En qualsevol discussi\u00f3 sobre les raons del conflicte entre Catalunya i Espanya \u00e9s f\u00e0cil arribar a la conclusi\u00f3 que hi ha una difer\u00e8ncia cultural que esdev\u00e9 un abisme que fa dif\u00edcil qualsevol entesa. I, quan demanes el perqu\u00e8 de tot aix\u00f2, passes a veure que Espanya \u2013excepte Catalunya i el Pa\u00eds Basc\u2013 no ha fet la revoluci\u00f3 industrial. Un tuitaire em deia que aix\u00f2 era aix\u00ed perqu\u00e8 a Espanya… no hi ha rius! Imagina: aqu\u00ed es va fer la revoluci\u00f3 t\u00e8xtil amb el Ter, el Llobregat i el Cardener, rius molt discrets en comparaci\u00f3 amb l’Ebre, el Duero, el Tajo, el Mi\u00f1o o el Guadalquivir. No, la revoluci\u00f3 industrial va ser possible perqu\u00e8 a finals del segle XVII l’economia catalana va poder comerciar amb l’Atl\u00e0ntic i aix\u00ed eixamplar el mercat i, alhora, perqu\u00e8 era una economia predisposada a progressar, amb un potencial emprenedor manufacturer important i una pagesia que generava molts recursos.<\/p>\n
Sobta que qui fes aquest recorregut no fos Andalusia, que va gaudir de l’exclusivitat del comer\u00e7 amb Am\u00e8rica durant 200 anys. Si el contacte t\u00e8xtil entre Holanda i Catalunya va espavilar el t\u00e8xtil catal\u00e0, per qu\u00e8 no va ser aix\u00ed en el cas andal\u00fas?<\/p>\n
La resposta es troba en una frase: els portuguesos van ser descobridors i els espanyols van ser conqueridors. Aquesta frase, de fet, explica el conflicte entre Catalunya i Espanya: existeix un profund xoc en la concepci\u00f3 territorial.<\/p>\n
Per\u00f2 tornem a les arrels de per qu\u00e8 aqu\u00ed hi va haver les condicions per fer emprenedors i a Andalusia no. La ra\u00f3 m\u00e9s potent \u00e9s l’enfrontament entre els pagesos catalans i els senyors feudals durant el conflicte dels remences i despr\u00e9s en la Guerra dels Segadors. El conflicte dels remences es va resoldre per la sent\u00e8ncia arbitral de Guadalupe feta pel rei\u00a0Ferran II,<\/strong>\u00a0que va igualar els pagesos de remen\u00e7a a la resta de la pagesia: els pagesos van ser propietaris del domini \u00fatil de les seves terres, de tal manera que l’augment dels beneficis agraris anava b\u00e0sicament a les seves mans. Aix\u00f2 va permetre un augment de la productivitat del camp i l’acumulaci\u00f3 de riquesa. Mentre els pagesos de remen\u00e7a resolien el problema, els conreadors aragonesos veien confirmat el dret de vida que els senyors tenien damunt d’ells. Gr\u00e0cies a la soluci\u00f3 remen\u00e7a els pagesos catalans assoliren en l’\u00faltim ter\u00e7 del segle XV la llibertat personal que, a Espanya i a altres estats d’Europa, no aconsegueixen fins a finals del segle XVIII (revoluci\u00f3 francesa) o principis del XIX. Aix\u00ed va ser com Barcelona va poder gaudir dels avantatges de tenir una classe rural potent que li va donar impuls.<\/p>\n A partir d’aqu\u00ed, la poblaci\u00f3 catalana (que era de 250.000 persones el 1497) es va veure afectada per la guerra dels Segadors i la pesta del 1651, fets que van alentir el creixement de la poblaci\u00f3 fins uns 380.000 habitants. Per\u00f2 al 1717 els habitants eren 530.000, degut a l’arribada d’emigraci\u00f3 occitana que fugien d’un territori superpoblat. L’historiador\u00a0Jordi Nadal\u00a0<\/strong>estima que a finals del segle XVI el 20% dels homes de Catalunya havia nascut m\u00e9s enll\u00e0 dels Pirineus. Arriben pastors, jornalers, artesans, comerciants, paletes, ferrers… que donen un fort impuls a l’economia catalana.<\/p>\n Aix\u00ed, la recuperaci\u00f3 econ\u00f2mica comen\u00e7a al camp pel creixement demogr\u00e0fic que proporcion\u00e0 m\u00e0 d’obra barata que, afegida a la demanda i a l’augment de preus, permet\u00e9 bons guanys als propietaris. Aquest benestar rural es tradueix en inversions al camp i a les viles i ciutats amb participaci\u00f3 directa o indirecta en empreses comercials i industrials. La resta ja la coneixem: el descobriment del mercat atl\u00e0ntic gr\u00e0cies a la venda d’aiguardent a Holanda a partir de 1672, que va posar en contacte la ind\u00fastria t\u00e8xtil d’aqu\u00ed amb la d’all\u00e0, i l’encadenament posterior amb la revoluci\u00f3 industrial a partir de l’any 1833.<\/p>\n Tota aquesta hist\u00f2ria xoca amb les pol\u00edtiques que hi ha hagut hist\u00f2ricament a altres territoris d’Espanya. Ja hem citat que Andalusia va tenir una oportunitat d’or amb el descobriment d’Am\u00e8rica, amb els mercats m\u00e9s grans de la Pen\u00ednsula, a Medina i sobretot a Sevilla. Aquella ocasi\u00f3 no es va transformar en emprenedoria perqu\u00e8 va fallar la revoluci\u00f3 pagesa, fet que va acabar en els latifundis que van perviure durant segles. Quan aqu\u00ed el rei Ferran II escrivia la sent\u00e8ncia, all\u00e0 encara es feia la reconquesta i, fruit d’ella, es van repartir terres entre els senyors que van guanyar la guerra. La desamortitzaci\u00f3 tampoc va servir per corregir la desigualtat. El fet va ser que durant els segles XVII i XVIII, en plena \u00e8poca de comer\u00e7 amb Am\u00e8rica, l’economia andalusa va entrar en una enorme decad\u00e8ncia.<\/p>\n Avui a Andalusia hi ha 400.000 jornalers al camp que treballen els 8 milions d’hect\u00e0rees de cultiu de les que la meitat, 4 milions, est\u00e0 en mans del 2% dels propietaris. Si a Catalunya, a It\u00e0lia, Fran\u00e7a i a tot el sud d’Europa el sector agroalimentari \u00e9s el sector estrella, sobta que a Andalusia i a Extremadura no hagi proliferat aquesta ind\u00fastria, que aqu\u00ed t\u00e9 un factor multiplicador de 5.<\/p>\n En resum, la difer\u00e8ncia entre Catalunya i el sud d’Espanya comen\u00e7a a partir d’una revoluci\u00f3 que aqu\u00ed es va fer el 1497 i all\u00e0 encara no. L’enfrontament no \u00e9s entre sud i nord, \u00e9s entre elits extractives i treballadors, entre tota Espanya i Madrid. Farien b\u00e9 a la resta d’Espanya en veure que el tema catal\u00e0 tamb\u00e9 \u00e9s el seu. Pobles d’Espanya: feu la revoluci\u00f3 d’una vegada!<\/p>\n