Les relacions entre Catalunya i Espanya, entre la meitat de catalans i altres que no hi estan d’acord, cada vegada s\u00f3n m\u00e9s dif\u00edcils. En lloc d’anar-se resolent, es van complicant. El full de ruta pensat per La Moncloa despr\u00e9s de les eleccions del 21-D era, segons ells, el de la restituci\u00f3 de la legalitat. I no, aix\u00f2 no ha estat aix\u00ed. El bloc independentista va aconseguir formar majoria al Parlament de Catalunya, malbaratant l’esquema de Madrid. El seu c\u00e0lcul era que, despr\u00e9s d’haver fet una proclamaci\u00f3 fallida de la Rep\u00fablica, els electors independentistes passarien factura als seus partits. No va ser aix\u00ed, ni sembla que ho hagi de ser en futures eleccions.<\/p>\n
Per qu\u00e8 els c\u00e0lculs de Madrid s\u00f3n erronis? Perqu\u00e8 esperen i volen una Catalunya com la que hi havia abans,\u00a0as usual<\/em>, per continuar com si no hagu\u00e9s passat res, i aix\u00f2 \u00e9s impossible. Les relacions entre Catalunya i Espanya s\u00f3n com aquella parella que es van con\u00e8ixer fa 40 anys i que ha evolucionat de forma diferent, de manera que ambd\u00f3s ara se senten m\u00e9s allunyats que no pas quan es van con\u00e8ixer. Arribada aquesta situaci\u00f3, moltes parelles se separen perqu\u00e8 no hi ha res a fer. Doncs aix\u00f2 \u00e9s el que passa entre aquests dos territoris, amb l’agreujant que per resoldre-ho s’ha volgut fer servir la viol\u00e8ncia… i ja sabeu, aquest \u00e9s un punt de no retorn en les relacions de parella. El conflicte, lluny d’anar a menys, cada dia, cada hora, cada segon, s’agreuja. Els catalans som malalts mentals, diuen, som supremacistes, etnicistes… gent a la qual cal aplicar un correctiu. I, segons el teorema\u00a0Forcadell<\/strong>, cada vegada que l’Estat actua acaba refor\u00e7ant el moviment independentista, avivant m\u00e9s i m\u00e9s les conviccions que ens allunyen d’ells.<\/p>\n He explicat aqu\u00ed les forces soterr\u00e0nies que porten l’elit espanyola a actuar aix\u00ed: una elit extractiva a Madrid i una pol\u00edtica de clientelisme a altres \u00e0rees d’Espanya. La primera satisf\u00e0 els interessos del PP i Cs i la segona, els interessos del PSOE. Per sota de tot, movent els fils hi ha\u00a0Aznar<\/strong>\u00a0i\u00a0Florentino<\/strong>. Per\u00f2 per seguir amb els seus interessos els cal que tot torni a ser com abans, \u00e9s a dir, que els catalans intervinguem en l’estabilitat de la pol\u00edtica espanyola, que no ens queixem si ens extreuen 16 o 18.000 milions, que treballem fort i exportem per fer surar l’economia espanyola, que innovem, que fem patents… per\u00f2 callats i obedients, disciplinats, sense fer perillar l’ordre establert.<\/p>\n No s’adonen que aix\u00f2 ja no \u00e9s possible. Deixar podrir les situacions, com fa\u00a0M. Rajoy<\/strong>, porta a sobrepassar certs llindars de no retorn, i aquesta vegada n’hem creuat uns quants. Som molts els que no \u00e9rem independentistes i ens hi hem tornat, molts no ens cr\u00e8iem el d\u00e8ficit fiscal i ara n’estem conven\u00e7uts, molts pens\u00e0vem que era millor estar units a Espanya i ara pensem que millor que no. Aix\u00f2 ha passat per haver superat repetidament els punts de no retorn. Un va ser el d\u00e8ficit fiscal, un altre l’atac al catal\u00e0 i a l’escola, un altre, el m\u00e9s fort, la viol\u00e8ncia dels piolins el dia del refer\u00e8ndum; un altre l’empresonament dels pol\u00edtics catalans, i ara cada dia que passa i en cada declaraci\u00f3, hi ha un punt m\u00e9s que ens allunya.<\/p>\n Queda clar, doncs, que qualsevol sortida passa per recon\u00e8ixer que la manera de veure i viure de la societat catalana est\u00e0 lluny de la de Madrid, que \u00e9s una barbaritat pretendre uniformitzar la manera de fer i l’est\u00e8tica de Catalunya amb la de la resta d’Espanya, si no \u00e9s que es vol fer per la via armada. Si a Madrid entenen aix\u00f2 potser trobarem un punt en com\u00fa o una sortida, per\u00f2 sembla que estem davant una equaci\u00f3 impossible de resoldre sense canviar els components, i aquests no els canviarem.<\/p>\n Ens acusen d’odi quan qui el practica sovint \u00e9s l’Estat. Ens acusen de supremacistes quan el seu complex d’inferioritat els porta a empresonar tothom, a interpretar les lleis de forma mal\u00e8vola i a pretendre legislar\u00a0ad-hoc<\/em>\u00a0contra pol\u00edtics catalans. S’han col\u00b7locat en una espiral de menyspreu contra Catalunya que fa que sigui impossible el retorn al\u00a0as usual<\/em>.<\/p>\n \u00c9s cert que la situaci\u00f3 pot esdevenir insuportable durant molt temps, tant per a nosaltres com per a ells, per\u00f2 el que ha passat fins ara mostra una evid\u00e8ncia: gaireb\u00e9 un any sense govern no ha enfonsat l’economia catalana, i un any m\u00e9s amb govern feble a Madrid pot tenir greus conseq\u00fc\u00e8ncies per a l’economia espanyola. Doncs aix\u00f2 \u00e9s el que vindr\u00e0. Divendres la prima de risc italiana va comen\u00e7ar a pujar per la incertesa del nou govern, essent un av\u00eds per a navegants per als economistes espanyols.<\/p>\n Si es continua sense admetre la difer\u00e8ncia d’idiosincr\u00e0sia entre Catalunya i Espanya, no nom\u00e9s les coses no es resoldran, alimentant m\u00e9s i m\u00e9s el teorema Forcadell, sin\u00f3 que hi ha el risc que l’economia espanyola entri en un nou forat que exigeixi la intervenci\u00f3 d’Europa en el seu control i es posi en una situaci\u00f3 de descens de creixement amb les conseq\u00fc\u00e8ncies de p\u00e8rdua de treball i de riquesa de la gent.<\/p>\n Pretendre una Catalunya\u00a0as usual<\/em>\u00a0implicaria voler una Catalunya amb esperit renovador, integrador, innovador, global, no pas una Catalunya sotmesa, treballadora, silent, endog\u00e0mica… en definitiva, esclava. Nom\u00e9s pot pretendre aix\u00f2 alg\u00fa que vol aix\u00f2 dels seus s\u00fabdits (i no assenyalo cap rei), alg\u00fa que ha fet aix\u00f2 en la seva hist\u00f2ria durant molts anys: Espanya\u00a0as usual<\/em>.<\/p>\n