La setmana passada vaig ser a Amsterdam, on particip\u00e0vem en una fira internacional de productes de neteja. Durant els cinc dies que vaig passar-hi, vaig observar els milers de bicicletes que conformen el peculiar sistema de mobilitat d\u00b4aquesta ciutat. Amsterdam viu hiverns molt freds i amb una humitat que cala fins als ossos. Des del novembre fins a l\u00b4abril tenen temperatures m\u00ednimes per sota de 4 graus i m\u00e0ximes inferiors a 9 graus, amb una mitjana de 9 dies de pluja per mes. No \u00e9s un pa\u00eds on plogui gaire, amb una mitjana anual de 770 litres\/m2. Amb aquest clima fred, els ciutadans es mouen combinant la bicicleta amb el tramvia i el metro, passant aquests sovint per les mateixes vies. Els milers de bicicletes circulen per carrils bici a una velocitat sorprenentment alta (no passegen, es desplacen) i aparquen vora les estacions de metro o en els nombrosos aparcaments adients. L\u00b4aparcament \u00e9s ca\u00f2tic: sembla impossible que un usuari arribi a trobar la seva bicicleta. Ens van explicar que hi ha robatoris, per\u00f2 no \u00e9s greu perqu\u00e8 pots comprar una bicicleta per 10 euros. Una altra cosa que sorpr\u00e8n \u00e9s que les motocicletes, amb est\u00e8tica de vespa, tamb\u00e9 poden circular pel carril bici, per\u00f2 nom\u00e9s les de matr\u00edcula blava perqu\u00e8 tenen limitada la cilindrada a 25 cc. Ni les bicicletes ni les vespes de 25 porten casc. Ni un!
\nEl model d\u00b4Amsterdam \u00e9s un model v\u00e0lid per a la mobilitat de la futura societat descarbonitzada i \u00e9s un model que haur\u00edem d\u00b4adaptar a Catalunya: una combinaci\u00f3 de bicicleta el\u00e8ctrica i tramvia o autob\u00fas el\u00e8ctric. Cada vegada es veuen m\u00e9s bicicletes plegables en el trajecte d\u00b4AVE Girona-Barcelona, la qual cosa vol dir que els joves estan descobrint els avantatges d\u00b4aquest model.
\nLa meva paraula preferida en l\u00b4\u00e0mbit de la transici\u00f3 energ\u00e8tica \u00e9s \u00abdisrupci\u00f3\u00bb. La cito sovint perqu\u00e8 molta gent pensa que podrem canviar el nostre model energ\u00e8tic sencer per un altre de ben diferent sense haver de fer cap adaptaci\u00f3 social. No canviarem tots els cotxes i camions per uns altres d\u00b4el\u00e8ctrics. El que ens ve a sobre \u00e9s molt complicat: una volatilitat de preus que obligar\u00e0 a ser molt flexibles en l\u00b4\u00fas de l\u00b4energia, i que ens far\u00e0 assimilar que no podr\u00e0 ser tot el\u00e8ctric perqu\u00e8 no hi ha prou espai per fer-ho tot amb plaques fotovoltaiques o amb parcs e\u00f2lics. Primer cal disminuir el consum, despr\u00e9s podrem generar el que ens faci falta amb tecnologia renovable. Per\u00f2 el cavall de batalla \u00e9s com resoldre la sobregeneraci\u00f3 el\u00e8ctrica tant a l\u00b4estiu amb el sol com a l\u00b4hivern amb el vent. Cal trobar sistemes per emmagatzemar l\u00b4electricitat (m\u00e9s centrals de bombeig i bateries), cal desenvolupar usos alternatius i flexibles a la ind\u00fastria (caldera de vapor el\u00e8ctrica i resist\u00e8ncies en substituci\u00f3 de gas) i cal desenvolupar la generaci\u00f3 d\u00b4hidrogen en els moments de sobreproducci\u00f3 renovable.
\nUna de les idees m\u00e9s brillants que est\u00e0 comen\u00e7ant a fer cam\u00ed \u00e9s la transformaci\u00f3 del sistema gas\u00edstic per injectar-hi gas renovable. Els francesos estimen que a l\u00b4any 2050 utilitzaran el 100% del gas que consumeixen ara en forma renovable. Torna a ser una disrupci\u00f3 en el m\u00f3n de l\u00b4energia. Sabem produir biog\u00e0s en el tractament de purins, de fangs de les depuradores, de residus d\u00b4escorxadors i de residus s\u00f2lids urbans, mitjan\u00e7ant tractaments anaer\u00f2bics, una fermentaci\u00f3 en abs\u00e8ncia d\u00b4oxigen. El gas obtingut \u00e9s un gas heterogeni, amb un contingut de met\u00e0 (CH4) entre 60 i 80%, amb molt di\u00f2xid de carboni (CO2) entre un 30 i un 40%, amb hidrogen (H2) entre un 5 i un 10% i amb altres components com l\u00b4\u00e0cid sulfh\u00eddric (H2S) altament corrosiu. El poder calor\u00edfic d\u00b4aquest gas \u00e9s de mitjana de 5.500 kcal\/m3, gaireb\u00e9 la meitat del gas natural comercial, per la qual cosa li cal un tractament important per a ser injectat a la xarxa de gas convencional. A banda de filtrar-lo de sulfh\u00eddric i de CO2, cal additivar-lo amb hidrogen provinent de la seva generaci\u00f3 en per\u00edodes de sobreproducci\u00f3 el\u00e8ctrica per corregir la seva capacitat calor\u00edfica.
\nPer aix\u00f2 \u00e9s important el projecte de gas renovable, perqu\u00e8 permet produir un gas provinent de residus i de la pir\u00f2lisi de biomassa, i corregir-lo amb hidrogen procedent de l\u00b4excedent d\u00b4electricitat d\u00b4un sistema el\u00e8ctric renovable. Mata dos ocells d\u00b4un mateix tret i evita haver de construir infraestructures el\u00e8ctriques impossibles per resoldre la transici\u00f3 energ\u00e8tica nom\u00e9s amb electricitat. Avui el 60% de l\u00b4energia prim\u00e0ria que consumim \u00e9s en forma de gas i petroli, pretendre que tot aix\u00f2 es faci amb electricitat \u00e9s una quimera. En canvi mantenir el gas com a font energ\u00e8tica a la ind\u00fastria i pensar en el transport amb gas \u00e9s una soluci\u00f3 raonable, a la que nom\u00e9s ens falta resoldre la tecnologia per filtrar, separar i additivar el gas. A Catalunya hi ha una comunitat RIS3CAT per al desenvolupament d\u00b4aquesta tecnologia amb un projecte dit CO2SIN format pel consorci amb IREC, Gas Natural, CETAGUA, AMES, FAE, UPC i LABAQUA, finan\u00e7at per un programa FEDER de Catalunya 2014-2020. Donada de la import\u00e0ncia del tema pel nostre futur far\u00edem b\u00e9 que altres centres d\u00b4investigaci\u00f3 del pa\u00eds es dediquin a resoldre parts de la tecnologia que necessitarem per completar el cam\u00ed. Catalunya t\u00e9 l\u00b4oportunitat de liderar la part m\u00e9s important de la transici\u00f3 energ\u00e8tica, la d\u00b4integrar els excedents el\u00e8ctrics renovables. No haur\u00edem de perdre aquest tren.<\/p>\n