{"id":1663,"date":"2018-03-11T06:46:25","date_gmt":"2018-03-11T05:46:25","guid":{"rendered":"http:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=1663"},"modified":"2018-03-12T06:47:19","modified_gmt":"2018-03-12T05:47:19","slug":"1714-2018-leconomia","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=1663","title":{"rendered":"1714-2018: l’economia"},"content":{"rendered":"

Diumenge passat f\u00e8iem l’excursi\u00f3 a Ricolta pels voltants de Beget. Vam arribar al poble per la Roca, a l’est, i vam entrar pel barri de baix on hi ha el torrent de can Fran\u00e7a. Davant aquelles cases, cada vegada que hi passo, em meravello de les dates que hi ha al llindar de les portes: 1710, 1712, 1713, 1714, 1717… I sempre em faig la mateixa pregunta: qu\u00e8 va passar en aquell per\u00edode perqu\u00e8 la gent es decid\u00eds a construir tantes cases? Cal recordar que Beget estava hist\u00f2ricament incomunicada i que la primera carretera va arribar el 1967. La seva economia era b\u00e0sicament la producci\u00f3 de carbonet que provenia de l’explotaci\u00f3 dels grans boscos d’alzines i tamb\u00e9 del contraban: Beget est\u00e0 nom\u00e9s a dos quil\u00f2metres del coll de Malrem, pas fronterer cap a la Menera, el poble m\u00e9s meridional de Fran\u00e7a. He hagut de rellegir la hist\u00f2ria econ\u00f2mica de Catalunya de\u00a0Gaspar Feliu<\/strong>\u00a0per entendre el context.<\/p>\n

L’economia catalana de la segona meitat del segle XVII es va recuperar dels estralls de la Guerra dels Segadors tot i la conflictivitat amb Fran\u00e7a que exigia el manteniment de soldats a la frontera i m\u00e9s impostos. La recuperaci\u00f3 comen\u00e7a al camp, fet que fa cr\u00e9ixer les petites ciutats rurals, com Olot. Feia anys, per\u00f2, que l’economia catalana patia la decad\u00e8ncia del comer\u00e7 del Mediterrani, un espai que quedava petit per al desenvolupament dels pa\u00efsos riberencs. L’embranzida econ\u00f2mica de Catalunya va venir de l’exterior, per la demanda d’aiguardent, que s’havia convertit en beguda popular als pa\u00efsos del nord i imprescindible pels vaixells de llarg recorregut. Com que Fran\u00e7a i Holanda tenien enfrontaments comercials i militars a partir de l’any 1672, l’aiguardent que Holanda comprava a Fran\u00e7a va haver de cercar alcohols mediterranis i Catalunya s’endugu\u00e9 la part principal d’aquesta demanda.<\/p>\n

<\/div>\n

Amb el vi i l’aiguardent Catalunya disposava de productes propis amb demanda internacional que li permetien participar en el gran comer\u00e7 atl\u00e0ntic i tenir un paper de redistribu\u00efdor de productes exteriors a la Mediterr\u00e0nia occidental. Una part del comer\u00e7 es fa en naus catalanes, que a m\u00e9s de transportar productes propis adquireixen un paper de transportistes. Aix\u00f2 comporta la construcci\u00f3 de m\u00e9s naus de gran tonatge a diverses ciutats marineres. Darrere el vi i l’aiguardent els mercaders catalans portaven als ports atl\u00e0ntics objectes de vidre, ferro forjat, corall, paper, llibres, cuiros treballats i quincalleria. Aix\u00f2 va animar a tenir corresponsals comercials catalans a Cadis i Sevilla, on el vi i l’aiguardent es canviava per peix (tonyina i pesca salada), productes colonials (sucre, tabac, colorants, pells) i teixits del nord d’Europa. Aviat aquestes delegacions comercials es feren directament a Holanda. El port de Barcelona augment\u00e0 l’activitat un 75% entre 1665 i 1695. El comer\u00e7 de Barcelona anava boig per imitar les teles holandeses i angleses, enviant fins i tot espies per copiar la t\u00e8cnica.<\/p>\n

I aix\u00ed va ser com va arribar la guerra de Succesi\u00f3, que acaba el 1714 amb la supressi\u00f3 de l’estat catal\u00e0 \u00abpor leg\u00edtimo derecho de rebelion y conquista\u00bb que, lluny de frenar l’economia, va anar seguida d’un impressionant desenvolupament econ\u00f2mic al llarg del segle XVIII que va empalmar amb la revoluci\u00f3 industrial al segle XIX.<\/p>\n

Catalunya va estar en estat d’excepci\u00f3 permanent durant el segle XVIII. El control de Castella sobre Catalunya va suposar la introducci\u00f3 de nous impostos, el m\u00e9s fam\u00f3s el de la sal, amb la instauraci\u00f3 del cadastre real i el personal. La pressi\u00f3 fiscal era tal que el mateix intendent confessava que els catalans no podrien afrontar alhora el pagament del cadastre i el manteniment de les fam\u00edlies. El bon creixement del pa\u00eds va fer que la inflaci\u00f3 ajud\u00e9s a pagar uns impostos que no s’actualitzaven per des\u00eddia burocr\u00e0tica. Tot plegat va fer possible que la demografia creix\u00e9s de forma important, anant de 700.000 persones el 1717 fins a 1.200.000 el 1787, amb un creixement anual de l’1%.<\/p>\n

Vist amb dist\u00e0ncia, el que va fer l’economia catalana en el per\u00edode abans i despr\u00e9s del 1714 va ser globalitzar-se, eixamplar el mercat exterior, sortir del Mediterrani. Tot i l’espoli sofert per Castella va ser capa\u00e7 de mantenir el rumb econ\u00f2mic perqu\u00e8 havia descobert el comer\u00e7 amb l’atl\u00e0ntic.<\/p>\n

El paral\u00b7lelisme amb el moment actual \u00e9s tan fort que em t\u00e9 fascinat. Per aix\u00f2 m’aturo davant el llindar de les cases de Beget cada vegada que hi passo. La lli\u00e7\u00f3 \u00e9s que malgrat la pressi\u00f3 pol\u00edtica contra Catalunya, malgrat l’espoli fiscal, si es mant\u00e9 el rumb de l’exportaci\u00f3 de b\u00e9ns i serveis catalans, el pa\u00eds no s’anyoca i continua el seu rumb endavant. Malgrat els cants de sirenes que les empreses marxen a altres indrets, l’economia creix com mai perqu\u00e8 hem descobert la globalitzaci\u00f3, tal com es va fer al segle XVIII amb l’Atl\u00e0ntic.<\/p>\n

Aquesta \u00e9s la ra\u00f3 per la qual \u00e9s important la potenciaci\u00f3 del port de Barcelona, Tarragona i Palam\u00f3s, per aix\u00f2 \u00e9s b\u00e0sic agafar el tren de la digitalitzaci\u00f3 que ara passa per Barcelona, per aix\u00f2 \u00e9s necess\u00e0ria la formaci\u00f3 professional que apuntali la ind\u00fastria i els serveis.<\/p>\n

La producci\u00f3 de carbonet de Beget anava destinada a viles i ciutats com Camprodon, Olot, Ripoll i a tots els pobles d’aquestes comarques. El contraban devia anar m\u00e9s lluny, i tot plegat va propiciar que el poble de Beget visques un floriment comercial que el va fer cr\u00e9ixer. Malauradament, l’arribada del gas but\u00e0 i la desaparici\u00f3 del contraban van acabar amb l’activitat del poble, ara nom\u00e9s tur\u00edstica.<\/p>\n

Tweet <\/a> <\/div>\r\n\t\t