{"id":1656,"date":"2018-02-18T06:50:35","date_gmt":"2018-02-18T05:50:35","guid":{"rendered":"http:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=1656"},"modified":"2018-02-21T06:51:17","modified_gmt":"2018-02-21T05:51:17","slug":"especulacio-el-cancer-de-leconomia","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=1656","title":{"rendered":"Especulaci\u00f3, el c\u00e0ncer de l’economia"},"content":{"rendered":"

Sovint ens han explicat que\u00a0cal controlar la inflaci\u00f3 perqu\u00e8 \u00e9s un fen\u00f2men que malmet l\u00b4economia i l\u00b4acaba bloquejant.<\/strong>\u00a0Vene\u00e7uela ha tingut l\u00b4any passat una inflaci\u00f3 del 2.616%, la qual cosa vol dir que, si un caf\u00e8 a gener de 2017 valia 1 euro a desembre en valia 26,16. Amb inflacions m\u00e9s elevades del 5% \u00e9s dif\u00edcil saber el que costa una cosa i tot el sistema est\u00e0 pendent del que valdr\u00e0 dem\u00e0 enlloc de preocupar-se per fabricar i millorar els serveis.<\/p>\n

La inflaci\u00f3 \u00e9s un filtre opac que\u00a0no deixa veure els par\u00e0metres de qualsevol economia.<\/strong>\u00a0Per\u00f2 la inflaci\u00f3 zero o negativa tampoc s\u00f3n bones, perqu\u00e8 indiquen que l\u00b4economia no est\u00e0 anant amunt, no creix. Per aix\u00f2 les autoritats monet\u00e0ries posen la ratlla de la inflaci\u00f3 ideal a assolir al 2%. Una mica d\u00b4inflaci\u00f3 \u00e9s com l\u00b4oli que lubrica un engranatge. Massa oli el bloqueja, poc, el gripa. El BCE i la FED americana posen l\u00b4objectiu a assolir al 2% i injecten o detreuen diner del sistema perqu\u00e8 aix\u00ed sigui.<\/p>\n

<\/div>\n

Aix\u00ed com tothom t\u00e9 clar que la inflaci\u00f3\u00a0\u00e9s un par\u00e0metre essencial a controlar perqu\u00e8 l\u00b4economia vagi b\u00e9<\/strong>, en canvi amb l\u00b4especulaci\u00f3 no. Sabem que la part m\u00e9s important de l\u00b4economia es mou amb actius financers, compra-venda de valors i altres productes artificials que es mouen a gran velocitat en el m\u00f3n financer. Aquesta activitat s\u00b4emporta la major part de recursos, deixant sovint el sistema productiu amb manca de finan\u00e7ament. Per tant, vivim en un risc de bombolla permanent que afecta el sistema produtiu apujant certs productes.<\/p>\n

El 2006, quan vam comen\u00e7ar el projecte de la m\u00e0quina de tiss\u00fa, en plena bombolla immobili\u00e0ria, quan els bancs deixaven 150.000 euros a qualsevol persona que acabava d\u00b4arribar per comprar un pis i un cotxe, no vam trobar cap banc que accept\u00e9s finan\u00e7ar el nostre projecte industrial. En aquell moment no ho vaig entendre. Com era possible tanta lleugeresa en concedir cr\u00e8dits i alhora negar un projecte industrial amb molts indicis d\u00b4\u00e8xit?<\/p>\n

Ara ho puc entendre: els bancs no tenien els recursos propis per finan\u00e7ar aquelles hipoteques escombraria, les posaven en un paquet i les venien al mercat internacional. I els recursos que encara tenien havien de servir per a la mateixa activitat immobili\u00e0ria.<\/strong>\u00a0En algunes reunions empresarials vaig avisar als industrials que aquella especulaci\u00f3 immobili\u00e0ria anava contra la ind\u00fastria. Ning\u00fa em volia escoltar, el benefici a curt termini els mantenia encegats.<\/p>\n

Hem apr\u00e8s que l\u00b4especulaci\u00f3 acaba sostraient recursos del sistema per finan\u00e7ar les bombolles i creant problemes com el risc de col\u00b7lapse i la derivaci\u00f3 de recursos. Per\u00f2 hi ha encara un altre element pel que l\u00b4especulaci\u00f3 afecta l\u00b4economia: la pujada de preus. L\u00b4especulaci\u00f3 immobili\u00e0ria fa apujar els preus sense necessitat i aix\u00f2 repercuteix en el poder adquisitiu dels treballadors. Si una fam\u00edlia cobra 2.000 euros al mes i n\u00b4ha de destinar 900 a pagar el lloguer, \u00e9s molt diferent que si n\u00b4ha de pagar 400. La riquesa d\u00b4un territori es veu per la renda \u00fatil, la difer\u00e8ncia entre el que es cobra i el que es paga per l\u00b4habitatge. La Vall d\u00b4Aran, la Cerdanya, Barcelona i tota la costa tenen realment pobresa en renda \u00fatil, havent de destinar la totalitat de la renda mitjana a pagar l\u00b4habitatge. Les millors comarques s\u00f3n el Pla de l\u00b4Estany, la Garrotxa, el Segri\u00e0, el Bages, el Moian\u00e8s, la Segarra, l\u00b4Anoia, l\u00b4Alt Pened\u00e8s, la Ribera d\u00b4Ebre, el Tarragon\u00e8s i el Baix Camp. Aquestes s\u00f3n les comarques riques de Catalunya, les que l\u00b4equilibri entre el preu de l\u00b4habitatge i el salari \u00e9s millor.<\/p>\n

Fer una pol\u00edtica que freni l\u00b4especulaci\u00f3 ha de formar part de qualsevol pol\u00edtica econ\u00f2mica d\u00b4un territori. Frenar el preu del s\u00f2l implica posar al mercat s\u00f2l a preu baix o nul, acci\u00f3 que nom\u00e9s la pot fer l\u00b4administraci\u00f3. Frenar el preu d\u00b4un habitatge a Barcelona passa per controlar la conversi\u00f3 d\u00b4habitatges en hotels i en pisos tur\u00edstics. Frenar el preu a Barcelona passa per estendre i millorar la xarxa de rodalies afavorint que la gent pugui viure a m\u00e9s dist\u00e0ncia de la metr\u00f2poli. Per\u00f2 el fenomen no \u00e9s exclusiu de Barcelona, \u00e9s aplicable a la totalitat de ciutats de Catalunya. Tot i que les difer\u00e8ncies en els preus dels habitatges s\u00f3n notables, cal pensar en construir pisos per afavorir l\u00b4emancipaci\u00f3 dels joves i tamb\u00e9 per a la gent gran, pisos de 40 m2 ben a\u00efllats i amb els serveis necessaris per a cada col\u00b7lectiu. Aix\u00f2 es pot fer en habitatges constru\u00efts en s\u00f2l municipal o d\u00b4Incasol a preu zero amb cessi\u00f3 temporal. A Anglaterra \u00e9s normal tenir una casa constru\u00efda en s\u00f2l cedit per 90 anys. A mesura que s\u00b4acosta la data final de cessi\u00f3 el preu de l\u00b4habitatge baixa fins arribar a zero.<\/p>\n

La construcci\u00f3 d\u00b4habitatges per l\u00b4ajuntament de Barcelona en solars buits, de forma temporal, \u00e9s una idea que va per aqu\u00ed, tot i que tot just \u00e9s el principi d\u00b4un moviment que s\u00b4ha d\u00b4estendre i millorar. Construir habitatges desmuntables i prefabricats no \u00e9s cap bestiesa si es fa b\u00e9. Es pot construir amb qualitat per 1.000 \u20ac\/m2, que suposa 40.000 \u20ac per un pis petit. Tota la q\u00fcesti\u00f3 est\u00e0 en trobar o generar el s\u00f2l a preu zero.<\/p>\n

La urg\u00e8ncia de trobar mecanismes com aquests rau en el fet que els salaris no podran pujar per atrapar els efectes de les especulacions immobili\u00e0ries, car competim en un m\u00f3n global que acota els costos. Potenciar l\u00b4exportaci\u00f3 catalana exigeix tamb\u00e9 resoldre el problema de l\u00b4habitatge a preu raonable.<\/p>\n

Tweet <\/a> <\/div>\r\n\t\t