Fa anys, devia ser el 2009, quan tot just comen\u00e7ava l\u00b4enfrontament entre Catalunya i Espanya, un amic m\u00b4advertia del gran poder de l\u00b4Estat espanyol, de la seva capacitat destructora. Mirant enrere puc dir que sempre hem sabut d\u00b4aquesta capacitat destructiva d\u00b4Espanya; de fet, nom\u00e9s cal revisar la hist\u00f2ria per constatar-la. Per\u00f2, hi havia una altra soluci\u00f3 per resoldre l\u00b4encaix de Catalunya amb Espanya que la d\u00b4intentar for\u00e7ar una negociaci\u00f3 a partir d\u00b4un enfrontament? He reconegut sovint que ens far\u00edem mal, per\u00f2 que alhora no hi havia un altre cam\u00ed per for\u00e7ar una negociaci\u00f3. Aix\u00f2 \u00e9s el que va passar amb el refer\u00e8ndum de l\u00b41-O i la declaraci\u00f3 d\u00b4independ\u00e8ncia del 27-O. All\u00f2 va ser un engany? Per a mi no: jo sabia que no hi havia un pla a punt per sortir d\u00b4Espanya, no hi havia els 50.000 milions d\u00b4euros necessaris per aguantar l\u00b4envit, sabia (ho havia escrit sovint) que l\u00b4economia europea no ho permetria i molt menys hi havia la majoria suficient per fer-ho. El frac\u00e0s va venir sobretot per la manca de suport extern. Aix\u00f2 va fer mal. Que no hi havia el finan\u00e7ament era una cosa, per\u00f2 que no fos possible cap negociaci\u00f3, n\u00b4era una altra. A aquell amic, durant aquests anys, sempre li he dit que, tot i fer-nos mal, la situaci\u00f3 despr\u00e9s del xoc ja no ser\u00e0 la de l\u00b4enroc d\u00b4Espanya vers Catalunya i caldr\u00e0 que alg\u00fa trobi una soluci\u00f3 negociada.
\nDurant aquests darrers mesos tamb\u00e9 he tingut clar que un tipus de pressi\u00f3 que es pot fer a Espanya \u00e9s la pressi\u00f3 econ\u00f2mica. Aquell moviment orquestrat de fer sortir les empreses de Catalunya pot girar-se en contra de Madrid si s\u00b4atura l\u00b4activitat econ\u00f2mica a Catalunya durant dies, o millor encara, si nom\u00e9s s\u00b4atura el transport que connecta les mercaderies catalanes amb la resta d\u00b4Espanya durant una setmana. La incertesa sobre el que passar\u00e0 inevitablement genera por als actors econ\u00f2mics; per tant cal fer una reflexi\u00f3 sobre quin \u00e9s el moment idoni, per exemple, a final d\u00b4any, quan el BCE deixi de comprar deute espanyol.
\nEl conflicte anir\u00e0 transitant per vies que ning\u00fa havia previst, com la del jutge Pablo Llarena que s\u00b4ha erigit com el salvador d\u00b4Espanya, el Campeador modern, personificaci\u00f3 de l\u00b4\u00aba por ellos\u00bb. Llarena inventa relats de ficci\u00f3 per tal d\u00b4empresonar tots els pol\u00edtics independentistes amb el prop\u00f2sit que no en neixin m\u00e9s i que perdin les eleccions que vinguin. S\u00b4atreveix a inventar una suposada viol\u00e8ncia armada, encara que sigui en una comparaci\u00f3 \u00abcom una presa d\u00b4ostatges amb trets a l\u00b4aire\u00bb, o encara que la viol\u00e8ncia \u00abno estava ideada des del principi com a instrument… es va impulsar una massa ciutadana que desbord\u00e9s per la for\u00e7a qualsevol intent de contenci\u00f3 que pogu\u00e9s venir de l\u00b4Estat\u00bb. Segons ell es va utilitzar \u00abel poder de la massa\u00bb per enfrontar-se a la policia que havia d\u00b4impedir el refer\u00e8ndum. En efecte, ha descobert el punt fort dels catalans: la capacitat organitzativa i de mobilitzaci\u00f3, precisament un tret psicol\u00f2gic que no \u00e9s habitual a altres racons d\u00b4Espanya i que no pot entendre. Acaba de descobrir que la democr\u00e0cia permet la discrep\u00e0ncia i el conflicte amb el poder establert i no ho suporta: ell, que \u00e9s el poder, l\u00b4emperador per sobre del b\u00e9 i del mal, no pot ser q\u00fcestionat.
\nA banda del prop\u00f2sit d\u00b4escap\u00e7ar tota la c\u00fapula independentista, la segona intenci\u00f3 \u00e9s la de l\u00b4escarment, all\u00f2 de la pedagogia de la pres\u00f3. Aquest, nom\u00e9s aquest, \u00e9s el gui\u00f3 que t\u00e9 previst Espanya per a Catalunya, la repressi\u00f3 continuada, \u00abla letra con sangre entra\u00bb, lluny de cap negociaci\u00f3, tot esperant que In\u00e9s Arrimadas assalti el poder, com si dos milions de votants es poguessin esvair prement una tecla. Qu\u00e8 li fa pensar a Espanya que podr\u00e0 governar sense pactar amb Catalunya?
\nEl conflicte va per llarg. Previsiblement l\u00b4electorat s\u00b4anir\u00e0 organitzant de nou, cercant nous l\u00edders, ideant estructures m\u00e9s amagades que resultaran familiars als qui vam viure els \u00faltims anys del franquisme, amb molt simbolisme i lectura entre l\u00ednies, amb els pol\u00edtics ben presents a Europa que podran recordar peri\u00f2dicament de l\u00b4exist\u00e8ncia d\u00b4aquest conflicte. Aix\u00ed s\u00b4anir\u00e0 fent cam\u00ed fins que arribi el dia de sortir al carrer de forma contundent.
\nEs fa dif\u00edcil veure com alg\u00fa pot obrir una via de negociaci\u00f3 pol\u00edtica amb un jutge que est\u00e0 fora del control pol\u00edtic, que fa de Campeador, guerrer que vol ser figura llegend\u00e0ria de la Reconquesta de la pen\u00ednsula Ib\u00e8rica. El Cid va guerrejar amb San\u00e7 de Castella, Alfons VI de Castella, va ser rebutjat per Ramon Berenguer i va ajudar Al-Muqtadir, va anar campant fent \u00fas de les seves \u00e0nsies de guerrer oferint-se aqu\u00ed i all\u00e0, cobrant botins… fins la seva mort el 1099. Espanya t\u00e9 massa Campeadors, gent que \u00abantes part\u00eda que dobl\u00e1\u00bb, com deia la Magdalena Alv\u00e1rez, o \u00abnunca un paso atr\u00e1s, ni para tomar impulso\u00bb que deia la Cristina Cifuentes aquesta setmana. Bona part de l\u00b4elit espanyola descendeix de militars, policies o gu\u00e0rdies civils i presumeix d\u00b4aquesta ascend\u00e8ncia i dels valors que li ha transm\u00e8s. Llavors, \u00bfcom se suposa que s\u00b4ha de confiar en la negociaci\u00f3 pol\u00edtica en un ecosistema dominat pel pensament militar?
\nEspanya t\u00e9 un d\u00e8ficit democr\u00e0tic que prov\u00e9 de la formaci\u00f3 b\u00e0sica dels seus dirigents, per\u00f2 tamb\u00e9 d\u00b4una estructura pol\u00edtico-econ\u00f2mica preindustrial al sud. Relacions de clientelisme, abans de se\u00f1oritos i ara de pol\u00edtics se\u00f1oritos, que fan impossible treure la m\u00e0 que permanentment t\u00e9 l\u00b4Estat dins la caixa catalana. Sense Catalunya no s\u00b4aguanta ni l\u00b4economia dels militars, ni la dels se\u00f1oritos. La formaci\u00f3 familiar de caire militar i la necessitat permanent i vital d\u00b4espoliar Catalunya impedeixen trobar una soluci\u00f3.<\/p>\n