{"id":1677,"date":"2018-04-22T06:45:49","date_gmt":"2018-04-22T04:45:49","guid":{"rendered":"http:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=1677"},"modified":"2018-04-23T06:46:32","modified_gmt":"2018-04-23T04:46:32","slug":"transicio-energetica-disrupcio","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=1677","title":{"rendered":"Transici\u00f3 energ\u00e8tica: disrupci\u00f3"},"content":{"rendered":"

Divendres, el programa\u00a0Fem Soroll<\/em>\u00a0de la Cadena SER es va fer des de Susqueda per celebrar els cinquanta anys de la inauguraci\u00f3 de la presa. Hi vam participar persones relacionades amb l’operaci\u00f3 di\u00e0ria de la presa, experts en energia, ambient\u00f2legs, l’alcaldessa del poble i escriptors. En\u00a0M\u00e0xim Castillo<\/strong>, conductor del programa, ens va preguntar si s’est\u00e0 fent b\u00e9 la transici\u00f3 energ\u00e8tica. Rotundament no, li vaig contestar. Que l’objectiu final sigui a l’any 2050 no ha de ser excusa per no anar fent el cam\u00ed. La ra\u00f3 del meu pessimisme \u00e9s que el canvi no \u00e9s nom\u00e9s tecnol\u00f2gic sin\u00f3, sobretot, cultural. La soluci\u00f3 \u00e9s electrificar la societat per millorar l’efici\u00e8ncia energ\u00e8tica i assolir la m\u00e0xima generaci\u00f3 renovable i aix\u00f2, tal com estan les coses, \u00e9s missi\u00f3 impossible. Una fam\u00edlia consumeix uns 15 kWh cada dia. Si hi afegim la calefacci\u00f3 i l’aire condicionat el consum puja a 32 kWh\/dia. Si hi afegim la c\u00e0rrega d’un cotxe el\u00e8ctric amb un recorregut diari de 80 km, suficient per anar a la feina i tornar, el consum puja fins a 45 kWh\/dia; \u00e9s a dir, hem augmentat el consum el\u00e8ctric de 15 a 45, unes 3 vegades m\u00e9s. Aix\u00f2 vol dir que la generaci\u00f3 el\u00e8ctrica del pa\u00eds \u00e9s insuficient, que les l\u00ednies d’alta tensi\u00f3 s\u00f3n insuficients i que \u00e9s molt dif\u00edcil augmentar la pot\u00e8ncia de forma important a tots els habitatges. El cam\u00ed \u00e9s el de l’autoconsum e\u00f2lic i fotovoltaic emmagatzemat en bateries.<\/p>\n

Fer-ho possible implica canviar els h\u00e0bits de consum el\u00e8ctric. Per exemple, aplicant de forma autom\u00e0tica la no simultane\u00eftat del consum: no haurien de funcionar al mateix temps la rentadora, l’assecadora, el microones i el cotxe el\u00e8ctric, cal que nom\u00e9s es produeixi un d’aquests consums al mateix temps. No \u00e9s dif\u00edcil si s’automatitza aquest control, fent que els endolls d’aquests aparells siguin intel\u00b7ligents, tecnologia avui al nostre abast.<\/p>\n

<\/div>\n

En M\u00e0xim va preguntar si a Catalunya ho ten\u00edem b\u00e9 per fer la transici\u00f3 energ\u00e8tica. Fatal, li vaig dir. Catalunya t\u00e9 el 50% d’energia nuclear que caldria substituir per renovable, amb territoris com les Terres de l’Ebre i a l’Empord\u00e0 que no volen sentir a parlar de nous parcs e\u00f2lics.<\/p>\n

L’error de l’enfocament actual de la transici\u00f3 energ\u00e8tica prov\u00e9 de voler persistir en les pr\u00e0ctiques habituals per\u00f2 de forma electrificada. Un exemple d’aix\u00f2 \u00e9s el frac\u00e0s del tramvia de Barcelona. El debat es fa amb la hip\u00f2tesi que la mobilitat de la ciutat ser\u00e0 igual, amb els cotxes d’ara. \u00c9s evident que en una ciutat eminentment de cotxes el tramvia fa nosa i el model ha de ser canviar el nivell per sobreviure al col\u00b7lapse (per aix\u00f2 hi ha al metro sota terra). Per\u00f2 la ciutat del futur no \u00e9s una ciutat de cotxes el\u00e8ctrics, \u00e9s una ciutat amb mobilitat nodal, que combina transport p\u00fablic i \u00fas de bicicleta el\u00e8ctrica. Amb aquest model, feu l’esfor\u00e7 d’imaginar com es porta la bicicleta al metro o es puja en un autob\u00fas el\u00e8ctric. No, la soluci\u00f3 a la mobilitat en bicicleta \u00e9s el tramvia que circula al mateix nivell del carrer. I la discussi\u00f3 no ha de ser com es connecta per la Diagonal, sin\u00f3 quantes noves l\u00ednies es faran per creuar la ciutat d’un costat a un altre, amb caten\u00e0ria o sense.<\/p>\n

<\/div>\n

El principal component en la transici\u00f3 energ\u00e8tica \u00e9s la negaenergia, la que no es fa servir. L’electrificaci\u00f3 ajudar\u00e0 a millorar la efici\u00e8ncia, per\u00f2 cal canviar molts usos. Per exemple, la compra per internet, de moment, no va pel bon cam\u00ed: augmenta l’embalatge dels productes i fa circular molts m\u00e9s vehicles per la seva distribuci\u00f3, quan el que caldria des del punt de vista energ\u00e8tic seria obtenir els productes a granel i comprar-los a peu. Veurem si aquest model es podr\u00e0 adaptar a les noves circumst\u00e0ncies.<\/p>\n

No hem de perdre de vista la millora tecnol\u00f2gica. Possiblement no eliminarem el gas natural sin\u00f3 que el substituirem per gas sint\u00e8tic o biog\u00e0s. El gas sint\u00e8tic es troba en fase de laboratori fent reaccionar CO2 amb hidrogen obtingut per electricitat sobrant del sistema. El biog\u00e0s \u00e9s l’aposta francesa pel 2050, barrejant gas obtingut per la depuraci\u00f3 de purins, aig\u00fces residuals i residus org\u00e0nics en una proporci\u00f3 del 70% a la que s’afegiria un 30% d’hidrogen per compensar el poder calor\u00edfic. Aix\u00f2 i la gasificaci\u00f3 d’altres residus i de la fusta, em semblen un cam\u00ed b\u00e0sic per no posar tots els ous en el cistell el\u00e8ctric.<\/p>\n

Explicant aix\u00f2, hom pot pensar que ja estem fent el cam\u00ed. No \u00e9s cert, estem aturats. Cal iniciar una transformaci\u00f3 profunda de la societat al costat de la qual totes les pol\u00edtiques actuals s\u00f3n tan sols anecd\u00f2tiques. Si no es planteja de forma concreta l’objectiu a assolir, un nivell baix en emissions de CO2, la transici\u00f3 no es far\u00e0. Nosaltres fabriquem paper amb emissions zero i puc veure l’impacte que aix\u00f2 t\u00e9 en el valor del producte: a banda de generar simpaties entre amics i clients, no t\u00e9 cap m\u00e9s valor. No el tindr\u00e0 fins que el comprador no disposi de les dades d’emissi\u00f3 de tots els productes i pugui mirar l’etiqueta quan compra i adquirir a igualtat de preu el que tingui menys emissions.<\/p>\n

\u00c9s molt dif\u00edcil avan\u00e7ar amb el nivell de formaci\u00f3 que t\u00e9 la societat, cosa que vol dir que amb voluntarismes no anem enlloc i que cal obligar a fer el cam\u00ed. L’\u00fanica soluci\u00f3 que veig \u00e9s posar en marxa la taxa de carboni dels cinc punts: una taxa intensa, universal, neutre fiscalment, progressiva i aplicada a trav\u00e9s d’aranzels. La disrupci\u00f3 que cal emprendre \u00e9s massa forta perqu\u00e8 es faci per ella sola o per millores tecnol\u00f2giques sense una regulaci\u00f3 ambiciosa.<\/p>\n

Tweet <\/a> <\/div>\r\n\t\t