{"id":168,"date":"2010-07-26T09:49:24","date_gmt":"2010-07-26T07:49:24","guid":{"rendered":"http:\/\/74.53.186.210\/~jvilacat\/ca\/?p=168"},"modified":"2010-07-26T09:49:24","modified_gmt":"2010-07-26T07:49:24","slug":"s%c2%b4ha-acabat-un-altre-curs","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=168","title":{"rendered":"S\u00b4ha acabat un altre curs"},"content":{"rendered":"

<\/embed><\/object><\/p>\n

Anem passant fulls del calendari a tota velocitat com aquell que no vol i els cursos escolars canvien r\u00e0pidament. Tan aviat tenim els nostres fills fent P3 com ja els veiem acabant batxillerat. Tenir un fill a l’institut i una dona mestra em permet observar de prop els problemes de l’ensenyament. La meva visi\u00f3, per\u00f2, no \u00e9s nom\u00e9s la de pare, sin\u00f3 tamb\u00e9 la d’un empresari preocupat per la formaci\u00f3. Sovint he explicat que el nivell de benestar de la nostra societat dep\u00e8n de la competitivitat de la nostra economia, que alhora dep\u00e8n del nivell de formaci\u00f3 general. No parlo nom\u00e9s de la formaci\u00f3 dels treballadors, sin\u00f3 tamb\u00e9 de la dels empresaris i de la dels pol\u00edtics. Fa un any em queixava que no es dedica prou temps a l’ensenyament de les matem\u00e0tiques, cosa que repercuteix en una formaci\u00f3 incompleta de la l\u00f2gica, del sentit com\u00fa que tant es troba a faltar en el dia a dia.
\nNo fa gaire vaig escoltar la conversa d’un alumne amb una professora d’institut. Que si el curs ha anat b\u00e9, que si l’any que ve acabo l’ESO, que si voldria fer el batxillerat tecnol\u00f2gic,… fins que la pregunta va ser sobre quants alumnes de la seva classe havien aprovat. Un 60%, va respondre ell. No, no, digue’m quants alumnes van aprovar l’\u00faltim trimestre, li va demanar la professora. Ah!, nom\u00e9s el 30%. El curs el van arribar a aprovar perqu\u00e8 els ex\u00e0mens de repesca eren fets perqu\u00e8 ning\u00fa suspengu\u00e9s, va contestar ell.
\nM’agrada veure el temari de les assignatures que estudia el meu fill. Sovint les comparo, edat per edat, amb les que jo estudiava i quedo meravellat del material i del contingut de les mateixes. Qui ho ?hagu\u00e9s tingut! Em v\u00e9nen temptacions de fer-me professor d’institut, encara que tothom em diu que seria un p\u00e8ssim ?ensenyant. Tamb\u00e9 valoro positivament els centres i els professors, sempre amb la relativitat oportuna. Si la majoria dels alumnes d’ESO aprovessin el curr\u00edculum establert resoldr\u00edem bona part dels problemes de la societat. La infraestructura, el pressupost, el material i els professors que ara hi ha ho haurien de permetre, ja que no estan tan malament.
\nPer\u00f2 no, el resultat \u00e9s que 5 de cada 10 alumnes no acaba l’ESO i que uns altres 2 l’acaben amb el t\u00edtol sense tenir el nivell requerit. El frac\u00e0s escolar espanyol \u00e9s el doble del de la mitjana europea. Una part es deu a q\u00fcestions d’organitzaci\u00f3 i a una inversi\u00f3 inadequada a ensenyament, per\u00f2 \u00e9s segur que la major dificultat es troba en altres disfuncions de la societat, essent el punt m\u00e9s important la desmotivaci\u00f3 dels joves per l’estudi.
\nEl meu fill m’ha explicat que un alumne xin\u00e8s, que coincideix aquests dies amb ell estudiant angl\u00e8s, t\u00e9 un horari escolar que va de les 8 h a les 22 h, que tot el dia \u00e9s a l’escola i que el seu m\u00e8tode d’aprenentatge \u00e9s molt ineficient. M’explica que el problema \u00e9s la complexitat de la llengua mandar\u00ed. Malgrat aquests obstacles cada any surten m\u00e9s enginyers a la Xina que a la resta del m\u00f3n. La for\u00e7a de la societat xinesa rau en l’ambici\u00f3, en les ganes de superaci\u00f3 de la pobresa hist\u00f2rica. L’ambici\u00f3 \u00e9s una de les claus de la motivaci\u00f3, \u00e9s el potencial necessari perqu\u00e8 flueixi l’energia per estudiar. Pensar que hem de motivar els alumnes comprant-los les ganes i que els hem d’ensenyar com si es tract\u00e9s d’un joc \u00e9s un error. La motivaci\u00f3 ha de venir perqu\u00e8 els hem de conv\u00e8ncer que sense estudiar no hi ha \u00e8xit en la societat del futur, deixant clar que aquesta acci\u00f3 requereix esfor\u00e7, que la vida \u00e9s dura i que cal lluitar per sortir-te’n. Fixeu-vos que el discurs \u00e9s justament el contrari del que s’ha fet fins ara: durant els 10 anys que ha durat la borratxera immobili\u00e0ria ha estat clar pels joves que per triomfar no s’havia de tenir coneixements, sin\u00f3 cara dura. Els referents de la joventut no s\u00f3n persones amb dedicaci\u00f3 professional, ni cient\u00edfics perseverants, no, els referents s\u00f3n persones milion\u00e0ries, esportistes medi\u00e0tics o gent de la far\u00e0ndula televisiva.
\nEl problema ve de m\u00e9s enrere, quan els pares i els educadors vam decidir embolcallar els nostres fills en cot\u00f3, donant-los totes les seves demandes, evitant-los esfor\u00e7os,… planyent-los en exc\u00e9s. Fins que no tinguem clar que les taules de multiplicar s\u00f3n necess\u00e0ries i que per aprendre-les cal un esfor\u00e7, que el teorema de Pit\u00e0gores requereix exercitar-lo per tenir prou domini, fins que no es s\u00e0piguen tots els complements de les oracions a base de repetir-les, fins que no entenguin les reaccions qu\u00edmiques a base d’estudiar-les, fins que no s’hagin llegit un munt de llibres imprescindibles,… la formaci\u00f3 no ser\u00e0 la que ha de ser.
\nLlegeixo que el frac\u00e0s escolar dep\u00e8n del nivell educatiu dels pares m\u00e9s que no pas del sociecon\u00f2mic: el 20% dels alumnes amb pares universitaris (el 15,7% de la poblaci\u00f3 catalana) pateixen risc de frac\u00e0s, percentatge que s’eleva al 46,2% en el cas de pares amb estudis primaris (el 61,4% de la poblaci\u00f3) i al 62,9% en el cas de pares sense estudis (el 22,9% de la poblaci\u00f3). Si apliquem els percentatges ponderats, el risc de frac\u00e0s escolar total a Catalunya \u00e9s del 45,9%. Es pot millorar aquest frac\u00e0s? Evidentment s\u00ed. Per un costat la fi del treball massiu a la construcci\u00f3 far\u00e0 part de la feina, impulsant m\u00e9s joves a estudiar. Per l’altre, manca una campanya de promoci\u00f3 de l’estudi i de referents que hi ?acompanyin.
\nLlegeixo un treball excel\u00b7lent fet als Estats Units (Perry preschool program) on s’ha estudiat dos grups a l’atzar d’un col\u00b7lectiu de perfil sociol\u00f2gic baix. A un dels grups se’ls va tractar amb classes durant 2,5 hores cada dia, a m\u00e9s de visites setmanals a les seves fam\u00edlies de 90 minuts de durada. A l’altre grup nom\u00e9s se’l va observar. El programa es va aplicar durant 30 setmanes a l’any entre els anys 1962 i 1967 i el control s’ha fet durant 40 anys. El resultat del programa va ser una millora de la meitat del frac\u00e0s escolar i el resultat final \u00e9s que el percentatge d’individus que ara cobren m\u00e9s de 2.000 d\u00f2lars al mes augmenta del 7% al 28%, els que tenen habitatge propi del 13% al 36% i el dels que mai necessiten assist\u00e8ncia social passa del 14% al 29%. Cal afegir que l’\u00edndex de criminalitat ha baixat a la meitat.
\nPer tant, es pot concloure que s\u00ed, que \u00e9s possible reduir el frac\u00e0s escolar, una part amb mesures senzilles de promoci\u00f3 i publicitat i, la part m\u00e9s dif\u00edcil (la que pertany a una certa capa migrat\u00f2ria), amb m\u00e9s inversi\u00f3 pressupost\u00e0ria.<\/p>\n

Tweet <\/a> <\/div>\r\n\t\t