El 2014, en una entrevista on em van preguntar per la independ\u00e8ncia de Catalunya, vaig respondre que era impossible la separaci\u00f3 econ\u00f2mica d\u00b4Espanya pel fet que l\u00b4estat de Madrid no podria suportar viure econ\u00f2micament sol. El distanciament entre Catalu\u00adnya i Espanya \u00e9s inevitable, ara cal veure a quina dist\u00e0ncia ens situarem. Els primers punts de desacord, al comen\u00e7ament, eren fiscals i culturals en base a la defensa del catal\u00e0, per\u00f2 ara ha aparegut tot un m\u00f3n en disc\u00f2rdia: un model de societat completament distant, un concepte de democr\u00e0cia radicalment diferent, un objectiu de societat dispar entre l\u00b4\u00abanar fent\u00bb espanyol i la globalitzaci\u00f3 catalana… en fi, una dissensi\u00f3 profunda, una ruptura, que fa dif\u00edcil trobar punts en com\u00fa.<\/p>\n
Els diaris alemanys avui conclouen que a Madrid ara mateix hi impera \u00abuna bogeria estranya\u00bb. Si estudien m\u00e9s a fons descobriran que \u00e9s la mateixa bogeria que aflora en molts moments de la hist\u00f2ria. \u00c9s la que els va portar a expulsar els jueus i els \u00e0rabs d\u00b4Espanya, la que van fer servir per colonitzar Am\u00e8rica, la que van utilitzar per colonitzar els catalans el 1714, la que va imperar quan van expulsar els francesos, la que els va impedir evitar la independ\u00e8ncia de les col\u00f2nies, la que va regnar durant la guerra civil i durant la posterior dictadura… Hi ha m\u00e9s anys de bogeria estranya en la hist\u00f2ria d\u00b4Espanya que no pas d\u00b4intel\u00b7lig\u00e8ncia tolerant i liberal. Espanya est\u00e0 sempre dominada per elits que la controlen i eviten que la democr\u00e0cia avanci. \u00c9s un pa\u00eds que no ha fet la revoluci\u00f3 burgesa ni la industrial, un fet que s\u00b4evidencia encara m\u00e9s despr\u00e9s d\u00b4entrar a la Uni\u00f3 Europea, on gaireb\u00e9 tothom ha fet aquest tr\u00e0nsit.<\/p>\n
El m\u00f3n s\u00b4havia pensat que una Espanya europea es modernitzaria i mimetitzaria els valors democr\u00e0tics i de control existents al vell continent. Per\u00f2 no. Espanya ha modernitzat les infraestructures i una part de l\u00b4economia, la que exporta (b\u00e0sicament catalana), per\u00f2 s\u00b4ha quedat el control extractiu de les elits i el control de l\u00b4aparell de l\u00b4Estat, col\u00b7locant jutges i personatges afins a les inst\u00e0ncies clau. Ha estat el contenci\u00f3s catal\u00e0, exigint la desaparici\u00f3 del d\u00e8ficit fiscal (que destrueix el model extractiu), el que ha desencadenat la rauxa de l\u00b4estat.<\/p>\n
Fer desapar\u00e8ixer el d\u00e8ficit fiscal catal\u00e0 implica una p\u00e8rdua de 8.000 milions per Madrid, de 2.400 milions a Andalusia, de 1.300 milions a Castella Lle\u00f3, de 1.300 milions a Can\u00e0ries, de 1.200 milions a Gal\u00edcia, perdre 234.000 llocs de treball… i aix\u00f2 significa que es desmunta tant el control clientelar del sud d\u00b4Espanya com el control central de Madrid, \u00e9s a dir, la base del funcionament de l\u00b4Estat espanyol. Aix\u00ed \u00e9s com no es va acceptar l\u00b4ordinalitat que hi havia en l\u00b4estatut del 2006, com R. Zapatero i M. Rajoy es van negar a negociar un concert econ\u00f2mic i no van voler saber mai res d\u00b4un refer\u00e8ndum a Catalunya perqu\u00e8 implicava que Madrid fes una oferta per guanyar-lo. \u00c9s una negociaci\u00f3 impossible perqu\u00e8 destrueix l\u00b4status quo de l\u00b4Estat.<\/p>\n
A partir d\u00b4aqu\u00ed qued\u00e0 clar que l\u00b4\u00fanica soluci\u00f3 passava pel xoc entre Catalunya i el poder de Madrid, tot i sabent que ens podria passar factura. Pensar en una tercera via era una quimera perqu\u00e8 el punt clau \u00e9s la negaci\u00f3 de Madrid a qualsevol tipus de negociaci\u00f3. Arribar a la pres\u00f3 i a la internacionalitzaci\u00f3 del problema era un nivell necessari, no suficient, per resoldre el conflicte: l\u00b4elit dominant nom\u00e9s acceptar\u00e0 un dictat extern en la negociaci\u00f3, el complir\u00e0 perqu\u00e8 ser\u00e0 for\u00e7at, mai per convicci\u00f3 pr\u00f2pia. Fa anys que dic que la soluci\u00f3 es troba en una taula en la qual hi ha Angela Merkel, M.Rajoy i Carles Puigdemont i comen\u00e7a aix\u00ed: preneu nota, article primer, article segon… dictant la sortida exacta al problema.
\nPel que fa a nosaltres, com m\u00e9s for\u00e7a tinguem en la negociaci\u00f3, m\u00e9s lluny d\u00b4Espanya quedarem al final d\u00b4aquesta. Aix\u00f2 ara mateix passa per fer visible la deriva autorit\u00e0ria d\u00b4Espanya en l\u00b4\u00e0mbit de tot el m\u00f3n. Hi hauria l\u00b4esperan\u00e7a que dintre Espanya la gent vei\u00e9s el pendent no democr\u00e0tic en el qual s\u00b4ha situat el pa\u00eds, per\u00f2 no tinc gaires esperances que sigui aix\u00ed pel control medi\u00e0tic i clientelar de l\u00b4Estat, havent situat els catalans com els enemics a batre. Catalunya podria agafar el lideratge en la revoluci\u00f3 democr\u00e0tica, tal i com va fer durant la transici\u00f3, per\u00f2 ara mateix no tenim el respecte de la gent del carrer. Nom\u00e9s cal mirar on \u00e9s l\u00b4esquerra espanyola i els que es diuen intel\u00b7lectuals, que ara fan vaga de pensar.
\nLa sent\u00e8ncia del tribunal alemany sobre la rebel\u00b7li\u00f3 de Puigdemont ha posat \u00addavant el mirall l\u00b4elit espanyola i tot el m\u00f3n ha vist que, no nom\u00e9s el rei anava nu, sin\u00f3 que tota l\u00b4elit espanyola anava en pilotes, que actua fora dels est\u00e0ndards europeus i del m\u00f3n democr\u00e0tic occidental. S\u00b4estan \u00adsituant en una posici\u00f3 en la qual qui pot quedar fora d\u00b4Europa no \u00e9s Catalunya, sin\u00f3 el territori per sota de l\u00b4Ebre. Per tant, fer m\u00e9s visible la bogeria politicojudicial espanyola avui \u00e9s un bon cam\u00ed: com m\u00e9s els esverem, m\u00e9s resultats obtindrem.<\/p>\n
\u00c9s ben pal\u00e8s que Espanya ser\u00e0 molt dif\u00edcil de governar avui sense el suport de catalans i bascos, necessitant els seus vots. Poden canviar la llei electoral per esmenar aix\u00f2, per\u00f2 continuar\u00e0 essent ingovernable si no rectifica. I aix\u00f2 implica resoldre \u00adl\u00b4encaix de Catalunya, fer la revoluci\u00f3 \u00addemocr\u00e0tica i les industrials; totes quatre de cop. Ho creieu possible? Alg\u00fa creu que es pot passar de l\u00b4\u00e8poca medieval a la postindustrial en un clicar de dits? Jo no. Espanya est\u00e0 destinada a romandre en la bogeria. Com m\u00e9s lluny, millor.<\/p>\n