{"id":1665,"date":"2018-03-18T06:41:32","date_gmt":"2018-03-18T05:41:32","guid":{"rendered":"http:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=1665"},"modified":"2018-03-19T06:42:56","modified_gmt":"2018-03-19T05:42:56","slug":"pensions-i-contribucions","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=1665","title":{"rendered":"Pensions i contribucions"},"content":{"rendered":"

\"Escenari-pensions\"<\/a>El debat sobre les pensions \u00e9s alhora un debat sobre el model de societat que es vol i sobre el que \u00e9s possible. \u00c9s oport\u00fa i transcendental perqu\u00e8 pot resoldre la societat del benestar pels propers 20 anys… o la pot ensorrar.
\nLes pensions han estat fruit d\u00b4un engany piramidal permanent des que van n\u00e9ixer. Tothom es creu que el que cobra \u00e9s fruit de les cotitzacions que ha pagat mentre treballava. Sempre demostro que aix\u00f2 no es cor\u00adrespon. Agafem un salari brut mitj\u00e0 de 1.440 euros, cosa que significa un salari l\u00edquid de 1.230 euros. La cotitzaci\u00f3 que aporta el treballador directament a la seguretat social \u00e9s de 78,3 euros, mentre que la contribuci\u00f3 que fa l\u00b4empresa \u00e9s de 556,2 euros. En total la contribuci\u00f3 \u00e9s de 634,5 euros, que a l\u00b4any \u00e9s de 8.882,6 euros. Ara comencen les hip\u00f2tesis, quants anys treballem amb aquest sou? He pensat en quatre casos: 25, 30, 35 i 40 anys. El total que haurem cotitzat sortir\u00e0 de multiplicar els 8.882 euros pels anys que treballarem. Aquesta xifra ara l\u00b4haurem de dividir pels anys que pensem que viurem despr\u00e9s de la jubilaci\u00f3. Si ens jubilem a 60 anys podem pensar que arribarem a cobrar durant 30 o 35 anys, si ens jubilem a 65 podrem aspirar a cobrar 25 o 30 anys, i si ho fem als 70 podrem pensar que cobrarem 20 o 25 anys. Doncs b\u00e9, una persona que hagi cotitzat 35 anys amb aquest sou i es jubili a 60 anys tindria una reserva que li permetria cobrar cada mes 864 euros si viu fins 90 anys i de 740 \u20ac si viu fins 95 anys, que \u00e9s l\u00b4edat que tindran quan es morin els que es jubilen avui. En canvi, si aquesta persona es jubila a 65 anys (llavors cotitzaria 40 anys) podria cobrar 1.184 euros amb una esperan\u00e7a de vida fins a 90 anys i 987 amb una de 95 anys.
\nEl debat de les pensions \u00e9s el debat de l\u00b4estat del benestar i es resumeix en el fet que els serveis socials es poden pagar amb la cotitzaci\u00f3 que fan els individus que conformen la societat. Aquest model no s\u00b4aguanta si nom\u00e9s paguen tres o quatre, nom\u00e9s s\u00b4aguanta si paga tothom. Espanya t\u00e9 18,46 milions de treballadors que cotitzen i 8,7 milions de pensionistes, un rati de 2,12, rati que ha anat baixant des de 2007 quan era de 2,71 treballador per cada pensionista. Per tant, la primera prioritat \u00e9s que tothom treballi, raonament que cal aplicar als territoris amb m\u00e9s atur estructural, principalment a les \u00e0rees d\u00b4Andalusia, Castella-la Manxa i Extremadura. Resoldre aix\u00f2 \u00e9s segurament la feina m\u00e9s important en l\u00b4economia pol\u00edtica espanyola. La segona prioritat \u00e9s que tothom que treballi cotitzi, cosa que no passa de forma majorit\u00e0ria al sector d\u00b4hostaleria, on molta gent treballa 10 hores i nom\u00e9s en cotitza 4. La tercera prioritat \u00e9s augmentar els salaris dels que treballen, tasca encara m\u00e9s dif\u00edcil perqu\u00e8 aix\u00f2 implica haver d\u00b4augmentar la productivitat que alhora necessita m\u00e9s qualificaci\u00f3 professional i per tant m\u00e9s formaci\u00f3. Aqu\u00ed \u00e9s necess\u00e0ria la reforma de l\u00b4ensenyament secundari. La quarta prioritat \u00e9s resoldre l\u00b4equilibri entre ingressos i despeses. Si les pensions es basen en un model contributiu, qu\u00e8 hi fan les pensions no contributives en la mateixa guardiola? Les pensions de viudetat i les no contributives haurien de nodrir-se directament dels pressupostos de l\u00b4Estat, i el mateix Estat ja sabr\u00e0 qu\u00e8 fer per millorar la seva efici\u00e8ncia i poder atendre aquests col\u00b7lectius.
\nLa dificultat de fer el debat de forma ordenada i amb una durada de 20 o 30 anys com va ser el pacte de Toledo rau en el fet que la demag\u00f2gia i l\u00b4oportunitat pol\u00edtica s\u00b4han fet amos de l\u00b4espai pol\u00edtic. Aquest debat hauria necessitat la calma d\u00b4un govern fort amb majoria absoluta i aix\u00f2 no tornar\u00e0 a ser aix\u00ed durant molts anys, potser mai m\u00e9s mentre els catalans no participem en l\u00b4equilibri pol\u00edtic d\u00b4Espanya. Per tant, es comen\u00e7a a albirar el desastre d\u00b4Espanya perqu\u00e8 li ve un per\u00edode on necessita fer \u00adreformes importants i de profunditat sense tenir una estabilitat de govern assegurada. Ara que els pressupostos havien entrat en un cert equilibri, hauran d\u00b4augmentar la despesa per resoldre el problema catal\u00e0 (o pitjor, sense Catalunya) i hauran \u00add\u00b4augmentar la despesa en pensions, \u00adsanitat i ensenyament. Tot aix\u00f2 sense fer cr\u00e9ixer m\u00e9s l\u00b4endeutament que es t\u00e9 de prop del 100% del PIB i amb el BCE que deixar\u00e0 de comprar aquest deute a finals d\u00b4any.<\/p>\n

<\/div>\n

Tot plegat apunta a haver de fer la feina que fa mandra fer, com \u00e9s a 2,5 milions de persones a treballar (i no fer-ho nom\u00e9s treballant un mes per cobrar-ne onze m\u00e9s! Ni treballant a brigades municipals amb una concentraci\u00f3 de 20 vegades els treballadors que es necessitarien, com hem vist aquests \u00faltims dies). Ens cal deixar de fer trampes i propiciar, gestionar, aquest col\u00b7lectiu de 2,5 milions que no treballa. El mal que s\u00b4ha fet a determinades regions \u00e9s gaireb\u00e9 irreparable, creant una cultura de viure amb molt poc i no contribuir a les pensions ni a l\u00b4estat del benestar, un model que passa d\u00b4avis a fills i a nets i que no deixa que es pugui instal\u00b7lar un projecte d\u00b4economia de mercat, amb el naixement d\u00b4empreses aut\u00f2ctones que cre\u00efn treball en aquelles regions. Augmentar les contribucions dels que no contribueixen hauria de ser l\u00b4objectiu principal en la pol\u00edtica econ\u00f2mica d\u00b4aquest moment. Aquest prop\u00f2sit en el terreny de l\u00b4hostaleria encara \u00e9s m\u00e9s f\u00e0cil d\u00b4assolir: es pot comen\u00e7ar per augmentar el nombre d\u00b4inspectors.<\/p>\n

Tweet <\/a> <\/div>\r\n\t\t