Aquestes setmanes s’ha repetit que el proc\u00e9s catal\u00e0 cap a la independ\u00e8ncia ha despertat el monstre de la ultradreta. Es culpa els sobiranistes d’haver despertat aquest monstre que, segons sembla, dormia pl\u00e0cidament. Em pregunto qui \u00e9s m\u00e9s responsable d’aquest fet: aquell que ha possibilitat que el monstre romangui a l’Estat espanyol o aquell que el desperta? Per qu\u00e8 s’ha tolerat que la ultradreta actu\u00ef com si res, com si no fos un perill? Segur que no s’ha de combatre?<\/p>\n
Ens pens\u00e0vem viure en un estat democr\u00e0tic i, de cop, descobrim que la pretesa democr\u00e0cia fa anys que est\u00e0 en un proc\u00e9s d’involuci\u00f3, amb regust d’\u00e8poques anteriors a l’any 78. La transici\u00f3 es va esmenar amb la Loapa despr\u00e9s del cop d’estat de\u00a0Tejero<\/strong>\u00a0el 81, per\u00f2 no va ser fins a l’any 2000, amb el govern amb majoria d’\u00a0Aznar<\/strong>, que va comen\u00e7ar la marxa enrere; una involuci\u00f3 en tota regla contra la descentralitzaci\u00f3 de l’Estat. El PP havia teoritzat \u00e0mpliament sobre la necessitat de recuperar compet\u00e8ncies que llavors formaven part de les autonomies i va projectar un model com el de Par\u00eds mitjan\u00e7ant el qual convertirien Madrid en una megaciutat que s’alimentaria de la resta d’Espanya amb un mecanisme centr\u00edpet, de la perif\u00e8ria cap al centre. D’aqu\u00ed va n\u00e9ixer la planificaci\u00f3 del l’AVE radial i la decisi\u00f3 de convertir Barajas en\u00a0hub<\/em>\u00a0d’Espanya. Madrid s’havia de convertir en la capital financera que atragu\u00e9s totes les raons socials de les empreses espanyoles. Aquest fou el gui\u00f3 que es va complint any a any, del qual hem vist una nova embranzida amb la fugida de 330 empreses en l’episodi del mes d’octubre. Tot estava planificat des de fa molts anys.<\/p>\n El problema catal\u00e0 fa m\u00e9s de 150 anys que \u00e9s sobre la taula. L’any 2001,\u00a0Pujol<\/strong>\u00a0ja va anar a Madrid a negociar una millora del finan\u00e7ament; el 2006 es va presentar un nou estatut que volia resoldre part de les inquietuds, per\u00f2 no va ser fins entrada la crisi del 2009-2013 que el problema va trencar totes les costures del model, fruit de l’imposat compliment d’un d\u00e8ficit pressupostari impossible de complir, retallant dr\u00e0sticament serveis b\u00e0sics com sanitat, ensenyament i serveis socials, veient com intervenien la tresoreria, esdevenint insolvents als mercats i necessitant finan\u00e7ament del govern de Madrid; en definitiva, eliminant qualsevol autonomia financera i per tant pol\u00edtica.<\/p>\n Per aix\u00f2, quan l’economia del pa\u00eds va comen\u00e7ar a treure el cap a partir de l’any 2013 amb un gran esfor\u00e7 i patiment, les comarques de l’interior, que\u00a0Enric Juliana<\/strong>\u00a0assimila al carlisme, es van rebel\u00b7lar contra un sistema que els estava esprement en exc\u00e9s. El naixement del proc\u00e9s estava cantat. La societat civil es va organitzar amb \u00d2mnium Cultural i l’ANC, i els pol\u00edtics nom\u00e9s van fer seguidisme d’una onada que es va anar fent gran. A la fi l’onada no ha arribat a cap platja concreta, per\u00f2 el moviment de fons persisteix perqu\u00e8 els fets generadors del problema encara subsisteixen, als quals se n’acaba d’afegir un de nou: el concepte de democr\u00e0cia.<\/p>\n Que se censurin piulades a les xarxes socials en considerar que inciten l’odi quan nom\u00e9s expressen disconformitat i malestar, que no permetin portar lla\u00e7os grocs als avis que es manifesten a Reus, que s’adverteixi a periodistes que no poden dir segons quines coses, que surtin grups ultres violents de forma impune, que es facin escorcolls a desenes d’empreses per veure si tenen vinculaci\u00f3 amb el refer\u00e8ndum, que no es pugui xiular l’himne durant la Copa del Rei, que es posin preventivament pol\u00edtics a la pres\u00f3 per explosi\u00f3 de viol\u00e8ncia quan el moviment \u00e9s pac\u00edfic… en fi, que tot aix\u00f2 nom\u00e9s s’apliqui a Catalunya i la resta de diaris, r\u00e0dios i televisions d’Espanya puguin dir les barbaritats que vulguin i ser parcials fins a la medul\u00b7la, \u00e9s que alguna cosa grossa falla.<\/p>\n El gui\u00f3 preparat fa anys a determinats despatxos de Madrid ha anat avan\u00e7ant. \u00c9s un c\u00e0ncer que s’havia d’haver extirpat durant la transici\u00f3 del 78 i no es va fer. En no haver-hi hagut ruptura, en ser un canvi progressiu, no es van aconseguir erradicar determinats postulats d’ultradreta i, amb els anys, les c\u00e8l\u00b7lules dolentes s’han anat reproduint, ocupant primer el sistema judicial (no hi havia hagut cap acci\u00f3 contundent) per despr\u00e9s estendre’s per tot el sistema de govern. Avui el c\u00e0ncer ja ha fet met\u00e0stasi als ossos, arreu de l’estructura de l’Estat i amena\u00e7a de matar-lo.<\/p>\n El moment clau en aquesta evoluci\u00f3 va ser l’entrada del PSOE al govern l’any 82, quan\u00a0Narc\u00eds Serra<\/strong>\u00a0va posar ordre a les casernes militars amb la seva entrada a l’OTAN. Possiblement l’entrada al Mercat Com\u00fa d’Europa tamb\u00e9 va significar un impuls modernitzador de les estructures democr\u00e0tiques, i l’Olimp\u00edada de Barcelona i l’Expo de Sevilla del 92 van significar una altra for\u00e7a modernitzadora, per\u00f2 a partir d’aqu\u00ed tot va anar cap avall, culminant amb l’entrada d’Aznar al govern el 96 i la seva majoria absoluta el 2000.<\/p>\n El que votarem dijous no \u00e9s tan sols un aval o rebuig del proc\u00e9s. \u00c9s m\u00e9s profund. Es tracta de defensar l’estat democr\u00e0tic sota est\u00e0ndards europeus; que no haguem de fer autocensura perqu\u00e8 un tribunal ens pugui acusar de violents o d’incitadors a la viol\u00e8ncia. Es tracta que puguem manifestar-nos quan calgui, es tracta de no tenir la sensaci\u00f3 que tornem a tenir la Inquisici\u00f3 que vigila tot el que diem i fem, es tracta de saber que la policia i la just\u00edcia hi s\u00f3n per defensar-te i no pas per condicionar o q\u00fcestionar ideals. Es tracta de frenar un c\u00e0ncer que ja ha fet met\u00e0stasi.<\/p>\n