{"id":1646,"date":"2018-01-21T06:52:02","date_gmt":"2018-01-21T05:52:02","guid":{"rendered":"http:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=1646"},"modified":"2018-01-22T06:53:51","modified_gmt":"2018-01-22T05:53:51","slug":"renda-util-a-catalunya","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=1646","title":{"rendered":"Renda \u00fatil a catalunya"},"content":{"rendered":"

La discussi\u00f3 sobre Tab\u00e0rnia i el seu complement Gilerda m\u00b4han portat a estudiar estad\u00edsticament les difer\u00e8ncies comarcals. A la metr\u00f2poli de Barcelona es diu que les comarques s\u00f3n un m\u00f3n rural, carl\u00ed, que viu de les subvencions agr\u00e0ries. A tots els que pensen aix\u00ed els convido a venir a visitar la Garrotxa i mostrar-los la modernitat de les nostres pimes, l\u00b4equilibri entre el m\u00f3n rural, l\u00b4industrial i el turisme, la converg\u00e8ncia d\u00b4objectius socials i de territori. Per analitzar-ho, he constru\u00eft tres mapes de comarques, un amb l\u00b4atur enregistrat, un altre amb el pes de les pimes sobre tots els llocs de treball i un altre sobre la renda \u00fatil.
\nEl mapa de l\u00b4atur mostra que hi ha clarament dues catalunyes, una al nord, a Girona, i a l\u00b4oest, de la Ribera d\u00b4Ebre fins la Vall d\u00b4Aran i fins la Cerdanya. La resta, la Catalunya central, Tarragona i Barcelona, tenen l\u00b4atur m\u00e9s alt, a excepci\u00f3 de Barcelona capital. Podr\u00edem dir que l\u00b4atur t\u00e9 una correlaci\u00f3 acceptable amb el sobiranisme i definiria prou b\u00e9 el que \u00e9s Tab\u00e0rnia i Gilerda.
\nEl segon mapa \u00e9s el de les pimes. He classificat les comarques segons si tenen nivells de pimes inferiors o superiors al 80% de la seva ocupaci\u00f3. Les comarques amb menys pimes s\u00f3n les costaneres: des del Maresme fins al Tarragon\u00e8s, m\u00e9s un eix vertical des del Ripoll\u00e8s fins el Vall\u00e8s occidental i un segon eix vertical que va de la Segarra fins al Tarragon\u00e8s. Les comarques de Girona tenen un pes de pimes del 84 al 94% (a excepci\u00f3 del Giron\u00e8s), i les comarques de Lleida tenen un pes de pimes terriblement alt, de prop del 100%. Les Terres de l\u00b4Ebre tamb\u00e9 tenen una participaci\u00f3 de pimes elevada, entre el 82% i el 100%.
\nEl tercer mapa \u00e9s el de la renda \u00fatil. Defineixo la renda \u00fatil una renda que surt de restar a la mitjana de la renda declarada a hisenda el valor d\u00b4un habitatge calculat. Aquest habitatge ideal t\u00e9 100 m2, un preu mig de superf\u00edcie constru\u00efda de la comarca i un finan\u00e7ament al 4% durant 20 anys. La quota d\u00b4aquest finan\u00e7ament \u00e9s la que dedueixo de la renda, per la qual cosa el valor\"mapa_comarques_renda-i-atur\"<\/a> que resulta \u00e9s el que \u00e9s \u00fatil per consumir. Hi ha comarques on aquest valor \u00e9s negatiu a causa de l\u00b4elevat preu de la superf\u00edcie constru\u00efda, principalment el Barcelon\u00e8s, la Cerdanya i la Vall d\u00b4Aran. En aquestes comarques no es poden tenir pisos amb superf\u00edcies de 100 m2. Totes les comarques costaneres surten perjudicades a causa de l\u00b4especulaci\u00f3 del terreny, a excepci\u00f3 del Tarragon\u00e8s i del Baix Camp, clarament industrials. La comarca amb millor renda \u00fatil \u00e9s el Pla de l\u00b4Estany, seguit de Ribera d\u00b4Ebre, l\u00b4Anoia, Moian\u00e8s, Bages, Baix Camp, Garrotxa, Segarra i Segri\u00e0. Aquestes en teoria s\u00f3n les comarques on els que hi viuen s\u00f3n m\u00e9s rics. Si ara mirem quines d\u00b4aquestes comarques s\u00f3n les que tenen menys atur, trobarem que les m\u00e9s interessants per anar a viure s\u00f3n el Giron\u00e8s, el Pla de l\u00b4Estany, la Garrotxa, el Ripoll\u00e8s, la Segarra, l\u00b4Alt Urgell, Alta Ribagor\u00e7a, el Pallars Juss\u00e0, l\u00b4Urgell i el Priorat.<\/p>\n

<\/div>\n

Aix\u00f2 demostra que definir la riquesa d\u00b4un territori per renda per c\u00e0pita no identifica necess\u00e0riament qui \u00e9s m\u00e9s ric. Si tota la renda la dilapidem en la compra o lloguer de l\u00b4habitatge, ser\u00e0 molt dif\u00edcil sobreviure. Destinar a l\u00b4habitatge valors de m\u00e9s del 30% del salari porta a malviure i, sovint, a fer dif\u00edcil sobreviure. Per aix\u00f2 \u00e9s tan important reduir l\u00b4atur com el cost de l\u00b4habitatge, missi\u00f3 impossible si els ajuntaments no tenen una pol\u00edtica agressiva en el control de preus del s\u00f2l. L\u00b4exemple m\u00e9s notori \u00e9s el de Barcelona, on els preus dels pisos s\u00b4han enfilat pels n\u00favols. Si l\u00b4Ajuntament no permet edificar hotels ni pisos tur\u00edstics en certs llocs, el resultat ser\u00e0 una caiguda de preus del s\u00f2l per habitatge. Si l\u00b4ajuntament construeix habitatges socials o fa cessi\u00f3 de s\u00f2l per 50 o 90 anys per construir-hi habitatge social, ser\u00e0 possible tenir lloguers d\u00b4habitatges entre 300 i 400 \u20ac\/mes.
\nAvui per avui per modernitzar una economia no n\u00b4hi ha prou de potenciar l\u00b4arribada d\u00b4empreses modernes i tecnol\u00f2gicament punteres, tamb\u00e9 cal resoldre amb la mateixa intensitat el lloguer social. L\u00b4habitatge no ha de ser igual per a totes les edats, ha de ser petit per als joves i per als avis i m\u00e9s espai\u00f3s per a les fam\u00edlies. No ha de ser per a tota la vida, permetent la mobilitat laboral, i ha de tenir un cost raonable per a cada nivell social.
\nL\u00b4economia dels segles passats s\u00b4havia acostumat a cr\u00e9ixer indefinidament de forma que tot ho resolia creixent, tirant pilotes endavant. Passava amb els salaris, on s\u00b4apujaven alhora que es feia apujar la inflaci\u00f3 i s\u00b4havia d\u00b4acabar devaluant tot el que s\u00b4havia apujat. Passava amb les pensions, basades en el que pagarien les generacions futures. I passava amb tota l\u00b4economia, on els preus i el poder adquisitiu es basaven en m\u00e9s producci\u00f3 i consum. Per\u00f2 aquest cicle s\u00b4acaba i ja no es podran resoldre els problemes mitjan\u00e7ant creixement. Ni els salaris podran cr\u00e9ixer massa (per compet\u00e8ncia global i tecnol\u00f2gica), ni l\u00b4economia aguantar\u00e0 massa temps l\u00b4\u00fas d\u00b4energies f\u00f2ssils, ni els llocs de treball podran satisfer a tothom en un temps relativament llarg. Per tant, una pol\u00edtica econ\u00f2mica moderna ha de resoldre l\u00b4habitatge de forma que permeti la soluci\u00f3 a cada nivell d\u00b4edat i social. Ho pot fer en forma de compra, de lloguer, de cooperativa o de resid\u00e8ncia, per\u00f2 s\u00b4ha de resoldre. I el millor territori on aix\u00f2 es pot fer \u00e9s a les comarques de Girona i a les de Ponent des del Pallars fins al Priorat i Terra alta.<\/p>\n

Tweet <\/a> <\/div>\r\n\t\t