Molta gent creu que, amb el resultat de les eleccions de dijous, tot resta al mateix lloc. La f\u00edsica qu\u00e0ntica defineix un principi, anomenat \u00abincertesa de Heisenberg\u00bb, que diu que \u00e9s impossible saber en el mateix moment la posici\u00f3 i la velocitat d\u00b4una part\u00edcula. Ve a dir que, pel sol fet de mirar una cosa, la canviem, fet pel qual mai podem con\u00e8ixer la realitat del que observem. Veiem una representaci\u00f3 de la realitat, per\u00f2 aquesta \u00e9s canviant. Les eleccions han donat resultats semblants als que hi havia l\u00b41-O per\u00f2 les coses no s\u00f3n iguals per la hist\u00f2ria que hi ha hagut en aquest temps transcorregut. La posici\u00f3 del mes d\u00b4octubre l\u00b4hem canviat, tal com les part\u00edcules que descriu Heisenberg.
\nUn punt que queda clar \u00e9s que la base social del sobiranisme t\u00e9 un fonament s\u00f2lid: ni tan sols els atacs per terra, mar i aire han pogut fer-lo moure. Una campanya amb empresonaments i exili dels pol\u00edtics que es presentaven, amb totes les mentides del m\u00f3n als mitjans espanyols, amb una repressi\u00f3 informativa a Catalunya que no es recordava des de Franco, amb amenaces permanents i intervenci\u00f3 continuada de la junta electoral per amagar tot el que era de color groc… una campanya, en fi, en qu\u00e8 es va perpetrar un acte de bot\u00ed de guerra per escarmentar, no ha fet moure ni un p\u00e8l els fonaments del sobiranisme. Aix\u00f2 que aqu\u00ed ja sab\u00edem ha quedat definitivament clar per a la resta d\u00b4Espanya i per a la resta del m\u00f3n: s\u00b4ha acabat parlar del sufl\u00e9, de masses adoctrinades encap\u00e7alades per dirigents pol\u00edtics, de majories silencioses. Ara la foto \u00e9s n\u00edtida i toca interioritzar-la per trobar la sortida al conflicte.
\nUna altre detall que tamb\u00e9 queda visible \u00e9s que la via unilateral est\u00e0 bloquejada, no serveix de res insistir-hi perqu\u00e8 s\u00b4ha provat i no funciona. Per tant nom\u00e9s queda la via bilateral, la de la negociaci\u00f3. Ara b\u00e9, no \u00e9s aix\u00f2 el que s\u00b4ha buscat permanentment des de la discussi\u00f3 de l\u00b4estatut del 2006? Si durant la preparaci\u00f3 de l\u00b4esbor\u00adrany de l\u00b4estatut ja es discutien els problemes que ens afecten, com \u00e9s que 12 anys despr\u00e9s encara no s\u00b4ha resolt res? Perqu\u00e8 a Espanya hi ha un l\u00edder anomenat Mariano Rajoy. M.Rajoy l\u00b4any 1996 va entrar en el primer govern Aznar com a ministre d\u00b4Administracions P\u00fabliques. El 1999 va ser ministre de la presid\u00e8ncia i portaveu del govern (hilillos de plastilina). A l\u00b4agost de 2003 va succeir Aznar a la presid\u00e8ncia del partit, essent derrotat a les eleccions per Zapatero despr\u00e9s de l\u00b4atemptat de l\u00b411-M de 2004. Des de l\u00b4oposici\u00f3 va encap\u00e7alar l\u00b4enfrontament radical a l\u00b4estatut de Catalunya del 2006 recollint firmes per tot Espanya. Va presentar el recurs del PP contra l\u00b4estatut al tribunal constitucional que va dictaminar el 2010. El 2012 es va negar a negociar una soluci\u00f3 financera amb Artur Mas, el 2015 no va renovar el sistema de finan\u00e7ament de les comunitats aut\u00f2nomes tal com manava la llei i el 2017 no ha tornat resposta a les 46 q\u00fcestions que li va plantejar Carles Puigdemont. M.Rajoy \u00e9s el doctor No, sempre \u00e9s no, pol\u00edtica que li ha donat certs resultats quan els temes es podreixen i acaben desapareixent. Per\u00f2 el cas catal\u00e0 no desapareix, es refor\u00e7a amb el temps.
\nLes eleccions de dijous han donat una pista del que ha de succeir: cal canviar M.Rajoy. Els seus 3 diputats s\u00f3n una lli\u00e7\u00f3 clara que cal fer les coses de forma diferent. La seva acci\u00f3 no ha fet m\u00e9s que refor\u00e7ar el sobiranisme, ha acabat certificant a molta gent que l\u00b4espoli fiscal \u00e9s una realitat com una catedral i ha afectat a la dignitat de milions de catalans. Queda desposse\u00eft de qualsevol dret moral per resoldre un problema que ell ha creat durant 11 anys. Segurament darrere hi ha una q\u00fcesti\u00f3 psicol\u00f2gica i un model de pa\u00eds. La vessant psicol\u00f2gica comen\u00e7a amb el pacte del PP al Mag\u00e8stic amb CiU l\u00b4any 1996 per tenir el suport catal\u00e0 per governar a Espanya. All\u00e0 el PP va haver d\u00b4empassar-se coses dif\u00edcils de fer passar per la gola i la reacci\u00f3 a l\u00b4any 2000, amb majoria absoluta, va ser furibunda contra Catalunya. Aquest fet va portar al nou Govern de la Generalitat el 2003 a un pacte per arraconar el PP i d\u00b4aqu\u00ed una altra reacci\u00f3 contra l\u00b4estatut del 2006. A totes aquestes accions-reaccions s\u00b4ha afegit el desenvolupament del nou model d\u00b4Espanya amb una conurbaci\u00f3 de Madrid, que ha d\u00b4alimentar-se econ\u00f2micament de la resta de l\u00b4estat, i el descobriment que fent pol\u00edtica contra Catalunya sempre es guanyen vots.<\/p>\n