{"id":1652,"date":"2018-02-04T06:54:32","date_gmt":"2018-02-04T05:54:32","guid":{"rendered":"http:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=1652"},"modified":"2018-02-05T06:55:28","modified_gmt":"2018-02-05T05:55:28","slug":"catalunya-espanya-moments-historics-diferents","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=1652","title":{"rendered":"Catalunya-Espanya: Moments hist\u00f2rics diferents"},"content":{"rendered":"

El 1907 van preguntar a un pag\u00e8s rus com havia canviat la seva visi\u00f3 de l\u00b4estat arran d\u00b4una massacre d\u00b4una protesta pac\u00edfica dos anys abans. El pag\u00e8s va dir: \u00abCinc anys enrere cr\u00e8iem en el tsar i en la por. Ara ja no creiem en res, i nom\u00e9s ens queda la por\u00bb. Deu anys m\u00e9s tard el tsar tamb\u00e9 havia desaparegut.
\nLa hist\u00f2ria mostra que cada \u00e8poca i civilitzaci\u00f3 t\u00e9 les idees que necessita per resoldre la complexitat en la qual es va trobant. Aix\u00ed, abans que es descobr\u00eds l\u00b4agricultura i la ramaderia, des de 14.000 anys abans de Crist fins 10.000 aC, l\u00b4home primitiu era ca\u00e7ador i recol\u00b7lector, i formava part d\u00b4una tribu petita n\u00f2mada. Aquell home no tenia pertinences que no fossin les que duia a sobre, tenia acc\u00e9s a una quantitat d\u00b4energia extremadament petita, unes 2.000 kcal\/dia.home (calcula l\u00b4arque\u00f2leg Ian Morris<\/strong>), suficient per viure per\u00f2 que assolia amb certa facilitat. Aquesta societat n\u00f2mada era tremendament igualit\u00e0ria i solid\u00e0ria, i evitava que les decisions les prengu\u00e9s una persona.
\nA partir de la societat de l\u00b4agricultura i la ramaderia les coses van canviar car amb el sedentarisme va apar\u00e8ixer la propietat i l\u00b4augment en les necessitats energ\u00e8tiques, pujant des de les 5.000 kcal\/d.h. cap el 10.000 AC a les 8.000 kcal\/d.h. cap el 7.000 AC. En el 4.000 AC els animals ja estiraven l\u00b4arada i ja regaven els camps amb canals, necessitant 10.000 kcal\/d.h. Els romans cap el 400 AC ja consumien 30.000 kcal\/d.h, constituint el zenit de l\u00b4economia agr\u00e0ria, no essent superada fins l\u00b4arribada de la revoluci\u00f3 industrial. L\u00b4organitzaci\u00f3 per a aquestes noves societats va consistir a delegar les decisions, i la viol\u00e8ncia per executar-les, a una elit governant. \u00abEls senyors i els pr\u00ednceps han d\u00b4ordenar-nos als pagesos qu\u00e8 hem de fer, car tenen temps per decidir el que \u00e9s millor per a l\u00b4estat, i el nostre paper \u00e9s obeir i treballar amb dilig\u00e8ncia i lleialtat\u00bb, va dir un pag\u00e8s su\u00eds al seu pr\u00edncep el 1765. La idea fou que la naturalesa i els D\u00e9us requerien que uns manessin i que altres obe\u00efssin, i mentre tots complissin amb la seva funci\u00f3 tot sortiria b\u00e9 en el millor dels mons possibles. Un document aix\u00ed del 2360 AC es va trobar a Irak. En el per\u00edode 500 AC van sorgir una varietat enorme de noves preguntes sobre la condici\u00f3 humana i va n\u00e9ixer el confucianisme i el taoisme a la Xina, el budisme i el jainisme a l\u00b4\u00cdndia, el zoroastrisme a Iran, el judaisme a Israel i els fil\u00f2sofs a Gr\u00e8cia, essent tots uns moviments radicals i contraculturals, aviat integrats pels mateixos sistemes jer\u00e0rquics. L\u00b4organitzaci\u00f3 agr\u00e0ria va ser eficient en capturar l\u00b4energia necess\u00e0ria, per\u00f2 alhora va provocar una desigualtat pol\u00edtica i econ\u00f2mica molt important. Va ser l\u00b4\u00fanica manera que va trobar la humanitat de possibilitar capturar recursos m\u00e9s enll\u00e0 de les 10.000 kcal\/d.h. Es van modificar els valors, adaptant-los a les noves necessitats i, per fer possible passar de 10.000 a 30.000 kcal\/d.h, es va haver \u00add\u00b4acceptar la desigualtat econ\u00f2mica i pol\u00edtica.
\nSi un home ca\u00e7ador-recol\u00b7lector tenia una renda de 307 euros anuals (a moneda actual), l\u00b4home de l\u00b4economia agr\u00e0ria la tenia entre 420 i 615 euros. Aquest nivell va ser superat per la revoluci\u00f3 industrial, cosa que va permetre que la mediana d\u00b4avui al m\u00f3n sigui de 2.500 euros, despla\u00e7ant-se r\u00e0pidament cap a 5.000 euros. Els guanys en productivitat de la industrialitzaci\u00f3 van possibilitar un augment del poder de compra dels individus pel fet que la tecnologia va permetre creuar la barrera dels 30.000 kcal\/d.h. i arribar als nivells de 60.000-230.000 kcal\/d.h. d\u00b4avui. La revoluci\u00f3 industrial va crear una enorme classe mitjana amb suficient poder adquisitiu. La nova economia industrial va canviar les hist\u00f2riques rutes comercials del Mediterrani per la dels grans oceans Atl\u00e0ntic i Pac\u00edfic i va haver de canviar l\u00b4organitzaci\u00f3 jer\u00e0rquica, que baixava de D\u00e9u cap a un emperador o a un rei, per una altra basada en la democr\u00e0cia, descansant en la creen\u00e7a que les jerarquies pol\u00edtiques r\u00edgides i piramidals s\u00f3n nocives. El pol\u00edtic brit\u00e0nic William Beveridge<\/strong> va dir que el m\u00f3n havia de convertir-se en lliure, tan humanament com sigui possible, alliberant els cinc grans mals: necessitat, malaltia, ignor\u00e0ncia, escassetat i peresa. El m\u00f3n occidental ha entrat en una era \u00abpostheroica\u00bb en la qual els ciutadans ja no consideren que hi hagi cap objectiu nacional prou important com perqu\u00e8 es justifiquin baixes (infligides o rebudes), havent una aversi\u00f3 completa a la viol\u00e8ncia i a la mort.<\/p>\n

<\/div>\n

En l\u00b4actualitat assistim a una revoluci\u00f3 digital que acosta la informaci\u00f3 de forma instant\u00e0nia a tothom i possibilita opinar tamb\u00e9 de forma urgent. El m\u00f3n esdev\u00e9 canviant a gran velocitat, alterant la democr\u00e0cia, impulsant-la, exigint major transpar\u00e8ncia i participaci\u00f3 en la presa de decisions. No est\u00e0 clar que la societat que en surti sigui m\u00e9s igualit\u00e0ria mentre eradiqui els cinc mals de Beveridge, per\u00f2 segur que es transforma en una societat menys jer\u00e0rquica, en abs\u00e8ncia de viol\u00e8ncia (ni delegada, ni individual), en definitiva, en una societat amb menys pes de l\u00b4elit dominant i m\u00e9s igualit\u00e0ria pol\u00edticament.
\nAquest \u00e9s el conflicte que apareix a Europa i que es visualitza clarament en l\u00b4enfrontament entre Catalunya i Espanya. Espanya t\u00e9 un fort ancoratge en l\u00b4organitzaci\u00f3 piramidal agr\u00e0ria (por cojones) mentre que Catalunya vol una organitzaci\u00f3 en xarxa, transparent i en abs\u00e8ncia de viol\u00e8ncia. \u00c9s q\u00fcesti\u00f3 de temps que Europa ho entengui: no es pot anar en contra dels moments que marca la hist\u00f2ria. Encara hi ha el tsar a Madrid, per\u00f2 fins quan?<\/p>\n

Tweet <\/a> <\/div>\r\n\t\t