Sud nom\u00e9s 2 i Europa Occidental, nom\u00e9s 1. Per tant era evident que qui tenia m\u00e9s possibilitats de domesticar l\u00b4agricultura era la gent que vivia al Kurdistan, a S\u00edria, nord d\u00b4Irak i nord d\u00b4Iran. Pel que fa als animals la cosa va ser igual. De 148 esp\u00e8cies de grans mam\u00edfers al m\u00f3n, al segle XIX nom\u00e9s se n\u00b4havien domesticat 14, de les que 7 eren origin\u00e0ries d\u00b4Orient Mitj\u00e0. \u00c0sia Oriental tenia 5 de les 14 esp\u00e8cies domesticables, Am\u00e8rica del Sud nom\u00e9s 1 i Am\u00e8rica del Nord, Austr\u00e0lia i \u00c0frica subsahariana cap. Queda clar que el clima i la geografia van propiciar el naixement de la cultura agr\u00edcola i ramadera, possibilitant alliberar m\u00e9s energia que alhora va propiciar m\u00e9s reproducci\u00f3 seguint l\u00b4equaci\u00f3 b\u00e0sica de la naturalesa: individu + energia = Individu.
\nEl segon exemple \u00e9s el de la revoluci\u00f3 industrial. Ian Morris<\/strong>, en el llibre on narra l\u00b4evoluci\u00f3 de la humanitat, explica que al segle XI a la Xina sabien fondre ferro, fer peces de fundici\u00f3 i ja havien substitu\u00eft la llenya pel carb\u00f3 per cremar, arran de la pen\u00faria que provocava l\u00b4\u00fas de combustible per a la fundici\u00f3. Tamb\u00e9 havien desenvolupat una m\u00e0quina de filar no massa llunyana que la que es va inventar segles m\u00e9s tard en la revoluci\u00f3 industrial. Europa occidental va necessitar esperar al segle XVIII per arribar a la fundici\u00f3, a l\u00b4\u00fas del carb\u00f3 i a la mecanitzaci\u00f3 de les feines. Per qu\u00e8 els xinesos no van fer la revoluci\u00f3 industrial al segle XI? Segurament perqu\u00e8 no els feia falta, ja tenien prou producci\u00f3 pel que necessitaven. El que va fer diferent el cam\u00ed \u00e9s que a Europa hi havia hagut la globalitzaci\u00f3, el comer\u00e7 amb l\u00b4atl\u00e0ntic, l\u00b4enviament de cot\u00f3 d\u00b4Am\u00e8rica a Europa, el domini de la navegaci\u00f3, el comer\u00e7 triangular d\u00b4esclaus, cot\u00f3 i rom, fet que va portar a l\u00b4economia a fer un salt mai vist i a necessitar m\u00e9s producci\u00f3 i, per descomptat, a resoldre els problemes que anaven sorgint: l\u00b4invent de la m\u00e0quina de vapor per James Watt es va deure a la necessitat d\u00b4extreure l\u00b4aigua de les mines de carb\u00f3, que limitava la seva producci\u00f3.
\nLa conclusi\u00f3 que en podem extreure \u00e9s que els canvis s\u00f3n necessaris per poder avan\u00e7ar i que sovint aquests es deuen a condicions externes (canvi clim\u00e0tic, emigracions, malalties) o a l\u00b4atzar, per\u00f2 gaireb\u00e9 sempre hi ha una aproximaci\u00f3 hist\u00f2rica. Per exemple, per qu\u00e8 els xinesos no havien descobert primer Am\u00e8rica quan va tenir el per\u00edode florescent en la seva economia al segle XI? Perqu\u00e8 no dominaven prou la navegaci\u00f3 i no havien tingut el moviment renaixentista que hi va haver a Europa i que va propiciar les ganes de dibuixar mapes i de descobrir m\u00f3n. Aix\u00f2 va fer aflorar els aventurers espanyols i portuguesos, per\u00f2 el moviment venia de Flor\u00e8ncia i del comer\u00e7 amb orient de Ven\u00e8cia.
\nLa globalitzaci\u00f3 ha portat el m\u00f3n a un canvi important. Si b\u00e9 l\u00b4especialitzaci\u00f3 en les tasques del treball implica que l\u00b4economia millora, la globalitzaci\u00f3 ha comportat molts sacrificis i desequilibris que cal refer.
\nLa posici\u00f3 de Donald Trump<\/strong> amb el proteccionisme \u00e9s comprensible: els estats de l\u00b4interior d\u00b4EUA no han pogut millorar la seva productivitat i fer front als productes exteriors, segurament perqu\u00e8 el d\u00f2lar est\u00e0 massa revaluat degut als negocis financers i de comer\u00e7 dels estats de l\u00b4Atl\u00e0ntic i del Pac\u00edfic. La mateixa cosa ha passat a Anglaterra entre els negocis de la City i la ind\u00fastria que ha tancat. I una cosa semblant passa a la resta d\u00b4Europa entre les economies del nord i les del sud.
\nPer\u00f2 a la globalitzaci\u00f3 li hem d\u00b4afegir el canvi clim\u00e0tic. El proteccionisme no resoldr\u00e0 el problema, per\u00f2 potser for\u00e7ar\u00e0 a trobar la soluci\u00f3. La meva esperan\u00e7a \u00e9s que els aranzels permetin resoldre definitivament la taxa de CO2 per impulsar la nova economia descarbonitzada. Nom\u00e9s una pinzellada per entendre-ho: la taxa de carboni que preveu la llei de canvi clim\u00e0tic de Catalunya \u00e9s de 10 \u20ac\/t de CO2, per\u00f2 per desenvolupar el gas renovable necessitem que el seu import arribi a 400 \u20ac\/t CO2. I aix\u00f2 nom\u00e9s es pot fer si un aranzel protegeix l\u00b4economia d\u00b4un espai. Per tant, benvinguts els canvis, gaireb\u00e9 diria benvingut disruptor Trump.<\/p>\n

Tweet <\/a> <\/div>\r\n\t\t