{"id":163,"date":"2010-07-18T16:46:34","date_gmt":"2010-07-18T14:46:34","guid":{"rendered":"http:\/\/74.53.186.210\/~jvilacat\/ca\/?p=163"},"modified":"2010-07-18T16:46:34","modified_gmt":"2010-07-18T14:46:34","slug":"manifestacio-i-ruptura-civil","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=163","title":{"rendered":"Manifestaci\u00f3 i ruptura civil"},"content":{"rendered":"

<\/embed><\/object><\/p>\n

Tothom coincideix que la manifestaci\u00f3 del 10-J marca un punt d’inflexi\u00f3 en la pol\u00edtica a Catalunya. Queda per veure cap on porta el canvi de la tend\u00e8ncia de la corba catalana. Anomeno corba catalana a una funci\u00f3 en el temps on hi ha l’economia, la for\u00e7a cultural i la influ\u00e8ncia pol\u00edtica. Fa anys que aquesta corba t\u00e9 un pendent negatiu, lleuger, per\u00f2 avall. L’economia fa anys que baixa (all\u00f2 de la p\u00e8rdua de teixit econ\u00f2mic), la cultura no t\u00e9 novetats a excepci\u00f3 del teatre, i el pes pol\u00edtic, la influ\u00e8ncia pol\u00edtica catalana a Espanya i al m\u00f3n, s’ha redu\u00eft en els darrers anys de forma alarmant fins arribar a la sent\u00e8ncia de l’Estatut, el punt m\u00e9s baix de la corba.
\nLes raons del declivi de la corba s\u00f3n complexes, i no nom\u00e9s pol\u00edtiques. Podr\u00edem convenir que provenen b\u00e0sicament d’una deixadesa en l’inter\u00e8s de la societat civil per les q\u00fcestions comunit\u00e0ries. Els darrers deu o quinze anys han suposat la p\u00e8rdua del que \u00e9s com\u00fa davant l’inter\u00e8s individual, cosa no expl\u00edcita nom\u00e9s a casa nostra, sin\u00f3 estesa en el m\u00f3n global. Aix\u00ed s’explica el davallar de les empreses industrials, cercant el benefici a curt termini en l’immobiliari enlloc d’enfortir les empreses. Tamb\u00e9 explica com hem deixat tenir la classe pol\u00edtica que tenim, fruit d’un santfotisme est\u00e8s en els electors. Gaireb\u00e9 s’ha esva\u00eft l’acci\u00f3 volunt\u00e0ria, gratu\u00efta i desinteressada de l’individu per q\u00fcestions d’inter\u00e8s com\u00fa.
\nEl descens de la corba catalana s’ha tradu\u00eft en el mateix per\u00edode en una p\u00e8rdua del respecte de la resta d’Espanya envers Catalunya. Fins la meitat dels anys 90 Catalunya era un referent a Espanya de societat moderna, avan\u00e7ada culturalment, ordenada, rica i amb un pes econ\u00f2mic envejable. A partir d’aquell moment, coincidint amb el per\u00edode de l’immobiliari, del cr\u00e8dit f\u00e0cil, de l’economia de la pilota, de l’ajut europeu a les autonomies m\u00e9s pobres, la resta d’Espanya va anar perdent el respecte i l’admiraci\u00f3 cap a Catalunya, transformant-lo en menyspreu. Eleccions successives van servir al Partit Popular per treure’n vots en aquest enfrontament entre Catalunya i Espanya.
\nHeus aqu\u00ed un panorama dif\u00edcil. Per un costat una decad\u00e8ncia palpable de Catalunya i per l’altre la p\u00e8rdua de respecte de la resta d’Espanya.
\nEls temps, per\u00f2, han canviat. Per un costat hi ha la fi de l’economia del cr\u00e8dit f\u00e0cil i de l’especulaci\u00f3 que acaba amb la falsa riquesa immobili\u00e0ria. Aquest fet impulsa les \u00e0rees industrials i tur\u00edstiques, aspectes aquests que a Catalunya encara s\u00f3n destacats. Per l’altre costat la societat civil catalana, amb el proc\u00e9s pol\u00edtic derivat de la sent\u00e8ncia de l’Estatut, est\u00e0 arribant a la conclusi\u00f3 que la relaci\u00f3 amb Espanya no t\u00e9 soluci\u00f3, que el cam\u00ed porta irremeiablement a un punt de ruptura.
\nLa pregunta \u00e9s, ruptura de qu\u00e8? Perqu\u00e8 per generar una ruptura amb l’Estat espanyol primer hem de provocar una ruptura interna a la societat catalana: amb les organitzacions empresarials, sindicals, pol\u00edtiques i culturals que tenim ara no anirem gaire lluny. A partir del convenciment que la corba catalana es troba en el seu moment m\u00e9s baix, cal un esfor\u00e7 per fer inflexionar-la cap amunt. Ja he dit que els temps hi acompanyen, pel potencial industrial i tur\u00edstic del pa\u00eds i pel retorn de la cultura de l’esfor\u00e7. La for\u00e7a, per\u00f2, s’ha de fer en tots els \u00e0mbits, no nom\u00e9s en l’empresarial.
\nCal una ruptura, doncs, en totes direccions, propiciant la coher\u00e8ncia, deixant de ser hip\u00f2crites. Per exemple, no serveix de res que La Vanguardia lideri moviments sobre la dignitat si no \u00e9s capa\u00e7 de treure una edici\u00f3 en catal\u00e0 com fa anys que va fer el seu competidor. Ja no val l’argument que \u00e9s un diari d’Espanya, perqu\u00e8 pot fer dues edicions. Cal enfocar b\u00e9 per dosificar les forces. No \u00e9s bo posar el concert econ\u00f2mic o la modificaci\u00f3 de la Constituci\u00f3 com a noves fites d’enfrontament perqu\u00e8 no porten enlloc. Ni \u00e9s possible el concert, ni tindrem mai la majoria necess\u00e0ria per canviar la Constituci\u00f3, ni ens ajuda l’enfrontament, malbaratant energia en va. Cal ser pr\u00e0ctic i votar els partits que tinguin clar que s’han d’obtenir contraprestacions a cada cosa que es negoci\u00ef a Madrid. Cal ser intel\u00b7ligent i afavorir els partits que impulsin la internacionalitzaci\u00f3 de l’economia catalana, deixant d’invertir en carreteres si cal. Cal ser gener\u00f3s i participar en organitzacions socials, siguin clubs, ateneus, o associacions. Cal ser treballador, tornar a recuperar la feina ben feta i el gust a fer pa\u00eds. Cal ser pedag\u00f2gic a casa, no cal que ho fem arreu d’Espanya, perqu\u00e8 ja hem comprovat que no serveix de res. Cal impulsar urgentment l’ensenyament, promocionant-lo socialment, explicant que la societat futura \u00e9s la del coneixement.
\nTot plegat no ho farem amb les organitzacions que tenim ara. Els esfor\u00e7os de tothom s\u00f3n extremadament dispersos, cosa que demana un treball de concreci\u00f3, d’enfoc cap a un objectiu \u00fanic. En definitiva cal un discurs dominant que alhora exigeix tenir un l\u00edder capa\u00e7 d’introduir un estat d’opini\u00f3 majoritari.
\nNecessitem un punt de ruptura per canviar persones i organitzacions. Les properes eleccions podrien ser una bona ocasi\u00f3 si s’hagu\u00e9s fet la nova llei electoral que permet\u00e9s l’entrada de gent nova a la pol\u00edtica sense passar pels aparells dels partits. El m\u00e9s probable \u00e9s que el canvi sigui menor, un senzill canvi de cromos, quan el que seria necessari \u00e9s un terratr\u00e8mol en el PSC i un altre a CiU que separ\u00e9s les dues \u00e0nimes que els componen.
\nPer tant el proc\u00e9s ser\u00e0 molt m\u00e9s llarg, amb m\u00e9s greuges amb Espanya i m\u00e9s actes com el del dissabte 10-J. Entretant m\u00e9s i m\u00e9s persones arribaran a la conclusi\u00f3 que no hi ha m\u00e9s remei que arribar a una ruptura, ra\u00f3 a la qual jo no hauria pensat arribar mai tot just fa un any.<\/p>\n

Tweet <\/a> <\/div>\r\n\t\t