En el m\u00f3n de l\u00b4enginyeria hi ha un concepte que s\u00b4anomena velocitat cr\u00edtica. Apareix quan posem un material a una elevada velocitat de rotaci\u00f3. Quan fem rodar un objecte a gran velocitat sobre ell mateix i el sotmetem a una gran for\u00e7a centr\u00edfuga, les mol\u00e8cules del material tendeixen a separar-se, trencant els enlla\u00e7os qu\u00edmics que les lliguen entre s\u00ed. En els meus primers anys de vida professional recordo que hav\u00edem de calcular els cons d\u00b4un embarrat de la m\u00e0quina de paper. Eren cons fets de fundici\u00f3 grisa a Tallers Alberch de Girona, calia calcular-los b\u00e9 perqu\u00e8 la cohesi\u00f3 interna del ferro gris \u00e9s molt feble. Avui els materials que fem servir s\u00f3n molt sofisticats. Per exemple, en un rotor d\u00b4una turbom\u00e0quina \u00e9s f\u00e0cil trobar velocitats de 10.000 revolucions per minut (els turbos dels cotxes van a 100.000 rpm, perqu\u00e8 us en feu una idea) i tenim corrons a les m\u00e0quines girant a 1.000 rpm amb pesos de 2.000 kg. Els rotors de les turbom\u00e0quines es fabriquen en alumini, titani o amb fibra de carboni, mentre que els corrons es fabriquen amb acer centrifugat per evitar tenir porositats al mig del material. Tot plegat es mecanitza amb precisi\u00f3 per dins i per fora i es sotmet a una operaci\u00f3 d\u00b4equilibrat a 6 vegades l\u00b4acceleraci\u00f3 de la gravetat. Aix\u00ed ho fem per suportar la for\u00e7a centr\u00edfuga en el m\u00f3n de l\u00b4enginyeria moderna.
\nTot aix\u00f2 ho explico per fer un s\u00edmil amb el que est\u00e0 vivint Espanya. El conflicte entre Catalunya i Espanya ha assolit, sense cap dubte, molta acceleraci\u00f3. El poder de Madrid ha perdut el control de si mateix, ha deixat de raonar i es deixa portar pel que jo anomeno cervell de la pr\u00f2stata: per les ganes de revenja. La detenci\u00f3 aquesta setmana de la Tamara Carrasco del CDR de Viladecans, acusada per terrorisme, mostra fins a quin punt el poder de Madrid ha perdut els papers i aix\u00f2 \u00e9s una bona not\u00edcia. Fixeu-vos en la reacci\u00f3 del ministre Rafael Catal\u00e1 al congr\u00e9s, interpel\u00b7lant a Carles Campuzano perqu\u00e8 portava un lla\u00e7 groc a la solapa, o els moviments desesperats per controlar l\u00b4opini\u00f3 p\u00fablica internacional: mostren que han perdut el domini del relat en l\u00b4opini\u00f3 p\u00fablica en els territoris on no controlen els mitjans de comunicaci\u00f3.
\n\u00c9s evident que, mentre duri aquesta actitud i Madrid persisteixi en aquesta manera d\u00b4actuar, el conflicte no entrar\u00e0 en vies de soluci\u00f3, essent avui molt llu\u00adnyana la percepci\u00f3 que el poder entri en una fase de calma i reflexi\u00f3. L\u00b4Estat est\u00e0 accelerat i, el que \u00e9s m\u00e9s important, li agrada aquesta situaci\u00f3, el fa sentir-se b\u00e9 amb el passat imperial, li fa circular l\u00b4adrenalina pels passadissos del poder… el fa trempar. En aquesta circumst\u00e0ncia, no serveix de res ser d\u00f2cil i abaixar el cap, perqu\u00e8 ens l\u00b4enfonsaran a terra fins que esgotin l\u00b4adrenalina i la testosterona que els guia. El que cal, penso, \u00e9s posar m\u00e9s energia al conflicte, accelerar-lo m\u00e9s, fins arribar a la velocitat cr\u00edtica.
\nQuan fa anys es va enfocar el xoc de poders, al voltant del 2012, quan es reflexionava qu\u00e8 passaria quan arrib\u00e9s el moment, recordo que d\u00e8iem: no s\u00b4atreviran a tancar el president… o b\u00e9, no ens podran tancar a tots a la pres\u00f3 perqu\u00e8 \u00e9s impossible. Apliquen la mateixa t\u00e0ctica que van fer al pa\u00eds Basc, per\u00f2 amb diverses difer\u00e8ncies substancials: all\u00e0 els independentistes eren 300.000 i aqu\u00ed som dos milions, all\u00e0 era un sector ideol\u00f2gic de la societat i aqu\u00ed \u00e9s transversal. Doncs b\u00e9, ja som on hav\u00edem dit i hauria de passar el que vam reflexionar llavors: cal que ens vulguin ficar a tots a la pres\u00f3, que els fem nosa tots els dos milions, que no s\u00e0piguen com desfer el nus que han creat. Mentre el poder de Madrid fa aix\u00f2 no governa i tard o d\u00b4hora els passar\u00e0 factura, com ja ho denota el conflicte del m\u00e0ster de Cifuentes. En l\u00b4\u00e0mbit pol\u00edtic, el PP i el PSOE es troben en caiguda lliure amb el risc de desapar\u00e8ixer i ja veurem qu\u00e8 ser\u00e0 capa\u00e7 de fer Ciutadans sense disposar d\u00b4una estructura de quadres estables i controlats.<\/p>\n
Si hem dit que el que cal \u00e9s accelerar la situaci\u00f3, col\u00b7lapsar la just\u00edcia, que cal ser m\u00e9s proactius i anar a l\u00b4ofensiva, convindria comen\u00e7ar a presentar querelles contra ells. El Parlament ha afirmat que tramitar\u00e0 una querella per prevaricaci\u00f3 contra el jutge Llarena i la Moncloa s\u00b4ha afanyat a dir que en respondran amb una altra querella per malversaci\u00f3 de fons del Parlament per haver-la presentat. Aquest \u00e9s el cam\u00ed: querelles i contraquereelles. Per exemple, convindria presentar querella contra el tinent coronel Diego P\u00e9rez de los Cobos per l\u00b41 d\u00b4octubre, per haver fet cas om\u00eds de la resoluci\u00f3 del TSJC que ordenava el tancament de col\u00b7legis electorals en cas de desobedi\u00e8ncia passiva, restringint-ho a l\u00b4acompanyament de les persones fins l\u00b4exterior sense utilitzar les porres. Cal assenyalar la responsabilitat que tenia el tinent, la jutge que l\u00b4ordenava i tamb\u00e9, evidentment, tots els policies que es tingui const\u00e0ncia que van actuar. I fer contraquerelles a tort i a dret fins que les neurones dels jutges entrin en curtcircuit i en facin una altra de grossa.
\nAccelerar el conflicte de forma pac\u00edfica implica mantenir el domini del relat a Catalunya i a l\u00b4exterior. \u00c9s l\u00b4\u00fanica via que el poder de Madrid ens deixa, ara per ara, i que ens permet evitar caure en un pou pels segles dels segles.
\nEl poder de Madrid \u00e9s molt fort, per\u00f2 el seu material \u00e9s de baixa qualitat. No \u00e9s fet de titani ni d\u00b4acer centrifugat, com les peces industrials de les que us parlava, ni est\u00e0 equilibrat. \u00c9s del segle XIX: de fundici\u00f3 grisa. Per poc que l\u00b4accelerem es descompondr\u00e0; estem a prop d\u00b4assolir la velocitat cr\u00edtica.<\/p>\n