Aquesta setmana s\u00b4ha presentat l\u00b4informe Pimec de febrer. El tema \u00e9s La temporalitat en els contractes laborals a Catalunya. Val la pena fer-ne difusi\u00f3 perqu\u00e8 deixa clar alguns conceptes que sovint s\u00b4interpreten malament.
\nSi preguntem a tothom si hi ha m\u00e9s contractes laborals temporals o indefinits, la resposta que obtindr\u00edem seria que els contractes s\u00f3n temporals, quan la foto \u00e9s a la inversa. La realitat que ens acosta cada mes la interpretaci\u00f3 que en fa la premsa es veu desviada per la interpretaci\u00f3 de les dades, barrejant valors fixos amb els circumstancials, fotos fixes dels fluxos dels contractes.
\nA Catalunya hi ha el 78,4% de contractes laborals indefinits i el 21,6% temporals. \u00c9s una dada millor que a la resta d\u00b4Espanya (sense Catalunya) on els contractes temporals signifiquen el 27,7%, per\u00f2 molt lluny de la normalitat europea. Si b\u00e9 Portugal (22,3%) i Holanda (20,4%) tenen nivells de temporalitat semblants als de Catalunya, els altres pa\u00efsos la tenen molt inferior, amb Su\u00e8cia i Fran\u00e7a amb 16,1%, It\u00e0lia amb 14%, Alemanya amb 13,2%, B\u00e8lgica amb 9,1%, \u00c0ustria amb el 9%, Irlanda amb el 8,1% i Regne Unit amb el 5,9%.
\nPer tant queda clar que hi ha molta feina a fer per disminuir la temporalitat del treball si b\u00e9 les caracter\u00edstiques estacionals de l\u00b4economia catalana i espanyola fan pensar que la temporalitat sempre ser\u00e0 m\u00e9s elevada que en un pa\u00eds eminentment industrial com Alemanya, Su\u00e8cia, \u00c0ustria o Dinamarca. L\u00b4error est\u00e0 a generar contractes temporals que ocupen llocs de treball fixos, no estacionals.<\/p>\n
Una altra dada que trenca esquemes \u00e9s que els llocs de treball generats durant la crisi, des de l\u00b4any 2003 al 2017 la major part dels contractes han estat indefinits, amb un augment del 75%, enfront als temporals que han crescut el 44%. Llavors, per qu\u00e8 hem agafat la idea que els contractes que se signen s\u00f3n sobretot els temporals? Per un problema d\u00b4observaci\u00f3 al qual ens porten els mitjans de comunicaci\u00f3. Els contractes temporals son majorit\u00e0riament de molt curta durada, essent la majoria \u00abeventuals per circumst\u00e0ncies de la producci\u00f3\u00bb o \u00abd\u00b4obra o servei\u00bb, sumant el 86% de tots els contractes temporals. El 24,4% de la mitjana d\u00b4aquests contractes tenen una durada d\u00b41 dia o menys i el 25,5% de 1 a 10 dies. Per tant, per un contracte indefinit que es fa en un any es necessiten uns 43 contractes laborals per fer la mateixa feina si la durada de cada contracte \u00e9s de 5 dies. Aix\u00f2 \u00e9s el que veiem cada mes, signant m\u00e9s contractes temporals que indefinits, donant-nos la idea que el m\u00f3n laboral nom\u00e9s \u00e9s temporal.
\n\u00c9s cert que el mercat d\u00b4hostaleria sovint fa servir molts contractes temporals, per\u00f2 aquest cas respon a una estacionalitat dif\u00edcil de resoldre d\u00b4una altra manera. Un restaurant que t\u00e9 clients durant 300 o 360 dies a l\u00b4any pot tenir professionals cambrers o cuiners fixos, per\u00f2 no \u00e9s el cas quan a muntanya o a la costa els restaurants treballen durant 110 dies a l\u00b4any, veient-se obligats a agafar la gent quan hi ha feina. Una altra cosa \u00e9s el que passa a la ind\u00fastria, on la temporalitat nom\u00e9s s\u00b4hauria de veure quan hi ha vacances o puntes de producci\u00f3. Per\u00f2 el cas \u00e9s que aqu\u00ed tamb\u00e9 hi ha exc\u00e9s de contractes temporals. Parlant d\u00b4aix\u00f2 en una tert\u00falia d\u00b4economistes, em van dir que ara aix\u00f2 ja no tenia sentit perqu\u00e8 la reforma laboral obliga a pagar 20 dies per any treballat en cas que l\u00b4empresa es vegi obligada a reduir la plantilla. Els empresaris que \u00e9rem en aquella trobada vam replicar que aix\u00f2 \u00e9s aix\u00ed, per\u00f2 que hi ha un altre problema que apareix quan un treballador amb contracte indefinit decideix que no vol treballar, obligant que sigui acomiadat. Llavors la indemnitzaci\u00f3 \u00e9s de 40 dies\/any, una fortuna. \u00c9s aquesta anomalia, la por de tenir una plantilla que decideixi tenir una actitud passiva en el treball, el que condueix a tenir una part d\u00b4aquesta com a temporal i deixar com a indefinits als treballadors m\u00e9s formats i imprescindibles per a l\u00b4empresa.
\n\u00c9s evident que la revoluci\u00f3 digital 4.0 que estem fent obligar\u00e0 a fer les coses de forma diferent, fent participar m\u00e9s els treballadors en la evoluci\u00f3 de l\u00b4empresa, fet que demana molta transpar\u00e8ncia i porta a lligar els salaris al resultats de l\u00b4empresa, possibilitant que pugin quan les coses va b\u00e9 i no ho facin, o fins i tot baixin, quan no van b\u00e9. I per suposat caldr\u00e0 eliminar l\u00b4acomiadament improcedent de 40 dies\/any si es vol que la temporalitat es redueixi a valors dels altres pa\u00efsos d\u00b4Europa.
\nA fora hi ha models en els quals ens podem emmirallar, com el dan\u00e8s (13,5% temporals) o l\u00b4austr\u00edac (9%). Tant un com l\u00b4altre es basen a donar m\u00e9s seguretat al treballador en el cas de quedar sense feina alhora que permeten a l\u00b4empresa acomiadar per qualsevol necessitat, sigui perqu\u00e8 ha baixat la feina, sigui perqu\u00e8 s\u00b4ha de mantenir la disciplina. Cal fer un pas m\u00e9s en les relacions laborals entre treballadors i empreses, adaptant-les a l\u00b4economia amb un pes de la ind\u00fastria i turisme significatius. Una idea seria la de crear un bonus-malus en les cotitzacions a la Seguretat Social que incentivi a fer un cam\u00ed correcte: no t\u00e9 sentit que pagui igual l\u00b4empresa que no acomiada que la que ho fa permanentment. Cal imaginaci\u00f3 per trobar la f\u00f3rmula, per\u00f2, si us plau, que quedi fora dels sindicats de funcionaris, incapa\u00e7os d\u00b4entendre paraules com competitivitat o productivitat.<\/p>\n