{"id":1682,"date":"2018-05-06T06:34:24","date_gmt":"2018-05-06T04:34:24","guid":{"rendered":"http:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=1682"},"modified":"2018-05-07T06:35:08","modified_gmt":"2018-05-07T04:35:08","slug":"disfuncio-entre-economia-i-politica","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=1682","title":{"rendered":"Disfunci\u00f3 entre economia i pol\u00edtica"},"content":{"rendered":"

Des de fa anys, potser des de l\u00b4any 2012, la pol\u00edtica no pren mesures per impulsar l\u00b4economia. En tot cas les va prendre per frenar-la, amb els ajustos pressupostaris for\u00e7ats per la crisi. Les mesures que s\u00b4havien pres a l\u00b4any 2010 amb el pla Zapatero tampoc \u00e9s que fossin gaire brillants i servissin per enfortir l\u00b4economia, essent nom\u00e9s una tireta per anar fent.<\/p>\n

Malgrat que la pol\u00edtica no ha fet res per impulsar el sistema econ\u00f2mic, aquest ha anat agafant embranzida a partir de l\u00b4any 2013, sobretot a Catalunya. \u00c9s m\u00e9s, aquest moviment ens ha allunyat m\u00e9s d\u00b4Espanya. Aix\u00ed, si el 2012 el pes de l\u00b4economia catalana sobre Espanya era del 18,77%, a l\u00b4any 2017 va ser del 19,18%, en un augment progressiu. Aquesta mateixa evoluci\u00f3 en el cas de la la comunitat de Madrid va ser del 18,82% el 2012 i el 18,9% el 2017. Si analitzem les dades de l\u00b4atur, l\u00b4esquema \u00e9s igual: l\u00b4atur enregistrat a Catalunya el 2012 fou del 23,81%, quan a la resta d\u00b4Espanya va ser del 26,17%, essent l\u00b4any 2017 del 12,63% a Catalunya i del 17,33% a la resta d\u00b4Espanya. La velocitat amb la que s\u00b4ha corregit l\u00b4economia catalana respecte la d\u00b4Espanya \u00e9s impressionant. La difer\u00e8ncia en el percentatge d\u00b4ocupaci\u00f3 entre Catalunya i Espanya s\u00b4ha anat enfilant. Si el 2012 aquesta difer\u00e8ncia era del 9,91%, el 2014 ja era del 23% i el 2017 ha sigut del 37,3%. Per\u00f2 l\u00b4indicador que mostra que l\u00b4economia de Catalunya es separa de l\u00b4espanyola \u00e9s el de la productivitat. Aix\u00ed, si mesurem el valor de la producci\u00f3 hor\u00e0ria per a Catalunya el 2012 fou de 34,99 \u20ac\/h, pujant fins a 37,18 \u20ac\/h el 2017. A la resta d\u00b4Espanya el moviment va ser de 32,96 \u20ac\/h el 2012 fins 34,07 \u20ac\/h el 2017. Aix\u00ed, Catalunya ha millorat en aquests anys de crisi un 6,26% la seva productivitat, mentre que Espanya nom\u00e9s ho ha fet un 3,37%, la qual cosa indica que la velocitat de creuer de l\u00b4economia catalana \u00e9s el doble de l\u00b4espanyola.<\/p>\n

<\/div>\n
\"\"<\/p>\n
<\/div>\n<\/div>\n

La pregunta \u00e9s: com s\u00b4ho fa l\u00b4economia catalana sense ajuda pol\u00edtica, \u00e9s m\u00e9s, amb tots els entrebancs que posa la pol\u00edtica de Madrid per frenar-la? Quin \u00e9s l\u00b4element clau que permet sostenir aquest ritme? Sense dubte \u00e9s la capacitat d\u00b4emprenedoria, de resist\u00e8ncia, de resili\u00e8ncia, d\u00b4imaginaci\u00f3, de valentia per sortir de la geografia c\u00f2moda, de no dependre de la subvenci\u00f3. Encara aquesta setmana he explicat a un banquer com va ser de dif\u00edcil superar els anys 2009 i 2010. El 2009 havia comen\u00e7at la crisi i nosaltres hav\u00edem acabat una inversi\u00f3 de divuit milions (amb les dificultats que hi va haver per trobar el capital necessari). Doncs b\u00e9, quan vam voler posar-la en marxa ens vam trobar que per culpa de la crisi el nostre cr\u00e8dit comercial havia caigut perqu\u00e8 el pes de l\u00b4endeutament era massa alt. En aquell moment estava de moda treure cr\u00e8dit a tothom que tingu\u00e9s ratis d\u00b4endeutament alts, fruit de la crisi immobili\u00e0ria. Escolti, que nosaltres no tenim immobles, hem acabat una m\u00e0quina d\u00b4alt nivell tecnol\u00f2gic, els d\u00e8iem. No va servir de res. Vam haver d\u00b4aguantar dos anys sense poder fer funcionar la nova m\u00e0quina a temps complet per culpa d\u00b4haver fet una inversi\u00f3 mod\u00e8lica, contra el que feia tothom. Per\u00f2 ho vam aguantar. El 2012 va passar una cosa semblant, havent de renovar la central de cogeneraci\u00f3 s\u00ed o s\u00ed, sense que cap banc ens deix\u00e9s capital per fer-ho. Bankia va donar una lli\u00e7\u00f3 a La Caixa, BBVA i Santander i ens va ajudar a superar el moment. I el 2013 un decret del ministre Soria es va oblidar de nosaltres: va deixar de pagar un mili\u00f3 d\u00b4euros que va retornar dos anys despr\u00e9s. Des de llavors el cam\u00ed \u00e9s de creixement, exportaci\u00f3 i innovaci\u00f3. Aquesta hist\u00f2ria es repeteix a milers d\u00b4empreses catalanes, moltes de les quals s\u00b4havien ensopit durant el boom immobiliari. Superat el moment de la crisi, s\u00b4han concentrat en els seus \u00e0mbits i han aflorat, exportant i excel\u00b7lint.<\/p>\n

En una reuni\u00f3 d\u00b4empresaris de la Garrotxa he pogut constatar que totes les empreses han pujat al carro de l\u00b4expansi\u00f3, de la exportaci\u00f3 i de la innovaci\u00f3, per\u00f2 ara hi ha un fre molt important: manquen operaris formats, tot i que l\u00b4IES Garrotxa \u00e9s un bon planter. Per\u00f2 no n\u00b4hi ha prou. La comarca t\u00e9 poca poblaci\u00f3 i cal importar treballadors de fora. Per exemple, caldria portar joves formats en formaci\u00f3 professional en mecatr\u00f2nica, electrot\u00e8cnia, rob\u00f2tica i laboratori alimentari des d\u00b4altres indrets geogr\u00e0fics. Tamb\u00e9 cal fer una aposta decidida pels t\u00edtols en administraci\u00f3 en exportaci\u00f3 i en operador log\u00edstic. I per fer-ho, cal ampliar els instituts de FP alhora que constru\u00efm habitatges de 40 m2 per a l\u00b4aterratge de joves amb formaci\u00f3. Per a tot aix\u00f2 necessitem anar de la m\u00e0 de l\u00b4administraci\u00f3.<\/p>\n

Per\u00f2 si volem continuar amb el ritme de creixement que tenim, cal invertir en coses que han quedat petites, com per exemple en el corredor mediterrani, cal afavorir l\u00b4autoconsum el\u00e8ctric i impulsar l\u00b4energia e\u00f2lica a l\u00b4Alt Empord\u00e0, la biomassa per la generaci\u00f3 de calor i el biog\u00e0s a trav\u00e9s de purins. Per a tot aix\u00f2 ens fa falta tenir una administraci\u00f3 amb un govern que estigui per a la feina i amb prou pressupost per resoldre aquests entrebancs. Tot i que, si no \u00e9s aix\u00ed, penso que els empresaris haurem de fer-nos-ho sols, creant la nostra formaci\u00f3 interna, construint habitatges amb acords amb els ajuntaments i resolent els temes energ\u00e8tics com puguem. Per\u00f2 no em negareu que despr\u00e9s de l\u00b4esfor\u00e7 que ha fet el m\u00f3n empresarial en els \u00addarrers vuit anys ja comen\u00e7a a tocar que l\u00b4administraci\u00f3 ajudi a superar els impediments que anem trobant en el nostre creixement i faci la seva feina.<\/p>\n

Tweet <\/a> <\/div>\r\n\t\t